Dictadura Primo de Rivera i fcbarcelona

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,38 KB

 

L’actuació anticatalana de la dictadura:


Mentre Primo de Rivera exercia com a capità general de Barcelona no havia manifestat hostilitat la catalanisme i fins i tot havia Declarat el seu respecte per la llengua, les tradicions i la cultura catalanes. Una bona part de la burgesia catalana, i en gran manera els dirigents de la Lliga Regionalista, van donar suport inicialment al cop d’Estat com una via per Posar fi a la conflictivitat obrera i garantir l’ordre social. El que no S’imaginaven era el component anticatalanista que ràpidament va adoptar el nou Règim.// El mateix mes de Setembre del
1923 es va publicar un decret per a la Repressió del separatisme a partir del qual es va iniciar un procés de Desmantellament de les institucions públiques i privades catalanistes. La Mancomunitat va passar a ser dirigida per l’anticatalanista Alfons Sala fins Que l’any
1925 fou abolida definitivament. També es van clausurar un bon nombre D’institucions catalanistes (ateneus, societats recreatives, associacions Corals..) i es van prohibir les manifestacions en llengua catalana en un intent De castellanitzar la vida pública del país. L’ús públic de la bandera catalana Va quedar prohibit, així com la celebració de l’Onze de Setembre i dels Jocs Florals. // Es va imposar la censura a la premsa diària i a la publicació de Llibres i es va produir una certa depuració dels magisteri i de les Institucions educatives i culturals vinculades a la Mancomunitat. La dictadura Va mantenir també una dura pugna amb el Col·legi d’Advocats, la junta del qual Fou destituïda, i amb certs sectors eclesiàstics, que es negaren a acceptar la Castellanització de tots els seus actes i escrits. La persecució va arribar Fins al Futbol Club Barcelona: arran de la xiulada que el públic va fer quan Sonava l’himne espanyol a l’inici d’un partit d’homenatge a l’Orfeó Català el Camp va ser clausurat sis mesos.

L’oposició A la dictadura:

Van formar part de l’oposició a la dictadura alguns dels Líders dels partits dinàstics, republicans, catalanistes, comunistes, Anarquistes, determinats sectors de l’exèrcit i gairebé tots els Intel·lectuals. Els antics partits del torn van criticar la durada excessiva Del règim i alguns dirigents van participar en conspiracions militars, com el Complot anomenat La Sanjuanada, que va tenir lloc l’any 1926.// La dictadura També va exercir un fort control sobre els intel·lectuals i el món universitari Per mitjà de la censura i de la limitació de la llibertat universitària. El Tancament d’algunes universitats va derivar en aldarull i protestes D’estudiants i va ser l’origen d’un gran sindicat, la Federació Universitària Espanyola (FUE), de caràcter republicà. L’enfrontament dels intel·lectuals amb La dictadura va ser protagonitzat per figures com Unamuno, Ortega y Gasset, Blasco Ibáñez i Menéndez Pidal, que l’any 1924 van signar un manifest de Protesta per la repressió que la dictadura exercia contra la llengua i la Cultura catalanes. El càstig no es va fer esperar: Unamuno va ser desterrat a Fuerteventura i Blasco Ibáñez va marxar a l’estranger, des d’on va promoure una Gran campanya contra el rei i el dictador.// El conflicte polític més Persistent, però, es va produir amb el republicanisme i el catalanisme. L’oposició dels republicans va ser permanent i van organitzar l’anomenada Alianza Republicana, que va aconseguir unir les diverses faccions del Republicanisme i desenvolupar una àmplia campanya propagandística a l’exterior. A Catalunya les mesures repressores contra el catalanisme van provocar un Distanciament notable de la societat catalana, fins i tot d’aquells sectors Que, com la Lliga Regionalista, havien acollit la dictadura amb una certa simpatia. L’oposició del catalanisme d’esquerra i republicà encara va ser més decidida. El fet més destacat va ser l’intent d’invasió armada de Catalunya des de Prats De Molló protagonitzat per Estat Català l’any 1926 i dirigit per Francesc Macià, que es trobava exiliat a França. Les autoritats franceses van avortar L’intent i van detenir i processar Macià; aquest procés, però, va convertir-se En un judici públic contra la dictadura i va donar una gran popularitat al Dirigent republicà.//Finalment, la forta persecució de la CNT va agreujar L’enfrontament al seu interior entre els qui defensaven posicions més Possibilistes i els partidaris de posicions radicals i violentes; l’any 1927 Aquests darrers van crear la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). També el PSOE Va canviar la seva posició cap al 1929, en què va rebutjar obertament els Intents continuistes del règim i es pronuncià a favor de la República.

La caiguda del dictador:

L’oposició Creixent a Primo de Rivera es va intensificar encara més quan el rei i la seva Camarilla es van convèncer que la permanència de la dictadura era un perill per A la monarquia. En aquesta situació, Alfons XIII va optar per retirar la Confiança al director, que va dimitir el 30 de Gener del 1930.// El general Berenguer va ser l’encarregat de substituir-lo amb la missió d’organitzar un Procés electoral progressiu que permetés tornar a la normalitat constitucional (Dictablanda). L’oposició va començar a organitzar-se i els republicans, els Catalanistes d’esquerra i el PSOE van acordar la signatura del Pacte de Sant Sebastià (Agost del 1930), un programa per presentar-se a les eleccions i Constituir un comitè revolucionari que es va convertir en el govern provisional De la futura república. Els signants van adquirir el compromís que el nou règim Reconeixeria el dret a l’autonomia de Catalunya, del País Basc i de Galícia.// Berenguer va ser incapaç de complir la tasca encomanada i el 1931 va ser Substituït per un govern presidit per l’almirall Aznar, que va convocar uns Comicis als tres nivells establerts: municipals, provincials i legislatius. El Govern va decidir fer en primer lloc les eleccions municipals, perquè les Considerava menys perilloses per a la monarquia, i les va fixar per al 12 D’Abril del 1931. S’intentava tornar a la normalitat com si no hagués passat Res, però Alfons XIII s’havia compromès excessivament amb la dictadura i les Eleccions es van presentar com un plebiscit a favor o en contra de la Monarquia. 

Entradas relacionadas: