Dictadura Primo de Rivera i fcbarcelona

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,57 KB

 

Entre 1923 i 1930 te lloc a España la segona etapa del regnat d'Alfons XIII, marcat per la substitució del sistema de la Restauració per una dictadura encapçalada per Primo de Rivera. L'objectiu de la dictadura de Primo de Rivera era posar fi a la crisis política, l'inestabilitat i bloqueig en que es trovaba el sistema polític parlamentari. Alfons XIII va acceptar inmediatament aquest dictatori de PR qui el va dividir en dues fases: 1- DICTATORI MILITAR: va de 1923 a 1925 en la qual va governar un dictatori Militar integrat exclusivament per militars. Era una dictadura autoritaria que va ser possible gracies a la poca oposició de gran part de la societat del moment. Les mesures del dictatori varen ser: la suspensió de la Constitució de 1876, la dissolució de les Corts i la prohibició dels partits polítics i sindicals. També va prohibir l'us de la llengua i la bandera catalana, i ins i tot ballar la Sardana. En 1924 va formar la Unió PATRIOTICA ( UP) el seu partit polític i l'únic legal, amb un programa regenacionista i seguint el model feixista de Moussolini. Cal també remarcar la dura repressió contra els moviments obrers i la victoria militar, que consegueix ocupar i pacificar El Marroc,actuant de forma conjunta amb l'exercit frances: èxit del desenbarcament d'alhuceimas 1925, rendint-se abdel-karim. 2- DICTATORI CIVIL. En 1925 la política de PR passa de ser dictatori militar a ser un dictatori civil, incorporant carrecs no militars com ara Jose calvo sotelo, famós membre de la extrema dreta en la 2 república. Tot i així els militars van continuar sent importants i el regim no va deixar mai de ser una dictadura. ENVERS L'ECONOMIA: la dictadura va beneficiarse de la bona conjuntura economica internacional dels felíços anys vint, tot aspirant a millorar el benestar social de la població i la de la situació laboral. Durant aquest període es desenvolupen una serie d'accions encaminades a millorar la infrastructura del país: construcció de carreteres, ampliació de xarxes electriques i obres publiques com ara el metro i l'exposició Internacinal de Barcelona. Pero evidentment, aquestes grans obres publiques es financien amb diner public, fet que augmenta el deute public. A mes a mes el sector agrari el més perjudicat va ser la base de l'agitació social, ja que mentre uns pocs terratinents acumulen grans riqueses, gran part de la població passá penúries i fins i tot gana. Es aquest descontentament social que es respiraba, el que va motivar a socialistes i a gran part de l’exercit a que l’abandonesin i  deixessin de donar suport al regim . Arrel d’aix´van haver conspiracions militars, la mes famosa va ser la de Sanjuanada, dirigida pel conservador Sánchez Guerra i el general Wayler.Es deia Sanjuanada per que va ser prevista per la nit de Sanjuan de 1926. L’objectiu era fer fora a  PR pero el fet més important realment va ser l’intent d’invasió armada de Catalunya des de Prats de Molló protagonitzada per Estat catalá i dirigit per Francesc Macia.

Una missió fallida a causa de la intervenció dels francesos que els van detenir. Davant el fracas de la dictadura, Alfons XIII va voler tornar al regim parlamentari, amb la qual cosa, va nomenar al general Berenguer, amb l’objectiu de reposar la constitució de 1876 i salvar la figura real, considerat responsable directe de la dictadura. Per salvar la situación, Berenguer va dur a terme l’anomenada “dictadura blanda”. Aixó per una banda, i per l’altre l’oposició va començar a organitzar-se i republicans, catalanistes d’esquerra i el PSOE, van acordar la signatura conjunta del Pacte de Sant Sebastiá, un programa per presentar-se a les eleccions i construir un comité revolucionari que hauria de convertir-se en el govern provisional de la futura República. Berenguer va ser incapaç de preparar les eleccions i al Febrero de 1931 va ser substituit er un govern presidit per Aznar, el qual inmediatament va convocar eleccions pel 1931. Les eleccions van ser favorables per a les candidatures republicanes i el 14 d’Abril, el rei va marxar camí a l’exili, declarant-se així la 2 República

L'ANARCOSINDICALISME!


Els anarcosindicalistes van crear l’any 1907 a Catalunya Solidaritat Obrera.
El 1910, es fundà la Confederació Nacional de Treball (CNT). El nou sindicat volia escampar-se per Espanya i de donar estabilitat i empenta al sindicalisme anarquista.

La CNT es definia com a revolucionaria i la seva ideologia es basava en: -la independència del proletariat respecte de la burgesia i de les seves institucions (l’Estat); -l’apoliticisme del moviment obrer amb abstencionisme electoral; -la necessitat d’una unitat sindical dels treballadors, i -la voluntat d’enderrocar el capitalisme per mitjà de l’expropiació dels burgesos. L’acció revolucionaria s’hauria de dur a terme per mitjà de vagues i boicots fins que s’arribés a una vaga general revolucionaria que acabés amb l’Estat i el capitalisme.

Després la Primera Guerra Mundial, van sorgir grans líders:
Salvador Seguí (el Noi del Sucre), Àngel Pestaña i Joan Peiró.
En aquest creixement tingué un paper fonamental el Congrés de Sants, celebrat el 1918 a Barcelona, en el qual es van crear els sindicats únics d’indústria, per reafirmar l’apoliticisme i la necessitat de la negociació directa entre obrers i patrons.

Entradas relacionadas: