Dictadura Primo de Rivera i fcbarcelona

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 15,48 KB

 

7.2.

La reorganització de l'Estat


La dictadura de Primo de Rivera va tenir dues fases successives. Fins al 1925 va governar un Directori militar integrat exclusivament per militars. Aleshores es passà al Directori civil, tot i que el pes dels militars va continuar sent important i el règim no va deixar mai de ser una dictadura.
Les primeres mesures del
Directori militar van mostrar el seu caràcter dictatorial: suspensió del règim constitucional, dissolució de les cambres legislatives, cessament de les autoritats civils, prohibició de les activitats dels partits polítics i dels sindicats, etc. A més, com que una de les intencions del dictador era eliminar el caciquisme, es va elaborar un estatut municipal i un de provincial i es van dissoldre els ajuntaments, que van ser substituïts per unes juntes integrades pels contribuents més importants de cada localitat.
Durant la primera etapa de la dictadura el conflicte del Marroc va centrar l'interès de Primo de Rivera.
L'any següent, en colaboració amb França, es va organitzar el desembarcament d'Albucemas (1925), que es va saldar amb un gran èxit militar.
A partir del 1926 es va iniciar la institucionalització del règim. Indubtablement, el model i la influència del feixisme italià van ser molt clars. Així, l'any 1927 es va crear una Assemblea Nacional Consultiva de caràcter corporatiu. Per promoure l'adhesió al nou sistema es va crear un partit únic, que s'anomenà Uníón Patriótica. Es tractava d'un partit governamental, sense un programa ideològic definit, que tenia la missió de proporcionar suport social a la dictadura.

7.3. La política econòmica i social
La dictadura es va beneficiar de la bona conjuntura econòmica internacional dels "felíços anys vint". El règim de Primo de Rivera va iniciar un programa de foment de l'economia en el terreny industrial i en el de les infraestructures. La idea rectora va ser la nacionalització d'importants sectors de l'economia i la intervenció estatal. L'Estat hi va assolir un protagonisme notable gràcies al foment de les obres públiques. El govern va aprovar un decret de protecció de la indústria nacional. També es van concedir grans monopolis, com el de telefonia a la Compañía Telefónica Nacional de España. En el terreny agrari es va promoure el regadiu per mitjà de la creació de les confederacions hidrogràfiques. L'any 1929 es va organitzar una Exposició Internacional a Barcelona amb la finalitat de mostrar els pretesos èxits econòmics de la dictadura i d'atreure la burgesia catalana cap al règim. En el terreny social la dictadura va establir un model de regulació del treba 1 que pretenia eliminar els conflictes laborals. Amb aquesta finalitat es va crear l'Organització Corporativa Nacional, que agrupava amos i obrers en grans corporacions (sindicalisme vertical) i regulava els conflictes laborals per mitjà dels comitès paritaris, formats per un nombre igual d'amos i d'obrers. La seva missió era la reglamentació dels salaris i de les condicions de treball i l'arbitratge en el cas de conflicte.


7.4. L'actuació anticatalana de la dictadura
Mentre Primo de Rivera exercia com a capità general de Barcelona havia declarat el seu respecte per la llengua, les tradicions i la cultura catalanes. Una bona part de la burgesia catalana, i en gran manera els dirigents de la Lliga Regionalista, van donar suport inicialment al Cop d'Estat com una Via per posar fi a la conflictivitat obrera i garantir l'ordre social. El mateix mes de Setembre del 1923 es va publicar un decret per a la repressió del separatisme a partir del qual es va iniciar un procés de desmantellament de les institucions públiques i privades catalanistes.També es van clausurar un bon nombre d'institucions catalanistes i es van prohibir les manifestacions en llengua catalana en un intent de castellanitzar el país. L'ús públic de la bandera catalana va quedar prohibit. Es va imposar la censura a la premsa diària i a la publicació de llibres i es va produir una certa depuració del magisteri i de les institucions educatives i culturals vinculades a la Mancomunitat. Certs sectors eclesiàstics, que es negaren a acceptar la castellanització de tots els seus actes i escrits. La persecució va arribar fins al Futbol Club Barcelona.

7.5.
L'oposició a la dictadura

L'oposició a la dictadura alguns dels líders dels partits dinàstics, republicans, catalanistes, comunistes, anarquistes... Alguns dirigents van participar en conspiracions militars, com el complot anomenat La “Sanjuanada”, que va tenir lloc l'any 1926. La dictadura també va exercir un fort control sobre els intel·lectuals i el món universitari. El tancament d'algunes universitats va ser l'origen d'un gran sindicat, la Federació Universitària Espanyola (FUE), de caràcter republicà. Els intel•lectuals van signar un manifest de protesta per la repressió que la dictadura exercia contra la llengua i la cultura catalanes. Finalment alguns van ser desterrats. L'oposició dels republicans va ser permanent i van organitzar l'anomenada Alianza Republicana, que va aconseguir unir les diverses faccions del republicanisme i desenvolupar una àmplia campanya propagandística a l'exterior. A Catalunya les mesures repressores contra el catalanisme van provocar un distanciament notable de la societat catalana. El fet més destacat va ser l'intent d'invasió armada de Catalunya des de Prats de Molló protagonitzat per Estat Català l'any 1926 i dirigit per Francesc Macià. Finalment, la forta persecució de la CNT va agreujar l'enfrontament al seu interior entre els qui defensaven posicions més possibilistes i els partidaris de posicions radicals i violentes; l'any 1927 aquests darrers van crear la Federació Anarquista Ibèrica.

7.2. La reorganització de l'Estat
La dictadura de Primo de Rivera va tenir dues fases successives. Fins al 1925 va governar un Directori militar integrat exclusivament per militars. Aleshores es passà al Directori civil, tot i que el pes dels militars va continuar sent important i el règim no va deixar mai de ser una dictadura. Les primeres mesures del Directori militar van mostrar el seu caràcter dictatorial: suspensió del règim constitucional, dissolució de les cambres legislatives, cessament de les autoritats civils, prohibició de les activitats dels partits polítics i dels sindicats, etc. A més, com que una de les intencions del dictador era eliminar el caciquisme, es va elaborar un estatut municipal i un de provincial i es van dissoldre els ajuntaments, que van ser substituïts per unes juntes integrades pels contribuents més importants de cada localitat. Durant la primera etapa de la dictadura el conflicte del Marroc va centrar l'interès de Primo de Rivera. L'any següent, en colaboració amb França, es va organitzar el desembarcament d'Albucemas (1925), que es va saldar amb un gran èxit militar. A partir del 1926 es va iniciar la institucionalització del règim. Indubtablement, el model i la influència del feixisme italià van ser molt clars. Així, l'any 1927 es va crear una Assemblea Nacional Consultiva de caràcter corporatiu. Per promoure l'adhesió al nou sistema es va crear un partit únic, que s'anomenà Uníón Patriótica. Es tractava d'un partit governamental, sense un programa ideològic definit, que tenia la missió de proporcionar suport social a la dictadura.

7.3. La política econòmica i social
La dictadura es va beneficiar de la bona conjuntura econòmica internacional dels "felíços anys vint". El règim de Primo de Rivera va iniciar un programa de foment de l'economia en el terreny industrial i en el de les infraestructures. La idea rectora va ser la nacionalització d'importants sectors de l'economia i la intervenció estatal. L'Estat hi va assolir un protagonisme notable gràcies al foment de les obres públiques. El govern va aprovar un decret de protecció de la indústria nacional. També es van concedir grans monopolis, com el de telefonia a la Compañía Telefónica Nacional de España. En el terreny agrari es va promoure el regadiu per mitjà de la creació de les confederacions hidrogràfiques. L'any 1929 es va organitzar una Exposició Internacional a Barcelona amb la finalitat de mostrar els pretesos èxits econòmics de la dictadura i d'atreure la burgesia catalana cap al règim. En el terreny social la dictadura va establir un model de regulació del treba 1 que pretenia eliminar els conflictes laborals. Amb aquesta finalitat es va crear l'Organització Corporativa Nacional, que agrupava amos i obrers en grans corporacions (sindicalisme vertical) i regulava els conflictes laborals per mitjà dels comitès paritaris, formats per un nombre igual d'amos i d'obrers. La seva missió era la reglamentació dels salaris i de les condicions de treball i l'arbitratge en el cas de conflicte.


7.4. L'actuació anticatalana de la dictadura
Mentre Primo de Rivera exercia com a capità general de Barcelona havia declarat el seu respecte per la llengua, les tradicions i la cultura catalanes. Una bona part de la burgesia catalana, i en gran manera els dirigents de la Lliga Regionalista, van donar suport inicialment al Cop d'Estat com una Via per posar fi a la conflictivitat obrera i garantir l'ordre social. El mateix mes de Setembre del 1923 es va publicar un decret per a la repressió del separatisme a partir del qual es va iniciar un procés de desmantellament de les institucions públiques i privades catalanistes.També es van clausurar un bon nombre d'institucions catalanistes i es van prohibir les manifestacions en llengua catalana en un intent de castellanitzar el país. L'ús públic de la bandera catalana va quedar prohibit. Es va imposar la censura a la premsa diària i a la publicació de llibres i es va produir una certa depuració del magisteri i de les institucions educatives i culturals vinculades a la Mancomunitat. Certs sectors eclesiàstics, que es negaren a acceptar la castellanització de tots els seus actes i escrits. La persecució va arribar fins al Futbol Club Barcelona.

7.5. L'oposició a la dictadura
L'oposició a la dictadura alguns dels líders dels partits dinàstics, republicans, catalanistes, comunistes, anarquistes... Alguns dirigents van participar en conspiracions militars, com el complot anomenat La “Sanjuanada”, que va tenir lloc l'any 1926. La dictadura també va exercir un fort control sobre els intel·lectuals i el món universitari. El tancament d'algunes universitats va ser l'origen d'un gran sindicat, la Federació Universitària Espanyola (FUE), de caràcter republicà. Els intel•lectuals van signar un manifest de protesta per la repressió que la dictadura exercia contra la llengua i la cultura catalanes. Finalment alguns van ser desterrats. L'oposició dels republicans va ser permanent i van organitzar l'anomenada Alianza Republicana, que va aconseguir unir les diverses faccions del republicanisme i desenvolupar una àmplia campanya propagandística a l'exterior. A Catalunya les mesures repressores contra el catalanisme van provocar un distanciament notable de la societat catalana. El fet més destacat va ser l'intent d'invasió armada de Catalunya des de Prats de Molló protagonitzat per Estat Català l'any 1926 i dirigit per Francesc Macià. Finalment, la forta persecució de la CNT va agreujar l'enfrontament al seu interior entre els qui defensaven posicions més possibilistes i els partidaris de posicions radicals i violentes; l'any 1927 aquests darrers van crear la Federació Anarquista Ibèrica.

Entradas relacionadas: