La dictadura de Primo de Rivera les causes del cop militar s

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,32 KB

 
EL MANIFEST DEL Cop d'Estat:
A) El manifest del cop d'estat és una font primària (contemporàni als fets) de tipus polític.
El seu tema és la justificació del cap militar.


B)
Primo de Rivera (els sectors que li van donar suport militars, polítics propers a la monarquia i part de les classes dirigents) van justificar la seva acció com una solució per posar fi a la crisi polítoca i a la conflictivitat social que travessava el país. Entre les causes que els colpistes van utilizar per justificar la necessitat de donar un tomb a la situació cal destacar: la inestabilitat i el bloqueig en què es trobava el sistema polític parlamentari, així com el seu desprestigi derivat del continu frau electoral; la por a la revolució social, i el perill del trencament d'Espanya per les tendències separatistes. Així, el dictador va anunciar per mitjà d’un manifest amb pretensions regeneracionista la ferma voluntat d’acabar amb el caciquisme i de posar fi a la corrupció política , la indisciplina social i les amenaces a la unitat nacional. Però, tot i aquest missatge populista i renonavador, els objectius de Primo de Rivera, com alguns historiadors apunten, no eren posar fi a un regim caduc i rovellat, sinó més aviat evitar que el régim polític acabés democratitzant-se. Efectivament, l’ultim govern de concentració de García Prieto pretenia una reforma de la constitució , de la llei electoral, del sistema de torn de partits i de les relacions de treball, així com una limitació dels poders del rei.
A més, cal tenir en compte que en la decissió de Primo de Rivera, així com en el suport de l’exercit i en el ràpid vistiblau del rei, hi va influir també el desig d’evitar que les corts exigissin responsabilitats pel desastre d’Annual.

c) La idea fonamental del document és legitimar i validar el cop d’Estat. El mateix primo de Rivera mostra un caràcter com si hagués vist obligat a donar lloc a aquest acte. Durant les següents líneas fa referencia a aquells que van donar suport (al rei). Tot seguit, l’autor del document culpabilitzarà a un seguit de personatges pels fets que el van obligar a realitzar aquest cop, assenyalant directament als polítics. Al segon paràgraf, lliga el patriotisme i intenta exhalar-lo, exclamant: “Visca Espanya i visca el rei”. Cal destacar que Primo de Rivera va donar lloc a aquest actes per tal de protegir la monarquia Borbònica. Per tant, intenta convèncer al poble per tal de tenir més suport davant dels seus actes. Més endavant, canvia certament d’arguments dient que és el mateix poble qui demana i imposa damant, al cop d’Estat. A les següents línies fa referència a la tragèdia del Marroc tornant a culpar als polítics. Al tercer paràgraf, esmenta la confiança que té el rei a sobre d'ell i argumenta que la dictadura serà militar. A grans trets, explica com durà a terme aquesta dictadura imposada, després d'explicar el perquè al primer i segon paràgraf. Per últim, cal afegir que altres dictadures com la de Mussolini o el Nazisme a Alemanya van ajudar a Primo de rivera a motivar-se per donar a terme el Cop d'Estat a Espanya.

Pacte de Sant Sebastià
a) El manifest del comitè revolucionari és una font primària (contempòrania als fets) de caràcter polític. El seu tema és el Pacte de Sant Sebastià, fent referencia al lloc on va succeïr. 

b) L’oposició creixent a Primo de Rivera es va intensificar encara més quan el rei i la seva camarilla es va convèncer que la permanència de la dictura era un perill per a la monarquia. En aquesta situació, Alfons XIII va optar per retirar la confiança al dictador, que va dimitir el 30 de Gener del 1930. El general Berenguer va ser l’encarregat de susbtituir-lo amb la missió d’organitzar un procés electoral progressiu que permetés el retorn a la normativa constitucional. L’oposició va començar a organitzar-se i els republicans, els catalanistes d’esquerra i PSOE van acordar la signatura del Pacte de Sant Sebastià (Agost del 1930), un programa per presentar-se a les eleccions i construir un comitè revolucionari que s’hauria de convertir en el govern provisional de la futura república. Els signants van adquirir el compromís que el nou règim reconéixera el dret a l’autonomia de Catalunya, del País Basc i de Galícia. Berenguer va ser incapaç de complir la tasca encomenada i el 1931 va ser substituït per un govern presidit per l’almirall Aznar, que va posar em marxa uns comicis als tres nivells establerts: municipals, provincials i legislatius. El govern va decidir convocar en primer lloc les eleccions municipals, perquè considerava menys perilloses per a la monarquia, i les va fixar el 12 d’Abril del 1931. S’intentava tornar a la normativa com si no hagués passat, però Alfons XIII s’havia compromès excessivament amb la dictadura i les eleccions es van presentar com un plebiscit a favor o en contra de la monarquia.

c) Les primeres línies del text són els motius del perquè és va donar lloc a aquest pacte, és a dir, la justifiacació. Més al davant, fa esment a la “violació” a la constitució portada a terme pel mateix rei amb ajudes del caciquisme. A grans trets, en aquest primer paràgraf es fa un breu resum del 23 al 26, aproximadament. Seguidament en el segon paràgraf s’expliquen els objectius. El principal, és acabar amb la dictadura de Primo de Rivera i donar per finalitzada l’etapa Borbònica, és a dir, acabar amb la monarquia d’Alfons XIII, per nova constitució sota el principi de la sobirania nacional i la separació de poder. Per últim, el tercer paràgraf a nivell de grup s’argumenta que prendran el càrrec del poder polític amb caràcter de govern provisional, és a dir, com ho portaran a terme concluint amb: “Visca la República”.

DOCUMENT GRÀFIC DE BARRES:
A) És un document que es tracta d'un gràfic de barres acompanyat d'una taula de dades. És una font secundaria, no contemporani als fets. És de caràcter social i el tema és la producció siderùrgica a Espanya (1861-1910). La llegenda mostra que el color verd és Astúries, el blau Biscaia, el vermell la resta de llocs i el taronja tot Espanya. A l'eix vertical observem la producció siderùrgica mitjanes anuals en milers de tones que van de 100 en 100. A l'eix horitzontal s'hi troben les variables teritorials i les dècades ordenades cronològicament. 

B) Els beneficis procedents de les exportacions de minerals de ferro i de la fabricació d'acer van estimular la diversificació industrial basca, però sempre sectors que requarien inversions de capital importants: navals, etc... La influència de l'eix comercial entre Bilbao i Cardiff es va deixr sentir també a cantàbria, que va esdevenir la tercera zona siderúrgica espanyola. També cal afegir-hi la creació a sagunt d'Altos Hornos del mediterràneó (1923). Entre les noves industries sobresurt el ràpid creixement de la indústria elèctrica, que va tenir el seu impuls més important a partir de l'any 1914, quan es va construir un bon nombre de centrals hidroelèctriques i es va crear una important xarxa per transportar d'electricitat. També va experimentar un creixement notable la indústria metalúrgica espanyola, que va tenir en l'automòbil i en els electrodomèstics dos sectors en expansior. L'empresa automobilística pionera a Espanya va ser la marca Hispano suiza, creada a Barcelona l'any 1904 i especialitzada en la fabricació d'automobils de luxe. El creixament del parc automobilístic va estimular també la creació d'empreses de refinatge i distribució de petroli, com la campsa. El sector de la construcció també va rebre un gran impuls a partir de la consolidació de la indústria del ciment, amb la fundació de l'empresa Asland l'any 1928, especialitzada en la fabricació de ciment portland

C) La informació que es mostra representa numèricament la producció a Espanya del sector de la siderùrgia durant la segona meitat del Segle XIX i principis del Segle XX.

Entradas relacionadas: