La Dictadura de Primo de Rivera 1923 - 1930, (actuació anticatalana de la dictadura),

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 13,94 KB

 

Pèrdua de les colònies dultramar: Guerres dindependència a Cuba, Puerto Rico i Filipines
Guerra dels Déu anys (1868-1878)
Iniciada amb una revolta independentista del poble cubà. Els cubans comptaren amb el suport dels Estats Units, que necessitaven nous mercats per exercir limperialisme econòmic.
La guerra sacabà resolent amb la Pau de Zanjón, segons la qual els revolucionaris cubans es rendien però a canvi sabolia lesclavitud i Cuba passava a ser una província espanyola, no una colònia. Això li donava els mateixos drets de vot que a qualsevol territori espanyol. Alguns cubans encara ho consideraven poc, per tant hi seguí havent algunes revoltes. Maura (llavors ministre dUltramar) mirà de posar-hi fi proposant la concessió de lautonomia, però no Prosperà: els sectors més conservadors ho rebutjaren. Això motivarà la Segona Guerra de Cuba.


Segona Guerra de Cuba (1895-1898)
Va ser conseqüència de la negativa espanyola de concedir lautonomia a Cuba. Els revolucionaris cubans estigueren liderats per José Martí, Máximo Gómez i Antonio Maceo, i comptaven de nou amb el suport dels EUA.
Aquesta guerra va ser molt més dura que lanterior. El general mallorquí Valerià Weyler agrupà els pagesos en camps de concentració on hi havia gran mortalitat per evitar la guerra de guerrilles. Era un sistema sens dubte efectiu militarment, però quan la opinió pública se nassabentà, Weyler va ser destituït i substituït per un altre general. El 1897 Sagasta decideix donar lautonomia a Cuba, per tant els cubans deixen la lluita armada i tot sembla dur al final de les accions bèl·liqües.
Però el 1897 succeí un fet inesperat: els EUA declaren la guerra a Espanya amb lexcusa que les tropes espanyoles han enfonsat un vaixell estatunidenc, el Maine, quan en realitat havia estat enfonsat pels mateixos nord-americans. Sinicien un seguit de batalles navals, i la guerra sestén a Puerto Rico i Filipines, que aprofiten lavinentesa per intentar independitzar-se dEspanya. La marina de guerra espanyola era molt antiquada i els EUA tenien canyons dun abast molt superior. Lexèrcit espanyol perd gairebé tota la seva flota a la Batalla de Cavite (Filipines) i la Batalla de Santiago (Cuba).
Com a conseqüència sacabarà signant la Pau de París el 1898, que significarà la independència de Cuba i conseqüent colonització econòmica dels Estats Units i la resta dillots (Filipines, Puerto Rico, Guam...) passen a integrar-se als EUA. A més, a Espanya hi haurà la Crisi del 98.


Causes gc

El Front Popular guanya les eleccions del 1936, però els Socialistes i els Comunistes no volen entrar al govern, per tant el govern serà integrat només pels Republicans de Manuel Azaña. El PSOE i el PCE donen suport al govern des del parlament, no formen part de lequip de govern.
La tasca daquest breu govern consistí bàsicament en recuperar les reformes del Bienni Reformista. A més, es va amnistiar els represaliats de la Revolució dOctubre de 1934. Es restablí lautonomia a Catalunya i es reiniciaren els altres processos autonòmics i la reforma agrària. Aquest govern va patir les conseqüències duna gran radicalització política.
A ligual que a la majoria de potències europees, cada vegada tant els partits de dretes com desquerres es decantaven per lautoritarisme, uns pretenien implantar una dictadura conservadora i els altres una dictadura del proletariat. Els partits republicans queden en minoria. França i el Regne Unit són les úniques potències que es mantenen en tot moment democràtiques. Hi comença a haver un clima de molta violència:
CNT-FAI: Segueixen ocupant terres i fent-hi comunitats anarquistes.
PSOE: Els socialistes estaven dividits entre la part que volia fer una aliança amb els republicans, liderada per Indalecio Prieto, i la majoritària, que volia fer una aliança amb els comunistes, liderada per Largo Caballero. Les joventuts del PSOE i del PCE sacaben unificant formant les Joventuts Socialistes Unificades.
CEDA: Es decanta cap a solucions autoritàries.
Falange Española: Liderada per José Antonio Primo de Rivera, fill de lex-dictador. Proposa un règim dictatorial de caire feixista. Comencen a utilitzar la violència, a fer atemptats contra líders desquerra, i viceversa.
Carlins: En contra dun règim laic, tenen un exèrcit paramilitar anomenat Requeté.



Els partits de dretes comencen a negociar un cop dEstat amb lexèrcit, cercant el suport dels generals. Els generals Franco, Mola i Godet participen a les negociacions, són els més disposats a liderar laixecament militar.
Quan el govern sospita de la conspiració desplaça els militars a altres destinacions: Franco, que comandava lexèrcit dÀfrica, és enviat cap a les Illes Canàries, Mola cap a Navarra, el territori amb menys presència militar i Godet a Mallorca. El govern dona per desactivada la conspiració, tot i que realment segueix gestant-se.
En aquest context convuls hi hagué una escalada de violència. Hi hagué un atemptat contra el Tinent Castillo, tinent de policia afí al PCE i guardaespatlles. Latemptat és respost amb lassassinat a Calvo Sotelo, integrant dun dels partits de la CEDA. Aquest atemptat serà lexcusa que posaran els militars conservadors per fer el cop dEstat que iniciarà la Guerra Civil.

Conseqüències
Demogràfiques: Aprox. 600.000 morts (al front i per fam i la repressió) i 500.000 exiliats a països com França i Mèxic.
Econòmiques: Destrucció dinfraestructures i fàbriques que causa una recessió econòmica que farà que fins els anys 50 hi hagi racionament de productes bàsics. 
Morals: Dos bàndols ideològics enfrontats i finalment imposició de lun sobre laltre. 
Culturals: Depuració de professors i exili dintel·lectuals. 
Polítiques: Dictadura franquista de 1939 a 1975).


Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930/31)

Direcori militar:


Causes del Cop d'Estat
El cop dEstat de Primo de Rivera va ser causat per la crisi final de la restauració i pel conseqüent temor dels sectors més conservadors de perdre el poder polític i econòmic. Les causes daquesta situació eren:
Deteriorament de lordre públic: Vagues i atemptats. 
Desastre dAnnual: negligència militar i Expedient Picassó, que implicava alts càrrecs de lexèrcit i el rei. 
Auge dels partits i organitzacions desquerres. 
Augment de lintervencionisme dels militars en política amb les Juntes de Defensa. 
Descrèdit del sistema (corrupció, caciquisme).

Abans de que les esquerres facin un cop destat, el fa la dreta per aconseguir una dictadura conservadora.
Primo de Rivera, Capità General de lexèrcit a Catalunya, fa un pronunciament que rep els suports de Alfons XIII, que no volia que es fes públic lInforme Picassó, de la major part de lexèrcit, els màxims responsables també per lInforme Picassó i laltra part per la voluntat daplicar una política recentralitzadora per acabar amb els nacionalismes perifèrics, dels liberals, conservadors, mauristes i tradicionalistes i de part del nacionalisme català més conservador, per tal de mantenir el seu poder econòmic.
Ideologia i obra de govern
Conservadorisme: Defensava els interessos polítics i econòmics de loligarquia, la burgesia i els grans propietaris agrícoles.
Autoritarisme: Obligació de la població dobeir les ordres del govern.
Militarisme: Defensa dels valors militars.
Regeneracionista: Voluntat dacabar amb el caciquisme i la corrupció.
Anti-liberalisme: Rebuig al parlamentarisme i a la democràcia.
Centralisme: En contra de lautogovern. Imposició de la llengua i cultura castellana.


Gestió política (1923-1925)
En primer lloc, es perseguí el caciquisme dissolvent tots els ajuntaments i diputacions provincials i substituint els seus membres per delegats governatius, normalment militars.
A més, el sector conservador crea un nou partit, Uníó Patriòtica, que agrupa tots els partits conservadors que donaven suport a la dictadura. Tots els càrrecs públics han de ser del partit. A diferència del feixisme italià, aquest partit no funcionarà com a partit únic, sinó que simplement es forma un gran partit de dretes per competir amb una esquerra dividida en molts partits.
Un altre dels principals punts dins lacció de govern de Primo de Rivera va ser la repressió del catalanisme. Es va prohibir lús públic del català i es va suprimir la Mancomunitat de Catalunya, cosa que radicalitzà el catalanisme, que optà per seguir la via violenta i insurreccional, amb lEstat Català, liderat per Francesc Macià. Primo de Rivera considerava el catalanisme un perill per a la unitat dEspanya.
Primo acabà amb els problemes dordre públic mitjançant laprovació de la Ley Marcial, que perseguia els anarquistes i comunistes (CNT i PCE), reprimits per lexèrcit i jutjats per tribunals militars, i el pacte amb els socialistes (PSOE i UGT). Així sacaba amb les vagues, atemptats, protestes violentes... Això li donarà més popularitat entre certs sectors a la dictadura.
Durant el Directori Militar també es posa fi a la Guerra de Marroc mitjançant el Desembarcament dAlhucemas (1925), cosa que també fa que augmenti la popularitat de la dictadura.


Directori civil

Intents dinstitucionalització del règim
La creació del Directori Civil, una assemblea nacional consultiva per redactar una nova constitució autoritària, és un intent dinstitucionalitzar el règim amb una clara voluntat de permanència.
Amb aquesta nova constitució es forma un parlament unicameral corporatiu, no democràtic, és a dir, els diputats eren escollits per les diferents corporacions de lestat, amb un funcionament similar al sistema de Mussolini. La monarquia té assignades amples atribucions.

Oposició a la dictadura
La oposició sintenta reorganitzar per tal de combatre la dictadura i evitar la consolidació del règim.
a- Moviment obrer: Per la banda dels socialistes la UGT i el PSOE es divideixen en col·laboracionistes amb Primo, liderats per Largo Caballero, i els opositors, liderats per Indalecio Prieto. Pel que fa als anarquistes, la CNT ja duia a terme molt poques accions, consideraven impossible lluitar, per la qual cosa en sorgeix una escissió, la FAI, més radicals.
b- Republicans: El PRR de Lerroux i els Grups dAcció Republicana dAzaña es fusionen.
c- Nacionalisme català: Estat Català de Francesc Macià lluita de maneres violentes contra la dictadura: amb el Complot del Garraf sintenta assassinar a Primo i duen a terme un intent dinvasió de Catalunya des de França (el Complot de Prats de Molló), que és un fracàs.
d- Exèrcit: Molts sectors de lexèrcit no eren partidaris de que la dictadura prosperés. Es du a terme la Sanjuanada, un cop dEstat fallit del general Weyler per motius polítics, i hi ha un conflicte amb lArma dArtilleria per temes laborals, i és dissolta.
e- Els intel·lectuals i els estudiants universitaris rebutgen la reforma universitària. Estan encapçalats per Unamuno (Rector de la Universitat de Salamanca), que serà confinat a Fuerteventura.

El 1930 Primo de Rivera dimiteix a causa del fort creixement de l'oposició i la incapacitat de consolidar la dictadura.


Política econòmica i social


Durant la dictadura de Primo de Rivera Espanya desenvolupa una gran expansió econòmica. Dentrada, cal tenir en compte la conjuntura internacional favorable, els Felíços anys 20 de després de la Primera Guerra Mundial, quan els bancs nord-americans estan dispostos a prestar grans quantitats de diners.
A més, la política econòmica de la dictadura desenvolupada per José Calvo Sotelo, Ministre dHisenda, també contribuí a un creixement econòmic momentani. Hi hagué un gran intervencionisme de lestat, en contra del liberalisme econòmic. Es crearen moltes infraestructures, seguint una política Keynesiana, com embassaments, carreteres... Això va fer baixar les taxes datur. Es crearen monopolis estatals, imitant el feixisme italià, com Telefònica, Campsa o Ibèria. LEstat tingué un creixement econòmic momentani, però a canvi sendeutà molt, cosa que li faria passar penúries econòmiques durant la Segona República.

Fi de la dictadura: Governs de Berenguer i Aznar


Després del fi de la dictadura, el rei volgué tornar a un sistema parlamentari similar a la restauració, i Donà el govern al general Berenguer.
Mentrestant, la oposició republicana (partits republicans, PSOE-UGT, nacionalistes catalans i intel·lectuals com Ortega y Gasset) signaren el Pacte de Sant Sebastià, segons el qual fixaven lobjectiu dacabar amb la monarquia de forma violenta, amb lanomenat Comité Revolucionari. Es du a terme un aixecament a Jaca, que serà un fracàs, però Berenguer acaba dimitint.

Després daquesta dimissió, el nou president va ser Aznar. Durant el seu mandat hi hagué unes eleccions municipals, on els partits monàrquics tragueren més regidors que els republicans. Tot i això, els republicans ho interpretaren com a un triomf electoral, ja que guanyaren a les principals capitals de província i a les ciutats importants, és a dir, on hi havia més població i menys caciquisme.
El 14 dabril de 1931 es proclamà la República, i Alfons XIII sexilia quan veu que ja no pot controlar la situació.

Entradas relacionadas: