Despeses generals

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Economía

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,52 KB

 


Tipus de política econòmica


-

Fiscal:

recaptació d'impostos i despesa pública;-

Monetària:

variació de quantitat de diners en circulació decidida pel banc central per tal de mantenir l'estabilitat de preus;

-Exterior

Relacions amb altres països com ara: tipus de canvi, restringir les importacions o fomentar exportacions; -

Rendes:

controlar la inflació: control de preus de productes inestables, salaris de funcionaris i de treballadors.

Instruments fiscals:



-polítiques fiscals discrecionals:




Programes d'obres públiques

Permet més ocupació i més infraestructures. (més carreteres).


Plans d'ocupació i formació

Permet que les persones trobin feina més ràpidament (formació ocupacional). -

Programes de transferències

Ajudar a col·lectius desafavorits (aturats, jubilats). -

Modificació dels tipus impositius

Provoca una variació de la renda disponible de les famílies i empreses, és a dir, més o menys demanda agregada.  -

Estabilitzadors automàtics



ingressos o despeses que varien juntament amb la variació de la producció. Si hi ha expansió permeten recaptar més (treure diners de les famílies i les empreses) i si hi ha recessió permeten ajudar les famílies i el sector públic (més despesa)

Efectes sobre l'economia



Restrictiva, expansiva



Si augmenta la despesa pública i es redueixen els impostos, augmenta la renda disponible, el consum i l’ inversió, la demanda agregada i la producció, la ocupació i els preus. Però si augmenten els impostos i es redueix la despesa pública, la renda disponible disminueix, el consum i la inversió també, la demanda agregada també i la producció i la ocupació i els preus també disminueixen.

 

Pressupostos generals de l'Estat:


Principals ingressos + diferència entre impost i taxa:


Hi ha les cotitzacions socials (quantitats que els treballadors paguen a la seguretat social per tenir cobertes situacions de: malaltia, invalidesa i jubilació) i tributs que es divideixen en: impostos(no es rep cap contraprestació concreta, ex: IVA, IRPF) i les taxes (proporcionen un servei directe a l’usuari, ex: universitats, aeroports)

principals despeses + diferència entre desp. Corrent i  despeses d’inversió + diferència entre transferència i subvenció: Les despeses correntes són despeses per proporcionar serveis públics (sanitat educació, policia). Dos categories: salari dels funcionaris (metges) i compra de béns i serveis (quiròfans). I les despeses d’inversió serveixen per mantenir i ampliar la capacitat productiva del país (carreteres, hospitals...). Les transferències es fan a persones ( per exemple les pensions) i les subvencions es fan a les empreses ( nous contractes). Les transferències i subvencions no són pròpiament despeses, fan la funció redistribuïdora (els diners canvien de mans i prou)

Saldo pressupostari:

Equilibri (ingressos = despeses); Superàvit(ingressos > despeses); Dèficit ( ingressos<>

Visions econòmiques sobre el pressupost


-

Keynesians

L’Estat ha d’incórrer en dèficit per assolir la plena ocupació i expandir l’economia, en èpoques de crisi. -

Neoliberals:

l’Estat no s’ha d’endeutar ja que l’increment de diners deguts al dèficits genera inflació.

Opcions per finançar dèficit públic:


 

-emetre deute públic

Implica pagar-interessos.-

Apujar els impostos

Frena la demanda ja que els ciutadans tenen menys renda disponible.-

Augmentar els diners en circulació

Es genera inflació.

Diferència entre el diner mercaderia i el diner signe:



Diners-mercaderia

Els béns tenen valor en si mateixos com a mercaderia. Inconvenients: pesants, no divisibles, difícils d’emmagatzemar (bestiar, vi, diamants, or, plata) -

Diner-signe: rebuts dels orfebres. Lleuger, divisible, manejable, fàcil emmagatzematge

Tres funcions dels diners


-

Mitjà de canvi

El diner evita el “trueque” ja que es pot canviar i tornar canvi per qualsevol cosa.;-

Dipòsit de valor

Es pot guardar i decidir quan es vol gastar.; -

Unitat de compte comú

Com puc sumar pomes i peres= qualsevol producte té el seu valor en euros, per tant ho expressem en euros.

Interès


És el pagament dels serveis del capital que es reben en concepte de préstec.

Risc: a més ric, més interès.;


Liquiditat: capacitat de convertir un actiu en diners sense perdre valor ( una acció és més líquida que una casa).;


Durada del préstec: a més temps, més incertesa, i per tant, més interessos

Per què és preocupant per Espanya que pugi la prima de risc respecte Alemanya?


Perquè la prima de risc d’Espanya es calcula respecte d’Alemanya ja que se suposa que el seu deute públic és el que menor risc d’impagament té.

Diferència entre diners legals i diners bancaris:

-

Legals

Bitllets i monedes emesos pel Banc Central corresponent (euro); -

Bancaris:

figuren anotats en diferents suports però només existeixen virtualment perquè “són del banc”. Dos tipus: dipòsits de vista (retiren immediatament, gairebé no donen interessos) o a termini fix (es poden retirar quan ha vençut el termini, són els que generen més interessos).

Increment de diners bancaris = dipòsit inicial * 1 / CC (CC = coeficient de caixa)

Increment de diners bancaris = dipòsit inicial * 1 / (CC + CL) (CL coeficient liquiditat)


Entradas relacionadas: