Desenvolupament de la reforma agraria a l'estat espanyol

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,07 KB

 

2 ENDERRERIMENT AGRARI I CONFLICTIVITAT PAGESA

La crisi agrària:


L’agricultura espanyola va iniciar al s.XX havent de fer front a les Conseqüències de la crisi agrària q havia afectat Europa al final del s.XIX. Amb una agricultura orientada sobretot al conreu de cereals, oliveres i vinya, En terres majoritàriament de secà, i amb una ramaderia bàsicament ovina Destinada a la producció de llana, Espanya va acusar la crisi cerealista +fortament q altres països del seu entorn. La causa immediata de la crisi va Ser l’arribada a Europa de productes procedents de països amb una agricultura Extensiva +competitiva (Argentina, EUA, Canadà, Rússia). La competència dels Cereals estrangers va provocar una baixada dels preus, amb la consegüent Reducció dels ingressos i la caiguda dels beneficis. Aquesta situació va Originar un seguit de protestes, coordinades x la Lliga Agraria, una associació De propietaris cerealístics q va actuar com a grup de pressió x aconseguir un Aranzel protector. De la disminució dels beneficis en va derivar la disminució Dels salaris dels jornalers, i això va desfermar un període d’agitacions pageses Q es va allargar tot el primer terç del sXX. La crisi cerealista va anar Acompanyada d’una crisi de la viticultura, q va ser molt intensa a Catalunya, On el conreu de la vinya havia assolit una gran extensió arran de la plaga de La fil·loxera a França. La mort de les vinyes va iniciar un conflicte entre els Rabassaires i els propietaris que es va mantenir viu fins a l’època de la Segona República.

L’evolució agrícola:


La Crisi agrària es va superar gràcies a l’establiment de noves barreres Aranzelàries i al creixement de la producció, fortament estimulada x l’augment De la demanda urbana. Els motors principals de la millora agrícola van ser: -Les Noves rompudes i la intensificació dels conreus gràcies a l’augment de Fertilitzants artificials, la selecció de llavors, la disminució del guaret, L’increment de la mecanització i l’extensió del regadiu a noves terres. –La Introducció de nous conreus (plantes farratgeres) destinats a millorar la Producció ramadera, cosa q va permetre incrementar les existències de carn i de Llet per satisfer la demanda urbana. Finalment, hi va haver també una Especialització de conreus (oliveres, vinya, crítics), destinats en gran part a L’exportació. La producció de cereals es ca consolidar com el conreu principal Del camp espanyol: al seu valor representava +del 50% del total del producte Agrari. Els conreus +productius, orientats en gran part a l’exportació, eren la Vinya, les oliveres,els cítrics, els fruiters i les hortalisses. La producció Ramadera de carn i de llet tamb va augmentar considerablement gràcies a la Selecció de les races de bestiar. Els rendiments escassos en sectors com el Cerealístic comportaven preus molt alts i, a la darreria de la dècada del 1920, El preu de venda del quintar de blat era molt + alt a Espanya que no pas a la Gran Bretanya o als Estats Units. L’agricultura catalana va seguir una evolució Semblant a l’Espanyola, encara q la productivitat va augmentar una mica+ i la Reducció de la població agrícola va ser+gran. La producció de cereals va augmentar, Principalment l’arròs del delta de l’Ebre, xrò l’increment+gran deproducció va Tenir lloc en el sector ramader, sobretot de bestiar boví i porquí. X contra la Viticultura va passar x una depressió llarga i profunda i la producció va Disminuir gairebé un terç. A+del vi, l’oli, q es produïa a Tarragona i a les Comarques meridionals de Lleida, les fruites seques (ametlles i avellanes), les Patates primerenques i els crítics van ser els productes destinats a L’exportació en un volum+gran.

Els problemes del camp espanyol:


La Situació del camp espanyol al primer terç del sXX continuava marcada x l’enorme Desigualtat de l’estructura de la propietat de la terra. D’una banda, a les Zones latifundistes d’Extremadura i d’Andalusia la immensa majoria de la població Posseïa unes condicions de vida pròximes a les de subsistència. De l’altra, L’existència de minifundis a Galícia, combinada amb la mala qualitat de la Terra a la Submeseta Nord, només va permetre augmentar la productivitat en Termes suficients x garantir la subsistència, però va impedir generar beneficis I modernitzar les explotacions. X millorar la producció es va fomentar L’augment del regadiu i al 1902 es va aprovar un pla d’obres públiques q Estimulava la implantació de regadius en zones tradicionalment de secà. El pla Es va ampliar amb la creació de les confederacions hidrogràfiques durant la Dictadura de Primo de Rivera i amb el Pla Nacional d’Obres Hidràuliques q Endegà la Segona República al 1933. X, a l’inici del sXX, el problema principal Era la gran quantitat de pagesos sense terra.

Entradas relacionadas: