Desenvolupament economic i canvis socials

Enviado por Xuculata y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 42,63 KB

 

SERVEIS SOCIALS:



El sistema català dels serveis socials (SCSS)

Els serveis socials tenen com a finalitat assegurar el dret de les persones, a viure dignament durant totes les etapes de la seva vida mitjançant la cobertura de les necessitats personals bàsiques i de les necessitats socials en el Març de la justícia social i del benestar de les persones. Els serveis socials estan formats per un conjunt de recursos, equipaments, projectes, programes i prestacions per afavorir l’autonomia personal i familiar dels grups, per millorar les condicions de vida, per eliminar situacions d’injustícia social i per afavorir la inclusió social, i per millorar la llibertat, la dignitat i el benestar de les persones. Per ser bons educadors, hem de tenir un bon benestar personal, per poder ajudar a les altres persones.

Nivells dels serveis socials

1. Àrea bàsica dels serveis socials (1.1. Serveis socials bàsics à En cada àrea treballen educadors socials, treballadors socials i educadors d’entorn (mediadors). Un exemple de la feina que poden realitzar es, ajuda pel menjadors dels meus fills.) 2. Sector comarcal dels serveis socials (2.1. Serveis socials d’atenció especialitzada) 3. Sector regional dels serveis socials (3.1. Serveis socials d’atenció especialitzada d’abast superior) 4. Serveis i prestacions que engloben al conjunt de Catalunya. 

Funcions en relació amb el treball social comunitari

Detecció i prevenció de situacions de risc social o d’exclusió de grups, concentrant-les en projectes de sensibilització i dinamització. // Recepció i anàlisi de les demandes provinents de grups veïnals. // Promoció, elaboració i seguiment dels projectes d’intervenció comunitària amb col·lectius de persones. // Informació, orientació i assessorament dels recursos i serveis socials que permetin pal·liar les mancances de la comunitat a través de la utilització de mitjans de comunicació. // Promoure l’organització de la comunitat per aconseguir una millora social, i possibilitar-li la resolució dels problemes per ella mateixa.

Funcions de l’educador/a social d’atenció primària

Detecció i prevenció de situacions de risc o d’exclusió social dels usuaris i les seves famílies, bàsicament des de la intervenció en el medi obert. // Recepció i anàlisi de les demandes, des del medi obert i a través d’entitats, institucions i altres servies, de persones i famílies. // Elaboració, seguiment i avaluació del pla de treball educatiu individual i, si escau, en coordinació amb altres professionals o serveis. // Informació, orientació i assessorament a l’individu i a la seva família, de les prestacions i els recursos socials. // Aplicació i avaluació del tractament de suport per tal de reforçar el comportament educatiu de la intervenció à família que necessita un educador d’entorn en les hores de lleure. // Tramitació i seguiment de les prestacions individuals // Tramitació de propostes de derivació als serveis d’atenció especialitzada. 

Els equips bàsics d'atenció social primària (EBASP)


Funcions


Els equips d’atenció social primària (EBASP) són el punt d’acés immediat al sistema català de serveis socials, són els més propers a l’usuari/a i als àmbits familiar i socials. Estan formats per: Treballador/a social // Educador/a social // Treballadora familiar // Educador/a d’entorn ( Ràtio de professionals de la Llei de serveis socials à 3 treballadors/es socials i 2 educadors/es socials per cada 20.000 habitants.)

Funcions dels EBASP en tres àmbits

Treball individual i familiar:


Acostumen a treballar amb un pla de treball, el qual és fa un seguiment.

Treball social comunitari

Projecte d’incorporació al mercat laboral// Tallers d’alfabetització Gestió de serveis

Serveis que pot gestionar un EBASP:


Serveis bàsics d’atenció social primària // Servei d’atenció domiciliària // Servei residencial d’estada limitada // Servei de menjador // Centres oberts per a infants i adolescents (casals) [Serveis d’intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents: serveis de centre obert. El centre obert és un recurs diürn, fora d’horari escolar, per als infants i adolescents que, per motius sociofamiliars i laborals, resten moltes hores sense la supervisió i el suport d’un adult i/o que es troben en risc d’exclusió social. Les activitats que es desenvolupen son propies d’esplai i esbarjo amb la finalitat de treballar l’empatia, els valors i les habilitats socials de forma lúdica, així com activitats psicomotrius i esportives. També és treballa el reforç en els aprenentatges escolars i l’adquisició dels hàbits d’estudi en cas que sigui necessari.] // Serveis d’informació i atenció a les dones (SIAD)

Àrea d’infància i adolescència

Quatre àmbits d’acció socioeducativa:
[Educació en el lleure // Àmbit escolar // Àmbit familiar // Àmbit comunitari] *

Programes de prevenció // *Programes de protecció e intervenció

Àrea de persones amb discapacitats


Servei públic de transport adaptat (gent gran que necessita anar al metge). // Tramitació de targetes d’estacionament per a persones amb mobilitat reduïda. // Pla municipal de supressió de barreres arquitectòniques
. Àrea de la gent gran Àmbits d’actuació: Àmbit de temps lliure i formació // Àmbit de promoció de l’autonomia personal // Àmbit d’atenció residencial // Àmbit de participació i voluntariat Àrea de drogodependència
Programes de promoció de salut i prevenció de drogodependència: A la Primària i a l’ ESO // Educació familiar adreçat a pares de nois i noies adolescents (Moneo, Protego) // Disminució de riscos (Programa Pix (d’intercanvi de xeringues) ) // Atenció i assessorament Àrea de lluita contra la pobresa i l’exclusió social
Destinada a atendre les persones transeünt i els ciutadans/es en situacions d’alt risc d’exclusió.: Servei de menjador i d’allotjament temporal // Servei d’higiene personal (dutxes) // Pla iglú per a persones sense llar // Habitatges d’inclusió social // Servei de repartiment d’aliments excedents de la Uníó Europea // Emergència social (desnonaments, ruïnes...)  

Serveis socials especialitzades (SSE)

Aquests serveis es presten en equipaments específics i s’orienten a donar resposta a situacions i necessitats que requereixen una especialització tècnica. Els serveis socials especialitzats poder ser de titularitat pública o prestats per entitats diverses (tant d’iniciativa social com mercantil) que intervenen en aquest sector. (ex. EAIA: Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència)

Funcions

Coordinació i recepció des dels SSAP // Diagnòstic, valoració, tractament de suport i rehabilitació // Suport comunitari de dia o residencial


MALALTIA


MENTAL:

NECESSITATS TMS:

Atenció sanitària // inclusió a la comunitat // inclusió // rehabilitació ( àmbit pluridimensional. Mèdica// Psico educativa// Social)

Diagnòstics freqüents en nens i joves:

Trastorns per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) // Anorèxia nerviosa // Trastorns de conducta // Trastorns de la personalitat. Límit – Dissocial // Esquizofrènia El trastorn mental greu (TMG) en els infants i adolescents (
Una perspectiva integral d’atenció requereix coordinació entre) : Els centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ) // Els pediatres i metges dels CAP // Els EAPs // Els EAIA // Els centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP) // La direcció general d’Atenció a la Infància i l’adolescencia (DGAIA) 

Serveis hospitalaris per a nens i joves

URPI, Unitat de Referència Psiquiatria Infantil. A Lleida l’hospital Santa María té unes habitacions, és la part més farmatològica i l’educador no intervé. Hi ha un ingrés hospitalari per a nens.
UCA, Unitat de Crsis d’Adolescents. L’adolescent és ingressat.

HDA,

Hospital de Dia d’Adolescents. Hi ha un seguiment de l’evolució, el noi pot dormir a casa, però de dia ha d’anar a l’hospital. L’educador pot intervenir. 

Els centres de salut mental per infants i joves (CSMIJ)

Recurs de la xarxa publica de salut mental // Atenen a tots aquells infants i joves entre 0 i 18 anys que presenten problemes emocionals i/o de relació que dificulten el seu bon desenvolupament. // Coordina el treball en xarxa amb els serveis comunitaris educatius, sanitaris i de justícia juvenil. // Determina el projecte terapèutic individualitzat (PTI) en el termini d’un mes i el Paí. // Equip format per psiquiatra, metge, psicòleg, educador/a social, treballador social... // Seguiment setmana o quinzenal.

Diagnòstics més freqüents en adults: (

Sempre parlem de trastorns mentals greus, la diferencia entre els greus i els lleus es el grau de dependència d’aquella persona (dificultat de seguir fent la vida quotidiana de forma autònoma). Un dels trastorns mentals lleus pot ser una crisi d’angoixa.)

Diagnòstics més freqüents

Trastorns esquizofrènics // Trastorns de l’estat de l’ànim (depre // bipolaritat). // Trastorn límit de la // Trastorns obsessiu –compulsiu à pensament que porten a complusió i obsessió (higiene). 

Serveis hospitalaris per adults

Les unitats d’hospitalització, és divideixen en aguts (+) i subaguts (-) à segons l’evolució que estigui fent la persona à MILLE unitat hospitalàries de mitjana i llarga estada (situacions on la persona no pot passar a nivell de dependència). Ex.: Sant Joan de Déu o clínica psiquiàtrica. à Hospital de dia Serveis comunitaris per adults (Lloc on els educadors tenen atenció de forma ambulatòria.) Els centres de salut mental per adult (CSMA) à es fa un seguiment (psiquiatra i psicologia) del pacient que te l’alta hospitalària. Tractament ambulatori. // Els centres de salut mental per a persona amb discapacitat (SESM à salut mental / Di à discapacitat intel·lectual). Només hi ha a Girona. // Els centres de dia de salut mental à centres de rehabilitació psicosocial diürn. // L’allotjament tutelat: les llars - residència i les llars amb suport (són més autònomes). Persones que se’ls hi dona l’alta, però no troben feina, no estan qualificats i passen moltes hores a casa, llavors continua el seu procés de rehabilitació en un centre de dia, per tornar al seu procés sociolaboral. Si s’està sol és valora la possibilitat d’entrar en na llar – residencial. // El pla de serveis individualitzats (PSI) à només és té com a punt de referència a una persona. [ Inclusió social :

Els clubs socials com a recurs d’oci i lleure //

Integració laboral :


Els centres especials de treball i el treball amb suport

] Àmbit d’habitatge: servei de Llar residència :
Les llars residències són un recurs per a la reinserció social i comunitària per a persones amb trastorns mental, amb suficient estabilitat clínica, que no tenen un suport social o familiar. És la seva llar.
Perfil d’usuaris à persones amb trastorn mental orgànic, però estabilitzats clínicament Objectiu del servei:
Aconseguir una major integració a la societat // la normalització de la persona en l’entorn comunitari // prevenir / tractar el deteriorament produït per la cronicitat, mitjançant el suport d’un equip multidisciplinari. 

Àmbit habitatge: servei de Llar amb suport :


(Es un servei intermedi entre les llargs residències i la vida autonoma.)
Característica del servei à pisos, integrats en l’entorn comunitari (màxim 6 persones).
Perfil d’usuaris à persones amb trastorn mental crònic, amb un bon grau d’autonomia personal, però que necessiten un cert suport i que els manca el familiar, bé sigui per absència, per incapacitat o per claudicada per aquest servei.
Objectiu del servei à donar el suport i la supervisió, segons les necessitats de cada persona, per afavorir la seva integració a l’entorn comunitari normalitzat, mitjançant els professionals de l’entitat per aquest servei. 

Les llar-residència

S’elabora un Paí (Programa d’Atenció Individualitzada) per a cada usuari on hi col·labora tot l’equip tècnic. L’ingrés en un llar-residència sempre es voluntari. Atenció a la persona resident i la família.

Àrees a treballar

Acollida i vinculació // activitats de la vida diària // atenció a la salut // relacions interpersonals // desenvolupament personal // sortida de la llar residència Criteris de no ingrés i baixa en una llar residència
Menors de 18 anys i majors de 65 anys. // No voler ingressar voluntàriament. // No reconèixer la malaltia i per tant la necessitat derivada de medicació i atenció psiquiàtrica. // No acceptació de les normes de règim intern de la llar. // Necessitat d’una atenció sanitària continuada. // Persones amb demència orgànica o deficiència psíquica important, amb necessitat d’ajuda física per realitzar les activitats de la vida diària, i que no poden viure en règim obert.// Persones consumidores de drogues que no accepten deixar de consumir-les (s’exclou el tabac). // Persones amb malalts infeccioses fàcilment contagioses. // No tenir el reconeixement legal de la disminució per raó de malaltia mental. 

El Pla de Serveis Individualitzat

PSI és un servei de treball en xarxa i contempla l’usuari com un agent actiu en el seu tractament, rehabilitació i inserció comunitària. Es tracta d’un programa amb un esperit transversal, considerant que la continuïtat assistencial és bàsica per l’èxit terapèutic, però de caire eminentment comunitari. En tant que és en la comunitat on es realitza gran part de la intervenció amb la finalitat d’acostar-se a l’usuari i la seva realitat. El PSI no és: Una unitat de tractament psiquiàtric a domicili // Un servei de diagnòstic // Un recurs involuntari Criteris d’acceptació en un PSI
Dificultats de vinculació a la Xarxa de Salut Mental (sigui per dificultats d’assistència als recursos, ús inadequat,...).// Coneixement i acceptació de la vinculació al recurs del PSI per part de la persona. // Limitació funcional que justifiqui la necessitat de suport en una o vàries àrees de la vida de la persona i del tractament. // Problemàtica familiar i/o manca de xarxa social. // S’exclouran les persones amb diagnòstic primari d’abús de substàncies, retard mental o trastorn mental orgànic.

Funcions educador:


Relació l'usuari:

conèixer malaltia i la seva situació // tractar la seva autoestima i mediar amb el seu entorn // reduir autoestigma // proporcionar recursos per cobrir necessitats bàsiques // informar i donar suport // treballar autornomia // espais grupals per potenciar capacitats cognitives i expressives // vetllar per drets i deures Relació família:
informar i concenciar malaltia // proporcionar recursos // treball recíproc pares-educadors // facilitar processos de comunciació entre usuari-família // col·leborar xerrades informatives de benvinguda al sevei


EDUCACIÓ FORMAL:



Concepte fracàs escolar:


indicadors fracàs(no assoliment competències bàsiques // abandonament escolar ESO)

Indicadors risc de fracàs

( dificulutats aprenentatge // repetició curs // absentisme escolar)

Causes fracàs:

problemes adaptació psicosocial i d'aprenentatge // absentisme escolar // mobilitat i desarralament en el territori // incorporació tardana a l'escola // manca de flexibilitat del sistema escolar // falta de confiança en el futur Funcions educador:
Prevenció dels conflictes // Orientació tutorial // Millora de la convivència (treball en xarxa) // Seguiment dels alumnes de l’aula d’acollida i aula oberta // Programes de salut // Seguiment de l’absentisme escolar // Mediació familiar // Detecció i intervenció individualitzada en els casos d’exclusió social. // Dinamitzar l’AMPA // Establir relacions interistitucionals amb l’entorn. // Participar i donar suport a activitats diverses que es desenvolupen a l’escola (activitat complementaries) i d’assessorament als professors. // Establir línies de treball conjunt amb mestres i pares Serveis destinats a combatre el fracàs escolar

Unitats d’Escolarització Compartida (UECs)


à és un recurs destinat a alumnes menors de 16 anys que ofereix la possibilitat de cursar de forma alternativa l’Educació Superior Obligatòria (ESO) en un grup reduït d’alumnes amb un currículum flexible i rebent al mateix temps una formació prelaboral. // Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPIs)
à estan destinats a alumnes que finalitzen l’etapa d’Educació Superior Obligatòria (ESO) sense haver obtingut el títol de graduat i que tenen més de 16 anys. //  Escoles Taller à programes de formació i inserció laboral amb una durada de dos anys dirigits a joves d’entre 16 i 24 anys que es troben en l’atur.

Principis de l’atenció socioeducativa en l’educació formal :

Qualitat // Equilitat i igualtat d’oportunitats // Atenció a la diversitat // Socialització // Flexibilitat // Orientació educativa i professional // Autonomia curricular // Educació per la prevenció i resolució de conflictes (Un 29% de centres tenen contractat un educador/a social. Pla d’Autonomia del Centre à el centre tenen llibertat per segons les seves necessitat fer una gestió d’autonomia, i contractar un educador/a social.)


GENT GRAN:


L’envelliment actiu :


Dos concepcions d’envelliment :

Model deficitari à basat en el model mèdic tradicional, considerats dèficits i d’involució. Model de desenvolupament à necessitat de redefinir la vellesa com una etapa diferent de al vida però també plena de possibilitats.  

El concepte envelliment actiu

El concepte envelliment actiu va ser adoptat per la OMS a finals del Segle XX. Envelliment actiu à es el procés d’optimització de les oportunitats de salut, participació i seguretat, amb el fi de millorar la qualitat de vida a mida que les persones envelleixen. Més concretament, indica que és el procés que permet a les persones realitzar el seu potencial de benestar físic, social i mental al llarg de tot el seu cicle vital i participar en la societat d’acord amb les seves necessitats, desitjos i capacitats, m’entres que els i proporciona: protecció, seguretat i cuidats adequats quan necessitin assistència.  El terme actiu expressa:
Idea de participació de les persones en les qüestions socials, econòmiques, culturals, espirituals i cíviques. // Establir un nou model de societat, en el que les persones han de tenir la oportunitat d’envellir, sen protagonistes de la seva vida, i no només com a receptores de productes, serveis o cuidats. //Enfoc comunitari, en el que els ciutadans majors puguin continuar informats, a la vegada de que veli pel reconeixement de tots els seus drets. // Importancia de les relacions i de les ajudes que s’ofereixen entre si els membres d’una familiar i les diferents generacions. // Promou el desenvolupament de la persona fins el final dels seus dies.

DROGODEPENDÈNCIES:



Addicció :

El terme addicció descriu una inclinació, una obsessió, una obligació o una dependència física o psicològica excessiva.  El poder addictiu d’una substància és la possibilitat que té de modificar la conducta de la persona que consumeix i abocar-la a la dependència.

Causa psicopatològica de les addicions

Pèrdua de llibertat personal: Alteració biològica de la voluntat à no hi ha control // Alteració biològica de la motivació // Alteració biològica en la presa de decisions  Què és una droga?
Una droga és una substància natural o artificial que altera: el rendiment físic // la percepció // l’estat d’ànim // la conducta i el coneixement de qui la consumeix ( La qual cosa sol comportar canvis tant en la seva salut com en el seu entorn. L’OMS considera que es pot qualificar així qualsevol substància amb efectes sobre el sistema nerviós central, capaç de generar un consum abusiu i conduir cap a un procés de dependència psicològica i física.)   

Dependència de les drogues

La dependència d’una droga és l’ús repetitiu i compulsiu d’una substància, per intentar obtenir una satisfacció immediata (droga = benestar). La tendència a ser dependent ja existia abans que la persona començés a utilitzar la substància per diverses raons. L’ésser humà tendeix a ser dependent però en la persona drogoaddicta la seva conducta addictiva és un cas extrem i patològic de la dependència.

Cercle de la dependència

Primera vegada experimentant // us ocasional // consum habitual // dependència Com definim la malaltia de la drogodependència
 La drogodependència és una malaltia que es caracteritza per un model de comportament en el qual es dóna prioritat absoluta a l’ús d’una substància. La persona drogodependent presenta un impuls irresistible (falta de voluntat) vers un determinat estat d’ànim (benestar) que provoquen les drogues. Arriba a perdre totalment el control de al seva vida i a pensar només en com aconseguir la droga per prendre-la. Exemple: hi ha 200 interns a la presó à un 88% són consumidors de drogues. 

Descripció socio-psico-biològica

Què genera una drogodependència?

Biològic à els canvis cerebrals que produeixen la droga, vulnerabilitat genètica (l’addició s’hereta en un 50%).
Social à estressors de l’ambient.
Piscològic à la vulnerabilitat de la persona. Edat, gènere, estat d’ànim. 

La relació social amb les drogues :


Perquè es consumeixen drogues?


Per a sentir-se bé à amb els estimulants com la cocaïna, de l’eufòria segueixen sentiments de poder, autoconfiança i major energia. A l’eufòria segueix els sentiments de relaxació.
Per a sentir-se millor à persones que tenen ansietat, estrès o depressió, abusen de les drogues en un intent de disminuir l’ansietat.
Per rendir millor à per millorar el rendiment atlètic o cognitiu amb substancies químiques.
Per curiositat o “perquè els demés ho fan” à els adolescents son particularment vulnerables degut a la pressió dels amics.

Factors de risc de l’entorn:

Accessibilitat a les drogues // Disponibilitat // Acceptabilitat // Legalitat // Ambient de consum Dependència social:  
Fumar s’ha considerat un acte socialment acceptat e inclús valorat positivament. S’utilitza com a pretext per a iniciar una conversa. I inclús es converteix, en un gest d’amistat o solidaritat (“regalar tabaco es regalar amistad”)

Imatge social de l’addicció: un vici en lloc d’una malaltia //Desintoxicació:

Fase 1 à sistema biològic (rehabilitació) // Fase 2 à deshabituació – dependència psicològica à procés de dol // Fase 3 à inserció en la comunitat (pisos) 

Biologia de les drogodependències


Com actuen les drogues sobre el cervell? //  Alteració dels circuits de la memòria i la voluntat // Classificació de les drogues atenent als efectes en el comportament// La tolerància a la droga // El síndrome d’abstinència   Dependència psicològica
Aprendre a viure sense drogues de nou i tot el que comporta. Craving à o l’ànsia de consumir que estaria molt lligat al tret d’impulsivitat en el caràcter. Persona que d’entrada ja eren impulsives i augmenten. 

Pla director de salut mental i drogodependències

Perquè s’engloba la salut mental i la drogodependències? Perquè hi ha patologia dual, de un es pot passar a l’altra.  

Cció socioeducativa en les drogodependències

Intervenció: model bio-psico-social


En el nostre treball l’important és la persona i no la substància. I quan la persona parla de la substància, l’important a escoltar no és la quantitat que consumeix sinó: la qualitat de la seva relació amb la droga à que l’aporta? // el lloc que té la droga en la seva vida à per a què utilitza la substància? Com la veu? // quins conflictes interns intenta tranquil·litzar? ( L’enfoc social es el que esta menys desenvolupat, és necessita treballar més aquest àmbit, pel que fa als processos d’inserció (laboral, social, etc.). No es tracta només d’ocupar el temps, sinó d’implicar la persona en processos d’inserció social.  

Àrees d’intervenció

Benestar emocional // benestar material // relacions interpersonal // desenvolupament personal // desenvolupament físic // ...)

Intervenció socioeducativa en drogodependències

Prevenció primària à la intervenció té lloc abans de que es produeixi el consum. El seu objectiu principal seria la d’impedir o retardar l’aparició de l’ús de drogues.
Prevenció secundària à la intervenció té lloc quan ja s’han produït els primers contactes amb el consum de drogues. L’objectiu fonamental seria evitar la instauració d’un ús problemàtic.  
Prevenció terciària o reducció de danys à es refereix a aquelles estratègies d’intervenció que, una vegada instaurat el consum problemàtic de drogues, tracten d’impedir que la situació s’agreugi i persegueixen la disminució dels riscos associats al consum (contagi de malalties infeccioses tals com el VIH o d’hepatitis, risc de sobredosis, etc.)

Serveis de reinserció


- Els centres de dia/centres oberts à on l’objectiu és l’acostament de la persona als recursos socials i on es fan programes educatius i de reinserció laboral. -
Els serveis de llar – residencial  o comunitats terapèutiques (Arrels) -

Els serveis de llar amb suport o pisos de reinserció

Les comunitats terapèutiques :


La comunitat terapèutica (CT) per al tractament de l’addicció a les drogues és la reproducció d’un espai social, en règim d’internament, constituït amb finalitat terapèutica per a les persones residents i orientat a aconseguir el control i l’extinció de les conductes addictives i a facilitar la integració social.

Els pisos amb suport:

Aquest recurs ofereix el suport necessari perquè les persones que estan en una fase avançada del procés de rehabilitació facin la integració comunitària.  Els pis amb suport (PS) té com a objectiu: la inserció i integració social de les persones amb conductes addictives que necessiten continuar un procés terapèutic en medi urbà i consolidar les estratègies necessàries per a la definició i l’autogestió personal, social i laboral.

Els centres d’atenció i seguiment de les drogodependències (CAS)

ofereixen tractament ambulatori especialitzat als drogodependents. Estan integrats per equips de professionals de diverses disciplines (metges, psicòlegs, treballador/es socials, educador/es socials, diplomats en infermeria, etc.). Oferir diferents programes: programes de deshabituació // programes de manteniment amb metadona // tallers i programes educatius de reinserció (intervencions a nivell grupal) // seguiment de pacients i intervencions preventives (tractaments individualitzats) // informació, assessorament o tractament als familiars dels pacients (intervencions familiars a dos nivells: grupal o individual, sense el pacient) // Programes específics // Tractament cognitiu-conductual Els programes de reducció de danys
Es presten des dels dispositius sanitaris. Els objectius son la millora de la qualitat de vida dels usuaris, la potenciació de la reducció del consum de drogues i/o el consum controlat i l’afavoriment de la motivació cap al tractament en altres programes. (Programa de manteniment de metadona (PMM) à es tracta d’administrar a l’usuari una substància sintètica que funciona com agonista al consum d’oplacis (ve a reproduir els efectes d’aquests). // Programa d’intercanvi de xeringues (PIX) à es tracta d’una dispensació de l’objecte, xeringa, perquè la persona s’autoadministri la dosi evitant la transmissió de malalties, infeccions, etc.)


ÀMBIT DE LA DONA: Concepte de violència


L’agressivitat à és una capacitat innata i adaptativa de l’ésser humà que li garanteix la supervivència
. La violènciaà és l’ús de la força per a produir un dany. La violència reflexa un conjunt de valors associats a l’agressivitat:
És apressa i desadaptativa // La violència està relacionada amb el poder // És molt efectiva per a obtenir resultats immediats però a la llarga genera desadaptació, no socialitza i genera aspectes negatius, fins i tot per a la persona que agredeix. // Per a que la conducta violenta sigui possible s’ha de donar una condició: l’existència d’un cert desequilibri de poder.  

Concepte de “violència masclista”

La violència masclista és la violència que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el Març d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones, que es produeix per mitjan físics, econòmics o psicològics.

Definició de “violència de gènere”

La violència de gènere és un problema dels homes que pateixen dones i infants. Violència de gènere = la violència que pateixen les dones pel fet de ser dones (desigualtat estructurals i relacions de poder a nivell social). Violència que exerceixen els homes per fer-se homes (processos de construcció d’identitat masculina a nivell individual).

La violència de gènere com a vulneració dels drets humans

La violència de gènere constitueix un impediment perquè les dones puguin assolir la plena ciutadania, autonomia i llibertat. Des d’una conceptualització de naturalesa multicausal i multidimensional, la resposta que es dóna és global i integral, mitjançant el desplegament de mesures de caràcter transversal que suposen la col·laboració i la coordinació entre tots els organismes implicats.

Consideracions sobre els estereotips de gènere, l’autoestima i l’agressió

Darrera els estereotips de masculinitat i d’agressor, predominen trets relatius a l’assertivitat, l’activitat o l’orientació a la consecució d’objectius. Darrera els estereotips de feminitat i de víctima, predominen trets relatius a l’orientació caps als altres, per a atendre les seves necessitats o per a rebre reconeixements. Els trets corresponents a l’estereotip masculí es troben associats a l’alta autoestima. I els corresponents a l’estereotip femení es troben associats a la baixa autoestima.La combinació en la mateixa persona de trets femenins i masculins, compensa el potencial de víctima o d’agressor de qualsevol persona.  

Respostes al problema de la violència de gènere: Intervenció

Perspectiva legal à resposta del sistema judicial a la violència com a delicte // Perspectiva de drets humans i salut pública à resposta assistencial i educativa a la violència com a problema social i per a la salut.

Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència de gènere

Innovació: Garantia de l’assistència jurídica // Ajudes i prestacions econòmiques per al procés de recuperació // Exigència d’una formació especialitzada per als professionals que hi treballen. // No s’exigeixen l’acreditació penal (ordre de protecció, etc.) per a l’accés determinat de recursos. // S’amplia el ventall de mitjans per identificar situacions de violència.  

Definició, àmbits i formes de violència de gènere. Cicle de la violència

Formes de violència de gènere


Violència física/ Violència psicològica / Violència sexual i abusos sexuals / Violència econòmica  El cicle de la violència de gènere (Leonor Walker): Fase d’acumulació de tensió à escalada gradual de tensió en què la irritabilitat de l’home manifestada amb crítiques, crits o insults, va en augment sense motiu comprensible i aparent per la dona.
Fase d’explosió violenta à descàrrega incontrolada de les tensions acumulades (atacs físics, atacs sexuals, amenaces, etc.) que fan que es produeixi un incident agut d’agressió
. Etapa de distanciamnet // Fase de “lluna de mel” à desapareix la violència i la tensió. L’agressor utilitza la manipulació afectiva per què la dona no l’abandoni, argumentant un penediment amb promeses de canvi, regals, etc., que pot semblar sincer. 

Conceptes clau de la intervenció

Reparació à mesures (jurídiques, econòmiques, laborals, socials...) preses pels diferents organismes que ajuden a restablir els àmbits.
Recuperació à etapa del cicle personal i social que fa una dona que ha viscut situacions de violència, mitjançant la qual es produeix el restabliment de tots els àmbits danyats per la situació viscuda. 

Xarxa d’atenció i recuperació integral de les dones víctimes de violència de gènere i els seus fills/es


Els SIAD: Servei d’Informació i Atenció a les Dones


Les seus territorials de l’Institut Català de les Dones ofereixen informació sobre qualsevol matèria, com ara salut, treball, habitatge, serveis i recursos per a les dones. Des d’aquestes seus es facilitat la informació o es deriva cap a les entitats i organismes que en són responsables. (Servei d’atenció psicològica // Servei d’assessorament jurídic) 

Els Centres d’Intervenció especialitzada en violència masclista (CIE)

Servei especialitzat on s’ofereix una atenció integral i recursos al procés de recuperació i reparació a les dones que han estat o estan en situació de violència masclista i les seves filles i fills i càrrec. Així mateix han d’incedir en la prevenció, sensibilització i implicació comunitària. Actuacions: Atendre les demandes que presentin les dones en els diferents aspectes (psicològic, jurídic, social, laboral, etc.) tot garantint el respecte i la confidencialitat. // Acompanyar la dona en al presa de decisions i en el procés de recuperació, així com decidir o no, l’accés a d’altres recursos. // Tramitar ajuts específics (d’habitatge, econòmics, educatius...) // Dissenyar i dur a terme programes de recuperació que contemplin l’atenció individual i grupal. // Oferir als fills i filles de les dones, un espai terapèutic. //  Establir coordinacions amb tots els recursos complementaris per tal de garantir el procés de recuperació de cada dona, oferint col·laboració, informació i assessorament.

Els Centres d’Acollida d’Emergència per a víctimes de violència de gènere i els seus fills/es

Casa d’acollida d’urgència per a dones que hagin hagut d’abandonar les seves llars i no tinguin cap lloc on anar o no desitgin implicar la família en aquesta situació. L’objectiu és: Proporcionar un espai de seguretat i suport emocional // Ajudar la dona perquè pugui explicar als seus fills la situació que estan vivint. // Assegurar la cobertura de les necessitats bàsiques d’allotjament, manutenció i salut de la dona i els seus fills // Proporcionar-los atenció educativa i psicològica mentre duri l’acolliment d’urgència.  

Els Centres d’Acollida de Llarga Estada per a dones víctimes de violència de gènere

Un recurs social especialitzat d’acolliment residencial d’estada limitada. Donen resposta a situacions de violència de gènere durant les 24 hores els 365 dies de l’any. Conjugant prestacions d’allotjament i d’orientació psicosocial i educativa des d’un treball integral, que possibiliti que la dona reiniciï la seva vida en un Març més favorable.  

Els pisos amb suport (pis pont)

Són habitatges que ofereixen la substitució de la llarg, amb caràcter temporal, com a continuació del procés iniciat en les cases d’acolliment d’estada limitada. Objectius: Acolliment temporal // Continuar amb el pla de treball iniciat a les cases d’acollida // Facilitar la integració sociolaboral  Els serveis tècnics de Punt de Trobada És un recurs destinat a atendre i prevenir, en un lloc neutral i transitori i en presencia de personal qualificat, la problemàtica que sorgeix en els processos de conflictivitat familiar i, en concret en el compliment del règim de visites dels fills i filles establert per als supòsits de separació o divorci dels progenitors o per al supòsit d’exercici de la tutela per part de l’Administració pública, amb la finalitat d’assegurar la protecció del menor.  

Funcions de l’educador/a social en els centres d’acollida

Acompanyar la dona en el seu procés de recuperació. // Abordar les conseqüències de la violència en la relació mare fill/filla. // Elaborar, d’acord amb la dona, l’àmbit educatiu del pla de treball individual i fer-ne el seguiment. // Donar suport a la dona en l’organització de la cura de les filles/s. // Oferir l’atenció a les filles i fills puntualment, quan la mare no pot fer-se’n càrrec per motius de formació, treball o gestions. // Acompanyar la dona i les seves filles/s, si escau, als recursos comunitaris. // Organitzar les activitats lúdiques del servei d’acolliment. // Col·laborar en iniciatives comunitàries per a la prevenció i la sensibilització de la violència masclista des de la perspectiva educativa. 

Els programes d’intervenció

Programes dins dels centres penitenciaris i els centres oberts


Dos tipus: Intensiu à durada de 6 mesos i fase de seguiment a l’exterior. // Curta à 2 mesos, es treballa el mateix, però de forma intensiva, en el cas de condemnes molt curtes (per no respectar l’ordre d’allunyament). [La participació al programa és voluntària però es converteix en obligatòria en la  mesura que està lligada a beneficis penitenciaris. Això funciona com a motivació extrínseca per iniciar el programa. No és suficient la participació, hi ha d’haver un canvi en l’assumpció de la responsabilitat en els fets. Es fan sortides programades graduals a l’exterior amb acompanyament. Poden continuar a la comunitat, en permisos, fent un seguiment i reforç dels continguts treballats.] Quan estan al Centre Obert (tercer grau) també es pot continuar. La llibertat condicional es pot condicionar a continuar un tractament.

Programes com a mesures penals alternatives a la comunitat// Programes d’assistència voluntària a la comunitat

Entradas relacionadas: