Descriu les característiques basiques de la poesia actual

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,27 KB

 

6. Les tendències Més rellevants dels anys 40-50 van ser la de tradició simbolista i L’avantguarda. De la tradició simbolista va destacar l’autor
Carles Riba amb Les seues creacions d’expressió culta i rigor en l’ús de la llengua. D’altra Banda hi trobem a J.V.Foix que basa les seues obres en l’experimentalisme Avantguardista caracteritzat per la ruptura formal i lingüística.//Als anys 60 Es va viure un gran debat que va enfrontar la de tradició simbolista amb el “Realisme social”. Aquesta última tendència estava basada en plantejaments Marxistes i era gastada com a eina de lluita contra la Dictadura i per L’alliberament de l’ésser humà.//A la década dels 70 es duu a terme un canvi de Rumb amb la publicació d’obres de J.Brossa i el redescobriment de J.V.Foix. Aquests dos autors es van convertir en mestres per als joves. A més, tenien la Voluntat de practicar la poesia com a activitat autònoma amb la finalitat única De fer literatura i explorar totes les possibilitats del llenguatge.//Per últim, cal destacar que al País Valencíà als anys 70 va reaparèixer V.A. Estellés i una antologia d’Amadeu Fabregat anomenada Carn fresca. El Punt comú de la literatura dels dos va ser el trencament amb el Realisme Històric i la voluntat de fer de la poesia una activitat autònoma amb l’única Finalitat de fer literatura.

7. Estellés és el Màxim exponent de la poesia contemporània al País Valencíà i un autor, pels Seus temes, absolutament representatiu de la postguerra. La seua obra poètica La definiríem com prolífica, original i exuberant la qual cosa fa que siga Difícil d'encasellar. //Vicent Andrés Estellés, retrata la vida quotidiana Amb la descripció detallista d'un periodista que fa de cronista apassionat d'un Temps de misèria i repressió iventariant els personatges i els esdevenimets que Constitueixen el seu món de cada dia. Estellés expressa la glòria i la misèria D'un país a través de la tendresa, la ràbia, el sarcasme i l'amor. D'això Sorgeix un discurs absolutament digne amb què formula una crònica amarga i Al mateix temps esperançada. //Els temes principals que aparèixen en les Seues obres serien: l'amor, la mort i el compromís cívic amb el país i la Llengua. En quant al llenguatge literari veiem que apareix la llengua poètica Dels clàssics valencians del S.XV (A. March), la llengua de les obres Contemporànies de la literatura catalana i la llengua col.Loquial que aprengué A l'Horta durant la infantesa i que mantigué durant tota la seua vida.// Algunes de les obres d’aquest autor van ser: Els amants , Cançó de bressol i El libre de meravelles.

8. Salvador Espriu fou poeta, dramaturg i narrador. La seua obra tingué un caràcter Unitari. També veiem que hi contribueix la creació de mites que recorren Tota la seua  obra de procedència personal, poblats de personatges Que, de vegades, són desdoblaments de l'autor. Dins d'aquest espai mític S'interfereixen els grans mites hel·lènics i jueus. L'obra es considerada per El autor com una "meditació constant i obsessiva de la mort", Realitat última de l'existència humana: només sabent que hem de morir la vida Comença a tindre sentit. Ja no és un deliri fabulós ni una il·lusió, sinò Consciència i dolor.//La meditació sobre la mort està deslligada de tota Connexió trascendent ja bé siga religiosa o no. Enfront a la mort, hi apareix La vida dels hómens que no mediten la mort i es convertéixen en ninots i Titelles. En la seua obra es pot apreciar que fa una barreja d'un Intel·lectualisme extrem amb un descriptivisme sovint càustic. També veiem que Hi ha una riquesa idiomàtica, una complexitat temàtica i de fonts. A més de la Capacitat per a descriure en termes trascendents la història col·lectiva. Unes De les seues obres més significatives son: Cementeri de Sinera, Les hores i La pell del brau.

9.Primerament, a La dècada dels 70, les característiques principals de la poesia es mostren amb La recuperació de l’obra de J.V.Foix, o a publicacions com Els miralls de Pere Gimferrer o Poesia rasa de Joan Brossa. Aquestes obres marquen la superació del Realisme i una inclinació de la poesia catalana de les darreres dècades cap al Simbolisme i experimentalisme. Aquest canvi es veu també en la poesia de Joan Navarro i Salvador Jàfer. La nova poesia “no-realista” es caracteritza per l’ús De nous paràmetres del codi textual amb els que el poeta pretén introduir al Lector dins el text. Per això fa servir la paraula poètica per a sugerir, Evocar ser imaginativa i ambigua. Contràriament a la lògica del Realisme, Aquesta poesia es considerà com un discurs autònom i com una eina D’investigació de la subjectivitat del poeta. A més, els poetes argumentaren Des de punts de vista innovadors a l’hora d’elaborar nous arguments. // La Poesia de la dècada dels 80 continuà tenint els mateixos paràmetres que en els Anys anteriors. Però es caracteritza perque els poetes elaboraren una visió de La realitat des del “jo”, a través de la suma de vivències personals.// Per últim, a la dècada dels 90, s’abandonà la idea de que el poeta havia d’actuar Com a veu de la memòria col.Lectiva o com a impulsor de la transformació social. La poesia d’aquest temps tendeix a l’autobiografia i a la intimitat, mentre que Prevaleix la pretensió de l’obre ben feta.

10. Miquel Martí I Pol va tenir un gran lligam amb el poble, on va viure sempre. La seua Condició obrera i la malaltia que sofria va fer que tinguera un compromís com a Persona i com a poeta amb la seua clase i  seu país. Dins de la seua obra Hi trobem El Poble i La Fabrica, que són dos obres incloses dins Del Realisme històric. Aquestes presenten amb procediments realistes el món que Coneix bé el poeta com els obrers de la fabrica, les dones que treballen a Casa, els jubilats... Perquè considera la seua vida com una gesta èpica. Dins D'aquestes obres es mostra un clar compromís amb la gent, la fàbrica i amb la Seua classe social ja que descriu la duresa de la vida del treballador, a més De tractar a les persones amb una gran humanitat.  //Més tard, en Vint-i-set Poemes en tres temps i Cinc esgrafiats a la mateixa paret, s'hi Presenta una interiorització i hi apareixen temes com la solitud, angoixa, i Una certa pressència de la mort, com a conseqüència de l'aparició d'una greu Malaltia. Després en Estimada Marta apareix una recuperació de L'optimisme que es manifesta a través de la fe en el futur, l'erotisme i la Reflexió cívica. Els motius pels quals ha tingut  ressò la poesia de Martí I Pol seria per una banda que es tracta d'una poesia essencialment Comunicativa, ja que comunica la seua experiència personal amb una gran Sinceritat i fa una difusió d'ella també a través de la música. Als anys 90 Publica una obra en la qual es presenta un desencís i una inseguritat no sols Personal, sinò provocats per la refexió sobre els fets socials i polítics Coetànis sobre els quals adreça una mirada crítica.

Entradas relacionadas: