Descripció física i psicologica dels personatges la bogeria

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,68 KB

 

LA REPRESA DE LA NOVEL.LA EN CATALÀ

Des De Tirant lo Blanc (1490) es va Estroncar la producció novel·
Lística en català. Fins al 1862, amb L’orfeneta de Menàrguens o Catalunya agonitzant, d’Antoní de Bofarull no va Aparèixer cap altre.

Per Què tardà tant a recuperar-se la novel.La en la literatura catalana?

- Per la seva extensió.

- Per la necessitat d'una major preparació en l'elaboració de l'obra.

- Per la necessitat d'una dedicació més absorbent (els autors no podien viure com A professionals de la literatura: ni tan sols Oller, considerat el “pare” de la Novel·la catalana moderna)

- Per la manca d'una mínima continuïtat que sí que havia tingut la poesia o el Teatre, encara que fos en el camp de la literatura popular.

- No existia una editorial en català

- A més, la manca de normativització.

Malgrat Això, a principis del Segle XIX , existia a Catalunya un públic lector de novel·les (petita burgesia urbana alfabetitzada, indústria editorial important a Barcelona i València: impressors, editors, llibreters...), però havien de llegir Traduccions al castellà.

Amb El Romanticisme arriben a Catalunya traduccions castellanes de novel·les Històriques[1]  europees:

Ivanhoe, de Walter Scott (escocès)

Els miserables, de Víctor Hugó (francès)

Els tres mosqueters, d’ Alexandre Dumas (francès)

A Partir de 1830 alguns novel·listes catalans “imiten” aquests autors, però en castellà i tracten temes d’ història D’Espanya: novel.La d’autor català en castellà.

La 1ª és Los bandós de Castilla(1830) .De Ramón López Soler, adaptació Lliure d’Ivanhoe.

Als Anys 40 apareixen  les novel·les de Fulletó, amb la intenció de divulgar el gènere i arribar a un públic més Ampli. A Catalunya el gènere començà amb Venceslau Ayguals d’Izco, autor de María o la hija del jornalero (1845-1846)

Amb El temps es van catalanitzant els continguts i seran obres D’autor català i de temàtica catalana, com per exemple, Don Juan de Serrallonga, (1858) de Víctor Balaguer.

Finalment, L'any 1862 serà publicada la primera Novel·la, d’autor català, de temàtica catalana i escrita en llengua catalana, L'Orfeneta de Menargues, D'Antoní de Bofarull. Tot i això, grans dificultats: la llengua catalana (com Ja sabem) no disposava d’una fixació literària i d’un prestigi social per Emprendre una novel.La sòlida i moderna) 
( Mirada, 158)

MartÍ GENÍS I AGUILAR crea una novel·la sentimental i idealista, molt pròxima a Verdaguer (amic i Company d’aventures literàries a Vic). La seva obra més representativa és Julita (1874), que narra la vida d’una Heróïna ROMàntica, dins un ambient burgès. (≠ resta de la seva producció costumisme Realista)

En El Març del Romanticisme, també sorgeix la prosa costumista, precedent de la novel.La realista posterior, que pren la realitat Com a matèria literària. Els valors com la imaginació, l’emotivitat i el Dramatisme són substituïts per la capacitat d’observació, la descripció i L’humor.

Els Costumistes eren conscients que les formes de vida tradicionals estaven a punt De desaparèixer a causa dels canvis socials provocats per la industrialització, I es van proposar reflectir-les en les seves obres, sovint, amb un to Nostàlgic, perquè eren conscients que volien salvar-les de l’oblit.

El Subgènere més representatiu de la prosa costumista és l’ article o quadre[2] De costums. Eren peces Breus de to humorístic i festiu que descrivien escenes de la vida quotidiana i Personatges arquetípics (botiguer, vidu, barber...), que inicialment (dècada Dels 60) apareixien a la premsa, però que després seria valorat literàriament Per la burgesia.

Un Dels autors més representatius d’aquest subgènere narratiu és ROBERT ROBERT, polític D’idees liberals i republicanes, que descriu la Barcelona de mitjan Segle XIX  i critica amb humor i ironia Els costums dels ciutadans. (equiparable, en certa manera, a Larra)

L’altre és EMILI VILANOVA, que retrata la Barcelona popular (el Barri de la Ribera: Sta. M. Del Mar), oferint una visió nostàlgica de la menestralia: fusters, Sastres, teixidors, sabater



Entradas relacionadas: