Descartes Plató

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 12,44 KB

 


Tot el que la ment percep en si mateixa, o tot el que és l'objecte immediat de percepció, o de pensament, o d'entesa, és al que jo crido idea; i en poder de produir una idea qualsevol en la nostra ment el crido qualitat del subjecte en què cau aquest poder. La bola de neu pot produir en nosaltres les idees de blanc, fred i rodó; a aquestes potències que produeixen en nosaltres aquestes idees, en tanto que es troben en la bola de neu, les crido qualitats; i en quant són sensacions o percepcions en la la nostra entesa, les crido idees; i si alguns cops em refereixo a aquestes idees com si es trobessin en els mateixos objectes, vull que se m'entengui que em refereixo a aquestes qualitats en aquells objectes que ens produeixen aquestes idees.

Considerades d'aquesta manera, les qualitats en els cossos són, en primer lloc, aquelles que són totalment inseparables d'un cos, sigui quin sigui l'estat en què es trobin, i de tal natura que les conserva de manera constant en totes les alteracions i canvis que l'esmentat cos pugui experimentar per raó d'una força major exercida sobre ell. Aquestes qualitats són de tal natura que les troben els sentits de manera constant en tota partícula de matèria que tingui la suficient consistència per ser percebuda [...] Crido a aquestes qualitats, qualitats originals o primàries d'un cos, i crec que podem advertir que produeixen en nosaltres les idees simples de la solidesa, l'extensió, la forma, el moviment, el repòs i el nombre.


  1. PLATÓ

Arquetip i model dels objectes i éssers sensibles. Realitat immaterial, extramental, eterna, divina i immutable. N´hi ha de tres tipus (de coses,matemàtiques i valors, sent la Idea de Bé la suprema d´entre les de valors).

Descartes

Qualsevol contingut mental, és a dir, representació. N´hi ha de tres tipus (adventícies, factícies i innates), per tant, n´hi ha un tipus que deriva de l´experiència (i no és fiable, per aquest motiu).

LOCKE


Qualsevol contingut mental, és a dir, representació. Tota idea prové de l´experiència, ja que les innates no existeixen, al ser la nostra ment una “tabula rasa” quan neixem. N´hi ha de vàries classes (simples, que alhora es divideixen en de sensació i de reflexió, i complexes, que alhora es divideixen en tres tipus: substàncies, modes i relacions).

PSICOLOGIA (ÀNIMA – JO – INDIVIDU)


PLATÓ

Ànima immortal, preexistent al cos i dividida en tres parts (concupiscible, irascible i racional), sent la part que predomina (de les tres) la que determina la posició de l´individu en la societat. La part predominant de l´ànima és la raó, que domina les altres dues. Es caracteritza per la puresa, en contraposició al cos que és impur la ser material.

Pel que fa a l´individu, no interessa a Plató sinó com a peça dins “d´un engranatge” social que ha de ser just i funcionar correctament, de manera que s´ha d´atendre la seva educació i funció social d´acord a la part de l´ànima que hi predomini, i no d´acord amb els seus desitjos o eleccions personals.

Descartes

Ànima immortal (concepció cristiana). L´aspecte predominant en ella és la raó, que controla els altres aspectes que també conté (desitjos, emocions...). Equival al jo i es caracteritza pel pensament. És la primera veritat que assolim, el seu atribut és el pensament, i és el fet de pensar el que ens mostra el nostre ésser. És la res cogitans.

LOCKE

El jo és també evident en si mateix a causa del pensament, però no és equivalent a l´ànima (de la qual no es pot demostrar la seva existència), sinó a la consciència, que és dinàmica i canvia per l´experiència. Es tracta d´un tipus d´idea complexa, com la substància, i, com a tal, en tenim un coneixement intuïtiu, és a dir, immediat (“en cada acte de sensació, de raonament o de pensament, som conscients del nostre propi ésser”).


SUBSTÀNCIA


(Plató careix d´aquest concepte, encara que podríem dir que equival al seu d´”Idea”)


Descartes

Allò que no necessita cap altre realitat per existir. N´hi ha tres: jo, món i Déu, tot constituïnt els tres àmbits de la realitat.

LOCKE

És una idea complexa que imaginem o suposem com a suport de les nostres idees simples, però no podem demostrar empíricament la seva existència.

EXPERIÈNCIA

PLATÓ

Plató considera l´experiència com una font no fiable de coneixement, ja que el món físic careix de realitat en sentit estricte i els sentits ens resulten enganyosos. Aquesta valoració de l´experiència es totalment coherent amb l´ actitud racionalista i dogmàtica d´aquest filòsof. De tota manera, cal remarcar que l´experiència té un mínim valor (vull dir que en té una mica) pel que fa a afavorir la reminiscencia, o record del món de les idees.

Descartes

A l´igual que Plató, Descartes també considera els sentits com enganyosos i només es refia de la raó com a origen del coneixement fiable (parteix de les mateixes bases epistemològiques que ell). A diferència de l´anterior, Descartes no considera el món físic com una còpia irreal, sinó que, després del procés de dubte metòdic, assegurarà l´existència d´aquell, en qualitat de substància. Tot i això, dubtarà de tot coneixement que ens procurin els sentits, al considerar-los, com hem dit, poc fiables (la raó és l´única capaç d´arribar a la veritat que és la substància, subjacent als canvis aparents).

  • LOCKE

Per aquest pensador, la base epistemològica és l´oposada (empirista i escèptica), de manera que considera els sentits com l´única font possible de tot coneixement, negant, alhora, qualsevol possibilitat d´innatisme. No obstant això, coincideix amb Descartes en el fet d´atorgar als sentits un baix nivel de fiabilitat, tot concluïnt que el coneixement sensible és el tipus de coneixement més llunyà de tota certesa.





  1. RAÓ

  • PLATÓ

Parlar de raó, en Plató, equival a referir-se a l´ànima, ja que l`ànima racional és la part més elevada de les tres en què està dividida l´ànima humana. S´entén per raó la capacitat de pensar, i, per tant, l´única capaç d´arribar als coneixements veritables (Idees).


  • Descartes

En Descartes trobem molts elements comuns amb Plató, la majoria dels descrits anteriorment, i assenyalaríem com a diferents els següents: encara que l´equivalència amb el concepte d´ànima és la mateixa, no es troba aquesta tripartida; un altre punt en què difereixen és en què, tot i que el coneixement veritable és innat (reminiscència en Plató, idees innates en Descartes), per aquest últim les idees innates estan allotjades en la nostra raó gràcies a la intervenció de Déu i no són fruit d´una contemplació prèvia d´elles per part nostra. Per últim, en Descartes, el concepte de raó abasteix un munt d´aspectes molt diferents que no es trobaven en Plató, com ara els sentiments, emocions, imaginació, capacitat de tenir sensacions físiques, desitjos….


  • LOCKE

La raó, per Locke, mai pot tenir la importància que hem vist en els autors precedents, ja que, al negar l´innatisme i, en canvi, defensar l´experiència com a únic origen de tot coneixement, la raó passa a un segon pla força secundari: és l´encarregada d´ordenar les dades provinents dels sentits, tot formant les idees, tasca, com es veu, molt devaluada en comparació.


  1. INTUICIÓ

No trobem aquest concepte en Plató.


  • Descartes

Per ell, la intuïció és un dels dos mecanismes mentals responsables del coneixement, sent aquesta la responsable de la captació immediata d´idees veritables, allotjades en la nostra ment per obra de Déu. Aquesta concepció és coherent totalment amb la defensa que fa Descartes de l´innatisme.


  • LOCKE

Curiosament, Locke comparteix totalment la concepció d´intuïció descrita abans, ja que la pren de Descartes i la utilitza per salvar entitats com ara el jo, o la relació de causalitat (que afecta directament a la validesa de la ciència experimental), que es veien seriosament amenaçadés per les conseqüències raonables de la seva pròpia filosofia. Així doncs, l´intuïtiu passa a ser el tipus de coneixement més clar i veritable que pot assolir la ment humana, sent-ne el jo un clar exemple: la pròpia existència no pot ser posada en dubte ni tampoc comprobada


  1. RAÓ

PLATÓ

Parlar de raó, en Plató, equival a referir-se a l´ànima, ja que l`ànima racional és la part més elevada de les tres en què està dividida l´ànima humana. S´entén per raó la capacitat de pensar, i, per tant, l´única capaç d´arribar als coneixements veritables (Idees).

Descartes

En Descartes trobem molts elements comuns amb Plató, la majoria dels descrits anteriorment, i assenyalaríem com a diferents els següents: encara que l´equivalència amb el concepte d´ànima és la mateixa, no es troba aquesta tripartida; un altre punt en què difereixen és en què, tot i que el coneixement veritable és innat (reminiscència en Plató, idees innates en Descartes), per aquest últim les idees innates estan allotjades en la nostra raó gràcies a la intervenció de Déu i no són fruit d´una contemplació prèvia d´elles per part nostra. Per últim, en Descartes, el concepte de raó abasteix un munt d´aspectes molt diferents que no es trobaven en Plató, com ara els sentiments, emocions, imaginació, capacitat de tenir sensacions físiques, desitjos….

LOCKE

La raó, per Locke, mai pot tenir la importància que hem vist en els autors precedents, ja que, al negar l´innatisme i, en canvi, defensar l´experiència com a únic origen de tot coneixement, la raó passa a un segon pla força secundari: és l´encarregada d´ordenar les dades provinents dels sentits, tot formant les idees, tasca, com es veu, molt devaluada en comparació.

INTUICIÓ


No trobem aquest concepte en Plató.

Descartes

Per ell, la intuïció és un dels dos mecanismes mentals responsables del coneixement, sent aquesta la responsable de la captació immediata d´idees veritables, allotjades en la nostra ment per obra de Déu. Aquesta concepció és coherent totalment amb la defensa que fa Descartes de l´innatisme.

LOCKE

Curiosament, Locke comparteix totalment la concepció d´intuïció descrita abans, ja que la pren de Descartes i la utilitza per salvar entitats com ara el jo, o la relació de causalitat (que afecta directament a la validesa de la ciència experimental), que es veien seriosament amenaçadés per les conseqüències raonables de la seva pròpia filosofia. Així doncs, l´intuïtiu passa a ser el tipus de coneixement més clar i veritable que pot assolir la ment humana, sent-ne el jo un clar exemple: la pròpia existència no pot ser posada en dubte ni tampoc comprobada

Entradas relacionadas: