Depuració i potabilització diferencies

Enviado por Chuletator online y clasificado en Química

Escrito el en catalán con un tamaño de 13,89 KB

 

Aigües residuals: característiques definitòries


Aigua residual:
la que prodecedeix de l’ús de l’aigua natural o de la xarxa.Abocament: eliminació d’aigua Residual.Tipus d’abocaments:

1.Urbans:

Es tracten a les EDARs.Aigües pluvials: Objectes i partícules arrastrades per l’aigua de pluja.Aigües de rec i neteja: a nivell urbà. Sabons, Lleixius, restes d’insecticides...Aigües Domiciliàries: les que provenen només dels habitatges i comerços 2.Industrials:
requereixen Tractaments específics. Molt variables en caudal i composició. Tipus de Contaminants:Preferentment orgànics:

(DBO/DQO>0,6)

Inorgànics:

(DBO/DQO<0,2)

Mixtes: (0,2<DBO/DQO<0,6) DBO= Oxigen Que requereixen els microorganismes per a oxidar la matèria orgànica soluble Present  a l’aigua en condicions Controlades. DQO= Oxigen necessari Per a oxidar la matèria orgànica per medi de dicromat potàssic en una solució àcida i convertir-la en Ço2 i aigua. 3.Agropecuaris:
requereixen tractaments específics degut Als contaminants que presenten:1.Sals i adobs que salinitzen el medi.2.Herbicides i pesticides 3.Purins I lixiviats 4.Contaminació difusa:
Multitud de petits vessaments d’aigües residuals sense composició ni caudal Determinats.DETERMINACIONS Fisicoquímiques: Propietats o caràcters organolèptics: Color:
Degut A matèria en suspensió (color aparent) o sòlids dissolts (color vertader). Fonts del color:1.Residus orgànics: marró 2.Òxids de ferro: vermellós 3.Òxids de Mn: marró o negre 4.Residus industrials: en funció de l’abocament industrial Mesura: Filtració per eliminar color aparent i mesura per comparació amb patrons de Cloroplatinat de potassi i clorur de cobalt. Per residus industrials: tècniques Espectrofotomètriques especials. Olor I sabor:
degut a: minerals, metalls, sals del sòl, productes finals de Reaccions biològiques, constituents de les aigües residuals. Determinació: Es basa en la detecció del llindar d’olor i de sabor per dilucions successives Fins eliminar completament olor i sabor. Per diferents persones amb Característiques especifiques a una temperatura determinada i amb una mostra D’aigua de referència. Terbolesa:
Deguda a partícules en suspensió, partícules dissoltes acolorides, plàncton i Altres microorganismes. Dóna informació respecte la mesura en que la llum és Absorbida o dispersada per la matèria en suspensió o dispersió en l’aigua. Efectes:1.Pot Impedir la transmissió de llum a les capes inferiors deteriorant el desenvolupament De la vida en el fons.2.En aigües de beguda provocarà rebuig del consumidor. En Aigües residuals no es mesura terbolesa sinó sòlids. Mesura: Disc SecchiTemperatura:
el valor de la Tº Sol acompanyar els resultats de qualsevol tipus d’anàlisi. Un dels paràmetres Més importants en sistemes d’aigües naturals superficials. Depèn de l’absorció De radiació en les capes superiors de líquids. Fecta a: 1.Solubilitat de Sals i gasos.2.Propietats fisicoquímiques.3. Comportament biològic. Una temperatura Baixa dificulta la coagulació, sedimentació i filtració en un aigua en fase De potabilització. Viscositat i densitat afecten el microorganismes del Plàncton en aigües naturals. La temperatura d’un efluent a una llera natural Pot afectar dràsticament la seva biologia i microbiologia. Mesura: En Superfície amb termòmetre amb precisió 0.1°C o sonda de temp. Electrònica. Per A diferents profunditats s’usen termistors.La temperatura de les aigües profundes d’embassaments i llacs Varia de forma cíclica. Presentant dos períodes diferenciats: 1.Període De mescla tèrmica. 2.Període d’estratificació tèrmicapH o grau d’acidesa:
indica el grau d’acidesa o basicitat D’una mostra d’aigua. Mesura:1.Amb pHmetre, introduint sonda en La mostra, agitant 1’ i fent la lectura després de 2’. 2.Altres mètodes (no tan Exactes), tires reactives, papers indicador o indicadors líquids.Conductivitat:
capacitat d’una Dissolució per conduir el corrent elèctric. Augmenta amb la concentració. Mesura: En les mesures d’aquesta s’ha d’indicar el valor de la T°, ja que varia amb Aquesta. Es mesura amb un conductímetre.Sòlids:
es mesura en aigües residuals i en naturals superficials. Sòlids Totals(ST): els q resten com a residu després de l’evaporació de l’aigua a 105°C (residu sec o total) Sòlids en suspensió(SS,MES): fracció Retinguda per un filtre amb una mida de porus de 0,45μm de diàmetre. Sòlids Dissolts o filtrables(SF): fracció que passa a través del filtre. SS+SF=ST Sòlids Sedimentables: els que es dipositen en el fons d’un vas cònic (con D’Imhoff) després d’1hEn cada classe es pot diferenciar entre la fracció Volàtil i no volàtil (fixa) segons es volatilitzin o no a una T° de 550°C. Els volàtils solen ser orgànics, per això aquesta prova s’utilitza per Determinar la procedència de la contaminació, orgànica/inorgànica.Pesticides:
per eliminar Microorganismes. Són substàncies orgàniques sintetitzades. Insecticides, Herbicides, Fungicides. Organoclorats: Evita plagues. Persistent (gran Solubilitat en greixos -> acumulació. Organofosfats: Es degraden més Ràpid. Més tòxics per als humans. Carbonats: Deriven de l’àcid carbónic. Període de vida baixa. No s’acumulen. Qualitat de l’aigua: Indicadors Nutrients:
Nitrogen: Processos Del cicle del nitrogen:Fixació: Nitrogen gasos es transforma en una molecula asimilable per les plantes Mitjançant els bacteris que es troben a les arrels.Amonificació: consisteix en associar el N amb H pero Forma amoni.Assimilació: Mecanisme bioquímic que utilitza amoni i nitrats per obtenir proteïnes o altres Compostos nitrogenats.Nitrificació: 2 Etapes: 1ª Nitrificació: dóna lloca a Nitrit (NO2-). NH4+à NO2-2ª Nitració: dóna lloc a nitrat (NO3-). NO2- à NO3-Desnitrificació: nitrat (NO3-) à nitrit (NO2-) à Òxid nítric (NO) à Òxid nitrós (N2O) à N2 .Gràcies a alguns bacteris en condicions anòxiques.Indicadors de matèria orgànica:
la MO reacciona amb l’oxigen, Mitjançant processos d’oxidació es pot determinar la presència.DBO: oxidació per Microorganismes (aigües naturals)DQO: Oxidació amb un oxidant químic estandarditzat (aigües residuals)Oxidabilitat KMnO4 . COT (TOC): carboni orgànic Total. Oxidació total del carboni orgànic present a la mostra. Procés d’oxidació Mitjançant radiació UV o combustió catalítica. Es quantifica el Ço2 Generat.Metalls pesants:
En aigües Naturals les  concentracions seran molt Baixes. 1.Petites quantitats afavoreixen les funcions fisiològiques i metabòliqües Dels éssers vius. 2.Grans concentracions poden tenir efectes tòxics tan en l’ecosistema Com per als éssers humans. Presenten bioacumulació. 3.Els podem trobar de diferents Formes, dilució, sólid... S’han de tenir en compte a l’hora de realitzar la Determinació.Oxigen dissolt:
Aportació Per 2 mecanismes: fotosíntesi i intercanvi amb l’atmosfera.Consumit pels organismes En els processo de respiració i oxidació de la matèria orgànica. 1.< 5mg/L
à afectació en comunitats d’organismes. 2.< 2mg/L à mort de peixosSi la temperatura augmenta l’oxigen dissolt disminueix.Mesura: Sonda específica D’O2 Els indicadors de Qualitat:
Eines per assignar un valor de qualitat al medi a partir de l’anàlisi De determinats paràmetres. Tipus: 1.Fisicoquímic: ISQA 2.Biologic: El Faciliten els éssers vius 3.HidromorfológicISQA: Index simplificat de la qualitat de l’aiguaISQA=T(A+B+C+D)T : dedueix la T° A : dedueix La oxidabilitat al permanganat B : dedueix la matèria en suspensió (MES) C : Dedueix l’oxigen dissolt (O2) D : dedueix la conductivitat EDARs: Estacions Depuradores d’Aigües Residuals Introducció:
La generació d’episodis de contaminació Mes la relació d’aquesta amb les malalties va activar l’estudi dels primers Sistemes de tractament d’aigües residuals.Sistemes de depuració: Depuració: reproduir artificialment i en Un espai relativament reduït una sèrie de processos naturals de depuració, per Accerar-los i intensificar-los, i controlar-los en temps i espai mínims. 1.Sistemes Biològics: Consisteixen en la degradació de la matèria orgànica mitjançant Organismes vius. No se solen afegir microorganismes ja que ja els porta sinó Que s’afavoreixen les condicions per a la digestió de la matèria orgànica. 2.Sistemes Fisicoquímics: Utilitzats principalment a plantes de tractament d’aigües Residuals industrials. Es fonamenten en l’ús de sistemes físics i productes Químics per separar els contaminants. Separen substàncies en suspensió i en Estat col·loïdal però no les degraden.EDAR:
Nova visió de les EDAR: aigua ≠ residu; aigua = font de Recursos.Es tracten tant Aigües residuals com industrials de forma conjunta o separada.Aigües urbanes: les Generades per les diferents activitats urbanes (aigües negres, grises i Blanques i pluvials).Aigües Industrials: generades d’activitats industrials i/o comercials no Relacionades directament amb els usos sanitaris.Poblacions majors a 2000 habitants hauran de donar a les Seves aigües residuals almenys tractament primari i secundari.Tractaments de l’edar:
Pretractament: Prepara l’aigua que arriba a l’EDAR pels posteriors processos. Consisteix en la Separació de sólids voluminosos a través de reixes i/o tamisos.Tractament primari: Processos fisicoquímics per a la separació dels sòlids en suspensió. Processos:  1.Eliminació de tòxics. 2.Neutralització.3.Coagulació-floculació. 4.Decantació Primaria.Tractament Secundari: consisteix en la degradació de la matèria orgànica mitjançant Microorganismes, aquestos també competiran amb microorganismes patògens Eliminant-los en gran part. Pot ser aerobi o anaerobi.Tractament terciari: Processos avançats per a Eliminar contaminants concrets.L’aigua Depurada no es pot veure, s’hauria de potabilitzar però no fa mal bé el medi.Procés de depuració: Pretractament:
1.Recepció de l’influent: l’aigua arriba a la depuradora pel Clavegueram. 2.Desbast i filtració: es passa l’influent per unes reixes Per extreure els residus més grossos. Tractament primari:
3.Decantació primaria: s’eliminen les Partícules no dissoltes com sorres i fangs que es dipositen al fons i olis i Greixos que es retiraran de la superfície, degut a la seva major i menor Densitat que l’aigua respectivament. Seran els fangs primaris.4.Floculació: S’afegeixen compostos químics per agrupar en grumolls les substàncies en Suspensió afavorint la decantació. Pot ser:Biològica: mitjançant microorganismes.Fisicoquímica: mitjançant certs productes químics i Físics. 5.Tractament secundari:
Reducció de la matèria orgànica dissolta. L’aigua passa a un reactor biològic On els bacteris es nodreixen de la matèria orgànica. Pot ser:Medi aeròbic: Cal Subministrar O2 i produeixen Ço2 en la digestió de la Matèria orgànica, és menys agressiva per al medi.Medi anaeròbic: Produeixen CH4 en la Digestió de la matèria orgànica, presenta una major eficiència energètica.Paràmetres a controlar: PH, potencial redox, T°, oxigen dissolt. 6.Decantació secundaria: es Deixa sedimentar els bacteris i la resta de la transformació al decantador Secundari, seran els fangs secundaris. Un part es recircula al reactor biològic I d’altra es deshidrata i s’utilitza per a l’elaboració d’altres productes com Adobs. 7.Tractament terciari:
Se sol analitzar diferents paràmetres del sobredrenat del decantador com: MO(DQO), T°, pH, Color, [NH4], [PO4], [NO3], Concentració N orgànicEn cas de que no es Compleixi algun paràmetre s’aplicarà un tractament terciari específic com: 1. Realimentació al reactor biològic. 2.Mescla amb corrents menys contaminades. 3.Addició D’addictius.Variants:EDAR Amb fangs suportats en carbó actiu:
S’afegeix carbó actiu que Adsorbeix la MO per facilitar la digestió d’aquesta, els microorganisme Degraden més ràpidament la MO quan es troba fixada sobre un suport sòlid.Aplicacions d’aigües depurades:
1.Reg de camps de golf. 2.Regeneració d’aiguamolls. 3.Aplicacions urbanes: Neteja de carrers i en circuits tancats de fonts urbanes. 4.Reintroducció en Rius i mars.

Entradas relacionadas: