Demografia espanyola

CICLE DEMOGRÀFIC MODERN: es caracteritza per les molt baixes natalitats i mortalitats i per un baix creixement de la Població. Les causes, el creixement econòmic, el progrés de la medicina i de la higiene. Espanya a final del SXX.CICLE DEMOGRÀFIC ANTIC: es caracteritza per les altes natalitats i mortalitats i per un baix creixement de la població que alterna amb sobremortalitats causades per fam, guerra, o epidèmies. General a Europa fins al S. XVIII.Règim demogràfic antic • Des del neolític fins a finals del segle XVIII a Anglaterra i segle XX a Espanya • Caracteritzat per unes taxes de natalitat i mortalitat molt elevades • Mitjana de cinc fills per dona/ Esperança de vida de 35 anys • Mortalitat elevada relacionada amb epidèmies, males collites, catàstrofes naturals… • Població estable quant a números totals • Diferències territorials a l’Estat Espanyol (País Basc, Interior, Barcelona…).2na Fase. Creixement demogràfic (1780-1880) • Elevada natalitat Creixement demogràfic: • Mortalitat comença a baixar • XVIII-XIX. Anglaterra. Efectes de la revolució industrial • A Espanya l’estabilitat segueix fins el primer terç del segle XX - Millores alimentació - Millores en la higiene • A partir del primer terç del segle XX comença aquesta segona fase que presenta una interrupció amb la Guerra Civil (1936- 1939) • 1950-1970: èxode rural.3ra Fase. Ajustament demogràfic (1880 - 1940) • La mortalitat continua baixant (millores higiene i vacunes) • Descens de les taxes de natalitat. Es van acostant a les de mortalitat. • Causes reducció natalitat: - Econòmic - Social • CONTROL DE LA FERTILITAT.4ª Fase. Nou règim demogràfic. Des de 1940 • Taxes de natalitat i mortalitat molt baixes • Creixement gairebé nul de la població (fins i tot negatiu) • Augment de l’esperança de vida (fins els 80 anys) Espanya: Especificitat. Augment de la natalitat vinculat a la immigració.. La població espanyola 2. Característiques actuals de la població espanyola La dinàmica d’una població depèn de: Factors naturals: natalitat, mortalitat, fecunditat i nupcialitat Factors socials: Migracions interiors i exteriors.2.1. Moviment natural de la població. Natalitat Natalitat: Descendent des de l’inici del segle XX 1990: Índex de fecunditat molt baix Nascuts aproximadament igual a morts Percentatge creixent de persones > 65 anys A partir de 2007: Repunt de la natalitat (11%) Causes: Dones nascudes en el baby boom Emigrants estrangers joves.. Moviment natural de la població. Nupcialitat i fecunditat Nupcialitat: Matrimonis per cada 1000 habitants. Abans tenia relació directa amb la natalitat. Actualment dada poc fiable per l’augment de parelles de fet i famílies monoparentals. Índex de fecunditat: Nombre mitjà de fills per dona al llarg de la seva vida.TAXA DE FECUNDITAT: relació en 0/00 entre le nombre de naixements durant un any referit al de dones en edat fèrtil (entre 15 i 49 anys) La d’ Espanya s’ha reduit molt i en l’actualitat és de les més baixes del Món.LA MORTALITAT INFANTIL és el total d’infants menors d’un any morts al llarg de l’any a una població determinada. LA TAXA DE MORTALITAT INFANTIL refereix en % les defuncions de menors d’un any al total anual de naixements d’una població. Actual aproximadament 5 %.TAXA D’ENVELLIMENT: % de persones majors de 65 anys referit al total de la població. A Espanya, com a la resta de països del món occidental, és creixent.TAXA DE MASCULINITAT: és nombre d’homes referit al total de la població i expressat en %, actualment en descens, no arriba al 50 %.TAXA DE FEMINITAT: és nombre de dones referit al total de la població i expressat en %, actualment en ascens, supera lleugeramant el 50 %.Població activa: persones de 16 anys i més que estan ocupades o busquen feina.Fluxos migratoris.MOVIMENT MIGRATORI DE RETORN és la reincorporació a la població de referència d’aquelles persones que emigraren. Al cas d’Espanya els joves que estalviaren diners treballant a Europa al anys 60 i 70 per casar i establir-se al seu poble.MIGRACIÓ PENDULAR: pròpia de les regions metropolitanes on la població resident als nuclis dormitoris es desplaça al matí a la ciutat central per treballar i retorna en acabar la jornada. No tan sols a Barcelona o València, també a Mallorca.La immigració acostuma a dirigir-se a: - Països nous amb escassa població - Països amb:creixement demogràfic lent,fecunditat

.1. Causes i conseqüències dels moviments migratoris Conseqüències: PositivesNegatives:Per al país d’origen,Per al país de destinació,Per a la persona emigrant,disminució del problema de l'atur,envelliment de la població,entrada de divises, separació familiar,possibles problemes laborals d'habitatge,aportació al seu desenvolupament econòmic i pluralitat cultural. Els moviments migratoris a Espanya Migracions transoceàniques històriques:Des del segle XV fins a la Segona Guerra Mundial. - Migracions transoceàniques de signe colonial. Poca sortida de població.Mitjans segle XIX: els vaixells de vapor van facilitar l’emigració, que es va tornar massiva. - 1911-1915: Xifres més elevades. La majoria de Galícia, Astúries i les Canàries. Població pagesa amb poca qualificació. - A la dècada de 1950 Europa va prendre el relleu a Amèrica. Les migracions interiors camp-ciutat Antecedents. Primera meitat del segle XX: augment de població en regions rurals (Catella-Lleó, Castella-la Manxa, Galícia, Extremadura i interior d’Andalusia). Gran part de la població d’aquestes regions, a mesura que es desenvolupava el país, es va traslladar a ciutats i territoris industrials, protagonitzant una forta migració camp-ciutat. La població activa agrària espanyola va passar de 4 milions (1960) a menys de 3 milions (1970).2. migracions interiors camp-ciutat Llocs d’origen de la migració interior 1950-1980: Van canviar de província 5,4 milions de persones 2001: 11 províncies amb menys habitants que 1900 Terol, Sòria van perdre la meitat dels seus habitants Altres: Lugo, Ourense, Zamora, Àvila, Palència, Segovia, Conca, Guadalajara i Osca.2. Les migracions interiors 2.1. Les migracions interiors camp-ciutat Llocs de destinació de la migració interior Àrees industrials de Barcelona, Madrid i País Basc Dècada dels anys seixanta: Madrid i Barcelona: 500.000 habitants més València, Biscaia i Alacant: entre 100 i 200.000.3. Les migracions exteriorsAnys 50: corrent migratori general des dels països del sud d’Europa cap a Europa central i occidental. Primer italians, després espanyols, després grecs, turcs, iugoslaus i portuguesos. Màxima emigració espanyola: 1950-1973 (2,6 milions d’espanyols).Les migracions exteriors Causes: creixement econòmic dels països receptors i falta de feina a Espanya. Regions de procedència: Arreu, especialment Andalusia i Galícia. Països receptors: França, Alemanya i Suïssa, que es van beneficiar de mà d’obra barata i poc conflictiva. Perfil de l’emigrant espanyol: Homes joves que van fer feines dures i mal pagades (agricultura, construcció, indústria i mineria).4.1. Espanya, un país d’immigrants A finals del segle XX, Espanya esdevé un país receptor d’immigració. Quatre grans conjunts: - Persones jubilades procedents de l’Europa central i del nord - Directius d’empreses multinacionals, treballadors d’alt nivell i artistes - Refugiats polítics - Emigrants procedents de països pobres. Espanya necessita immigrants La immigració és un fet positiu des del punt de vista -Econòmic:Aporta mà d’obra jove, col·lectiu important de consumidors, nous contribuents -Demogràfic:Augment de la població. Les dones estrangeres tendeixen a ser mares a edats més joves -Cultural:La diversitat cultural representa una riquesa, que pot ser contemplada des de la interculturalitat o de la multiculturalitat.La interculturalitat:dificultats i dilemes L’arribada de població immigrant és vista per alguns sectors de població com un problema. Pot ser conflictiu pel volum que representa. Ha arribat a generar actituds de rebuig i d’exclusió social. En alguns casos xenofòbia Dues posicions als països de la Unió Europea: a) recel social a l’admissió d’immigrants, b) necessitats dels empresaris que reclamen més mà d’obra.La reagrupació familiar:Els estrangers legalment residents a Espanya poden demanar de portar els seus familiars al cap d’un any de permanència en el territori espanyol.El dret d’asil Obligació a admetre les persones que pateixen persecució. Reconegut en dos lleis de l’ONU: - Convenció de Ginebra de 1951 - Protocol de 1967.La política de la Unió Europea i la immigració Pacte Europeu de la Immigració (2008) 5 compromisos polítics:1. La immigració legal s’ha de gestionar tenint en compte les prioritats, necessitats i capacitats d’acollida de cadascun dels estats membres de la UE i fomentant la integració dels immigrants. immigració 2. Els estrangers en situació irregular han de ser repatriats al seu país d’origen o a un dels països per on hagin transitat 3. S’ha d’enfortir els controls a les fronteres exteriors de la UE. 4. S’ha de crear un marc europeu per gestionar les sol·licituds d’asil. 5. La UE ha d’establir acords de cooperació amb els països d’origen i de trànsit per tal d’aconseguir que de la migració se’n beneficiïn tant els països d’acollida, com els d’origen.