Decadència, Renaixement i Barroc Catalans: March i Sant Jordi

La Decadència

Per a alguns estudiosos, el terme "Decadència" no és del tot precís, ja que implica una desaparició que la cultura catalana no va experimentar, sinó una disminució de la producció culta.

Característiques principals:

• Imitació dels grans autors castellans del Segle d'Or.
• Influència persistent d'Ausiàs March.
• Presència notable de castellanismes i dialectismes en l'escritura.
• Tendència a imitar formes mètriques castellanes.

Renaixement (Segle XVI)

Característiques generals:

• Generalització a tot Europa de l'esperit humanista.
• Visió més humanitzada i antropocèntrica del món.
• Valoració de la inspiració popular, elevant-la a la categoria de literatura culta.
• Recerca d'un estil senzill i planer.

Autors destacats:

Cristòfor Despuig: Conegut per la seva defensa de l'ús culte del català a Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.

Poetes rellevants: Joan Pujol, Pere Serafí, Joan Timoneda.

Barroc (Segle XVII)

Característiques principals:

• Estètica basada en la complexitat, l'exageració i el contrast.
• Temes recurrents: pessimisme vital, desengany, fugacitat del temps (tempus fugit), la vida com a somni o mentida.
• Retorn a cert teocentrisme medieval, però tractat amb l'estètica barroca.
• Cerca de l'artificiositat i l'impacte emocional.

Autors destacats:

• Francesc Vicenç Garcia (Rector de Vallfogona): Considerat el principal poeta barroc català, sovint comparat amb Quevedo per la seva sàtira i jocs de paraules.
• Francesc Fontanella: Poeta i dramaturg, inspirat en part per Garcilaso de la Vega.

Il·lustració (Segle XVIII)

Característiques generals:

• Influència de les idees racionalistes i la fe en el progrés de la humanitat.
• Interès per la llengua: publicació de diccionaris, catàlegs d'autors i tractats gramaticals per normativitzar i dignificar el català.
• La producció literària culta en català fou molt escassa durant aquest període.

Obres destacades:

Rondalla de rondalles (atribuïda a Lluís Galiana): Obra que, amb intenció humorística i didàctica, ridiculitza els usos lingüístics col·loquials considerats incorrectes.

Literatura Popular (Transversal)

Paral·lelament a la literatura culta, la literatura popular va mantenir la seva vitalitat:

• Autoria: Majoritàriament anònima.
• Transmissió: Principalment oral (cançons de treball, de bressol, romanços, contes, corrandes, etc.), lligada a festes i a la vida quotidiana.
• Temàtica: Molt variada (festiva, amorosa, religiosa, històrica, satírica).
• Llenguatge: Col·loquial, directe i planer.

Ausiàs March (1397-1459)

Va néixer a Gandia (o Beniarjó, segons algunes fonts), en el si d'una família de lletraferits pertanyent a la petita noblesa valenciana.

Està influenciat literàriament pel seu pare, Pere March, el seu oncle, Jaume March, i també per poetes contemporanis com Jordi de Sant Jordi.

Característiques de la seva poesia:

• To: Profundament reflexiu, sincer, sovint angoixat; combina l'emotivitat amb l'explicació intel·lectual.
• Llengua: Utilitza un català depurat, sense els provençalismes habituals en la poesia trobadoresca anterior.
• Mètrica: Predominen les estròfes de 8 versos decasíl·labs, sovint amb cesura a la quarta síl·laba (4+6), formant cobles capcaudades.
• Recursos: Fa servir estamps (comparacions extenses i detallades) i senyals (pseudònims poètics per referir-se a la dama).
• Temàtica: L'amor (amb el conflicte central entre l'amor sensual i l'espiritual), la mort, la moral, la relació amb Déu.
• Imatgeria: Rica i variada, extreta del món marítim, militar, mèdic, religiós, feudal i de la vida quotidiana.

Se l'anomena sovint el "poeta escindit" per la profunda contradicció interna que reflecteix la seva obra, especialment el debat moral i psicològic entre l'amor espiritual i el desig carnal.

Jordi de Sant Jordi (ca. finals s. XIV - ca. 1424)

Neix al Regne de València cap a les darreries del segle XIV.

Des de ben jove, ocupa el càrrec de cambrer reial d'Alfons el Magnànim. Els documents de l'època el situen en cercles propers al poder reial.

El 1416 viatja al Regne de França per encàrrec del monarca. Més tard, participa en missions comercials entre Sicília i Aragó.

Durant aquest període, sembla que obté favors reials, com la concessió d'impostos, donatius en metàl·lic i robes costoses.

El 1420, juntament amb altres poetes com Andreu Febrer i Ausiàs March, participa en l'expedició militar a Sardenya i Còrsega.

Durant aquest viatge, Alfons el Magnànim el nomena cavaller i li atorga l'alcaldia i diversos drets sobre la Vall d'Uixó.

El 1423 és fet presoner a Nàpols durant l'assalt de les tropes del condottiero Francesco Sforza.

D'aquesta experiència neix el seu poema més famós, "Presoner" (també conegut com "Desert d'amics, de béns e de senyor"), on manifesta l'angoixa de la captivitat i confia en una ràpida alliberació per part del rei.