David Hume: Crítica a la Metafísica, Realitat Externa i Escepticisme

Crítica de Hume als Conceptes Metafísics

Aquesta secció aborda la crítica de David Hume als conceptes metafísics, especialment la realitat externa (la matèria) i el seu escepticisme resultant.

Descartes i el Problema de la Realitat Externa

Descartes és considerat responsable d'haver creat el problema filosòfic de la realitat o objectivitat. La ment deixa de tenir una relació directa amb la realitat externa de les coses, ja que el primer que coneixem són les idees, que són representacions mentals de realitats externes.

Descartes resol el problema mitjançant l'anàlisi del contingut de la consciència. Descobreix la idea d'un ésser summament perfecte. Aquesta idea no podia ser creada per la imperfecta consciència humana; per tant, havia de provenir d'una realitat externa. Aquesta idea és Déu. Déu, en ser summament perfecte i benevolent, no enganya la consciència quan aquesta està segura de l'evidència dels seus coneixements sobre la realitat externa.

La Posició Espiritualista de Berkeley sobre la Matèria

Berkeley és un espiritualista: només existeix allò que percep o que és percebut.

• Realitat perceptora: Ment
• Realitat percebuda: Idea

Tot allò que no satisfaci aquest principi queda exclòs. La matèria no és ni ment ni idea; per tant, la matèria és una ficció, una falsa realitat.

• Idees intenses: Sentits
• Idees no intenses: Imaginació

La ment divina imposa les idees materials. La ment divina és perfecta i infinita, i no deixa de percebre en cap moment. Déu garanteix l'objectivitat dels nostres coneixements.

Hume: Impressions, Idees i la Creença en la Realitat

Per a Hume, no hi ha lloc per a les nocions sense percepcions. Sense percepció, no hi ha realitat. Les idees són representacions de les impressions. Les impressions són el límit on ensopega la nostra curiositat.

La solució espiritualista de Berkeley no és assumible per Hume, ja que no és possible el coneixement nocional. Les percepcions no depenen de la ment; la ment construeix a partir de les percepcions. Sense percepció, no hi ha ment. Les impressions no depenen de la ment i de la realitat externa.

Hume afirma que la tasca de la imaginació està al servei d'una propensió natural necessària per a la supervivència de la humanitat.

Comparativa de Solucions al Problema de l'Objectivitat

• Descartes: Déu és benevolent i garanteix la fiabilitat dels senyals.
• Berkeley: Déu es comunica amb nosaltres a través de senyals.
• Hume: La Naturalesa obliga a confiar en aquests senyals.

L'Escepticisme Moderat de David Hume

Les idees de connexió necessària no tenen cap impressió darrere. És l'instint de la naturalesa i l'afany de sobreviure el que ens salva de la passivitat.

Hume argumenta que no hi ha suficients raons per creure en res d'important. No existeixen veritats, sinó creences sense fonament racional (properes al Pirronisme). L'aplicació del Principi de Còpia ens porta a no creure en res d'important.

Hume és un escèptic moderat. El seu escepticisme corregeix el radicalisme del Pirronisme. Els principis de la filosofia són contraris a fer cas a la naturalesa.

Esquema d'Aplicació del Principi de Còpia als Conceptes Metafísics

1. Definició del Concepte: Conceptes com la connexió necessària, la substància, la identitat personal o la matèria.
2. Aplicació del Principi de Còpia: Es busca la impressió original de la qual deriva la idea.
3. Resultat Negatiu (Pirronisme): Si la idea no deriva de cap impressió, és una ficció.
4. Origen Psicològic de la Ficció (Escepticisme Moderat): Tot i ser una ficció, és una ficció necessària per a la vida pràctica.