Darrera

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,69 KB

Psterioment Bohr va proposar un mdel atomic amb els electros dstribuits en nivells denergia discntinus. els elctrns es mouen al vltant dl nucli en orbits tncades tal cm ja savia dit pero en cada tipus datom nomes estan permeses unes determinads orbtes anomnades estables.lelectro no emet radiacio mentre es mante en una orbta estable, nomes kuan slta duna orbita a una altra. e akest proces semet una kuantitat denergia igual a la diferencia de energia entre les orbites. einstein va postular que un nombre fix dakets slts son espontanis, com en la dsintegracio radictiva, independentmnt dls evntuals salts provocats per causes externes.
2la teoria de la rlativtat:
En 1905 albert einst va publikar el k va anomenar cnsidrnt nomes sis tmes de rferencia inrcials. sanomena teoria especial de la rlativtat k va frmular en el 1916 en la kual ampliava lanterior a sistmes rotatoris i accelerts.
Tot i k es tracta d teories prament matemtiks k no prmetn una cmprensio intuitiva dls esdvniments, prprcionen una explicacio integrdora de mlts fnomns obsrvats i les sves predccions san cnstrastat experimntalment motiu pel kual les acceptaren.
2.1Relativitat especial la idea d un espai abslut introduix asimetries en lexplicaico dalguns fenomens electromagnetics intrinsecamnt simetrics, i a mes els experimeents mstren k obsrvdors en mvimnt rlatiu unifrm mesurn la mteixa vlocitat d la llum, de manera k no es pot dtectar un movimnt respcte de lespai absolut.
akstes cnsidracions van fer pnsar a einsten k pot ser sobtindria una teoria mes exacta de la realitat prscindnt dls dos principis suggerits drectamnt pls experimnts: DARRERA


-les lleis de la mcanica i lelectrodinmica sn igualment valids pr a tots els sistms inrcials.
-la vlocitat d propagacio d la llum en el buit es la mateixa per a tots els observadors inercils.
La primera cnsekuencia dakests postulats es k no hi ha un tmps i un espai absoluts sino k observdor en mvimnt rlatiu unifrm mesurn dstancies spacials i tmprals entre els mateixs sdevnimnts k es produeixn en una pocisio i un instnt cncret.
En efecte: lespai i el tmps cnsidratspr relativitat especial no son realitats absaluts prvies a lexperiencia, sino simplment ls mesures k obte un observador.
Tanmateix, einstein cnserva la sparacio espaciotmpral.Aixi per a fer una dscripcio de lunivers valida per a tots els obsrvadrs inercials no san de cnsidrar lespai i el tmps com a dimensions de la realitat indpendents entre si sino que san de cnjugar les dmensions espacial i tmporal: es lespai-temps quadridimensinal.
Carctristkes d lespai tmps cnsidetars relat. especial:
-Son relatius a la vlocitat de lobsevdorrespcte els esdvnmnts cnsiderats.
-Lespai-temps es cntinu i te 4 dimensions, no totes de mteixa naturlsa.
-No son indpndnts entre si perk la sparacio espaciotmpral es cnserva.

Entradas relacionadas: