cv

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,41 KB

 

Títol:


La besada/ Autor
: Auguste Francois R. Rodin /Cronologia:
1886 /Estil
: Impressionista /Material
: Màrmol /Tècnica:
Talla /Tipologia:
envolum Redó, asseguts /Dimensions:
183 cm altura

./Localització

: Museu Rodin, París

Context historic


-França últim terç del s. XIX es troba en ple desenvolupament de la segona revolució industrial. Període De la III República.

-Gran desenvolupament Econòmic i cultural, que tindrà com epicentre la ciutat de París: Remodelació Urbanística, exposicions universals. /-Consolidació de la burgesia com a grup Dominant amb una gran capacitat econòmica. (principal client d’obres d’art)

-El món artístic en Aquests moments gira a l’entorn dels Salons, grans exposicions organitzades per Les acadèmies.

-Grans canvis culturals i Científics que influïren sobre els artistes donant lloc a l’aparició de nous Corrents artístics.

Anàlisi formal


· Descripció

L’obra representa una Parella, un home i una dona nus que s’abracen i es besen apassionadament. Els Dos reposen sobre una pedra, una part del bloc de marbre que amb prou feines ha Estat treballat.

Les formes representades: Es tracta d'un home i una dona nus que s'abracen i besen apassionadament. La Dona és la que porta la iniciativa del petó, la manera en la qual la seva mà Envolta el coll de l'home, igual que la postura de la dona buscant la boca D'ell.

· Superfícies

- La superfície polida i Brillant del marbre.

- El contrast entre:

· Els cossos dels amants Escrupolosament tallats/ - El suport que, amb prou feines sense devastar, té un Aspecte de no acabat ( non finito).

- Permet que la llum Rellisqui per les blanques formes i realç la bellesa anatòmica dels cossos Entrellaçats /- Els jocs que les llums i ombres provoquen en les diferents Superfícies encara més plasticitat a l'obra.

- Adaptació de la tècnica De Miquel Àngel a les seves pròpies mans: · Els contrastos entre zones Finalitzades i polides, amb altres sense polir i d'aspecte inacabat.

· Composició

- La multiplicitat dels Seus punts de vista fa que l'espectador pugui envoltar l'obra i trobar en ella Multitud de detalls

- Els cossos nus i Entrellaçats dels dos amants, es fonen com si solament fossin un i la passió Del petó fa a l'espectador partícip d'aquest íntim moment /- Són cossos Naturalistes però lleugerament idealitzats.

- La figura masculina:

Més robusta i poderosa /-Presenta una actitud serena, protectora (la mà sobre la cama de la dona)/- La Dona es corba i abraça amb passió.

- Hi ha un gran dinamisme En la composició que subratlla l'apassionat de l'escena, el seu vital Dramatisme. /- Té una grandiositat miguelangelesca.

Tema


Al principi l'obra del Petó es trobava inclosa dins de les escultures que formarien part de les Portes Del Paradís.

- Representava dos Personatges de la Divina Comèdia de Dante Alighieri, Francesca i Paolo.

Francesca de Rímini es va Enamorar perdudament del germà del seu espòs, el seu cunyat Paolo, qui al seu Torn també estava casat.

- Rodin representa el Precís moment en el qual Francesca i Paolo es besen apassionadament mentre Llegien la història de Ginebra i Lanzarote que ell sosté a la mà.

-És just en aquest moment Quan els amants són descoberts per l'espòs d'ella qui els mana executar i junts I compleixen la seva pena en l'infern.

Models i influències-


Influència de les Escultures de Miquel Àngel./ - En el tractament anatòmic de la musculatura de Les figures, que mostren certes parts del cos amb els volums sobredimensionats I per altra, pel seu “no finito”/

-Font d’inspiració en Algunes de les escultures i pintures de Miguel Ángel/- Influència en la Realització del pensador de l’obra “Ugolino i els seus fills “ (1861) de L’escultor francès Carpeaux.

Entradas relacionadas:

Etiquetas:
El pensador