Cuirassa August de prima porta

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,03 KB

 

Possiblement Lívia va triar aquesta escena per a la cuirassa perquè va ser Tiberi, el seu fill preferit, qui va anar a recollir els trofeus. El fet que aparegui envoltat de divinitats dóna un valor mític a l’esdeveniment, a més de ser una acció propagandística i de promocionar Tiberi, futur emperador (se’l fa partícip dels triomfs del seu padrastre).

Hispània està tombada, amb aspecte afligit, derrotada i incorporada totalment a l’Imperi després de la derrotat dels càntabres. Porta la típica espasa hispana, la “glaudius hispaniensis” en senyal de derrota. A l’altre costat, la personificació de la Gàl·lia, pacificada després de les guerres de Juli Cèsar i també incorporada totalment, que porta els símbols de la seva província, la trompeta zoomorfa i un porc senglar.

Apol·lo està representat sobre un griu portant la lira (símbol de la cultura i el refinament per les arts que s’han de dominar per tocar-la bé). August seria el protector de les arts, i Apol·lo el protector del seu govern. S’identifica amb el déu amb la virtut de sanador perquè havia salvat Roma de la Guerra Civil. Diana apareix com a mare d’una nova generació de romans que viurà en Pau, serà la protectora dels nens.

Totes les escenes estan emmarcades per un Març cosmològic, el Cel i Gea, la Terra. A dalt, sobre els pectorals, hi ha Caelus, que desplega el seu mantell que cobreix el món per protegir els mortals, i per aquesta volta celestial, el Sol amb la seva quadriga renova la seva carrera cada dia, aportant llum i calor. Davant del carro hi ha la personificació de la Rosada, amb una gerra fumejant, i darrere el Llumí, l’estel de la matinada, i junt al carro, l’Aurora, que anuncia el nou dia, i que sempre acompanya el sol.

A sota en la vertical del melic de la cuirassa, Tellus, anomenada a Roma Terra Mater, tombada i amb els emblemes de la fertilitat, entre els que destaca la banya (corn) de l’abundància, per la qual la humanitat rep els fruits del sòl. La Terra assimilada, sovint, a Ceres, del que deriva el nom dels cereals.

A la part de dalt de la cuirassa hi ha representades dues esfinx alades, un motiu comú a l’època clàssica que solia acompanyar les al·legories militars.

En l’original en bronze (20 aC) el personatge anava calçat com corresponia al cap de l’exèrcit. En canvi, en la còpia feta després de la seva mort, la seva esposa Lívia va voler que el representessin descalç, suggerint que el difunt ja era a l’Olimp (divinització i inici del culte a August: Lívia n’era sacerdotessa).

La imatge del petit Cupido cavalcant un dofí deriva de les que hi ha a les figures gregues d’ Afrodita i indica l’origen diví del cèsar, tal com era creença a l’època (acredita August com a descendent de la deessa Venus). També podria ser una al·lusió a la victòria naval d’Actium (31 aC), en què la flota d’Octaví desfà les forces de Març Antoní i Cleopatra, eliminant el darrer obstacle per a la proclamació del’Imperi.

L’escultura té tres grans funcions:

- Propagandística del poder imperial

- Religiosa: per la divinització d’August. Hi ha també una identificació del poder polític i religiós, mostra la pèrdua de poder del senat a favor de l’emperador.

- Commemorativa: commemora la fi de els guerres pàrtiques i l’inici de la Pax Augusta amb la pacificació de la Gàl·lia i Hispània.


Amb aquesta escultura s'inaugura el prototipus de retrat a peu de l’emperador, molt imitat posteriorment.

MODELS I INFLUÈNCIES

L’ August de Prima Porta té un paral·lelisme compositiu evident amb elDorífor de Policlet, la còpia del qual probablement va poder contemplar l’escultor ROMà que la va realitzar.

Aquest seguiment de l’escultura clàssica grega es barreja amb la influència de l’estatutària funerària etrusca, el Realisme de la qual, en retrats com el de Luci Juni Brut o l’Orador també es troba present en el retrat imperial.

Pel que fa a la seva influència posterior, es considera que l’August de Prima Porta va iniciar la tipologia escultòrica del retrat imperial, que posteriorment es va convertir en un prototip àmpliament imitat a tot l’Imperi.



Entradas relacionadas: