Croniques d'un rei

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,48 KB

 

Tirant lo Blanc és una novel·la Cavalleresca que narra les aventures d’armes i d’amor del seu Protagonista, Tirant, al servei d’un bell ideal: alliberar l’Imperi  grec, Constantinoble, del setge dels turcs.

El Tirant és una novel·la total Amb una trama variada i divertida: cavalleresca, cortesana, eròtica, Psicològica, històrica i social – alguns personatges presenten gran profunditat Psicològica i evolucionen al llarg de l’obra. Els personatges reaccionaen Humanament a les diverses situacions (Tirant ,gran estratega militar –on Demostra força i coratge- es mostra cohibit i neguitós a l’hora de plantejar i Consumar el seu amor. Els personatges presenten diversos tipus de registre i Els seus actes i paraules justifiquen plenament les seves actuacions.

Punt de vista narratiu


Narrada en 3a persona del sing. És una novel·la Tancada, discursiva i lineal. El narrador utilitza un estil retòric i solemne En la narració i un to vivíssim i enginyós en els diàlegs (escenes Humorístiques i eròtiques en les diverses corts). Alerta que hi ha algunes Escenes que ens són narrades per personatges i, per tant, el punt de vista Narratiu canvia.

Trama


Gran varietat temàtica procedent de l’observació de La realitat, la imaginació , la història i la literatura. No hem d’oblidar que Joanot Martorell es va inspirar en moltes obres literàries a l’hora d’elaborar El Tirant: Ramón Llull, Ramón Muntaner; recordem el personatge protagonista Dels episodis que relaten l’expansió catalana a l’Orient de la Mediterrània, Roger De Flor.

Varietat temàtica


Escenes fantàstiques,esdeveniments històrics, Estratègies militars, escenes cortesanes, episodis eròtics i desvergonyits i Tocs humorístics.

Versemblança i ficció


Tirant lo Blanc, a diferència de la novel·la de Cavalleria anterior nascuda a Bretanya, presenta una cavalleria possible i Necessària a la seva societat. D’aquesta manera pot refermar la validesa de L’estament a què pertany i, en definitiva, la necessitat de la seva existència I del lloc que ocupa en la societat. Cal no oblidar el món tan complex de la Cavalleria en el Segle XV en el qual cada gest, cada paraula, cada moviment Estava formalitzat i ritualitzat, tant en el camp de batalla, com en les llices En camp clos. Els cavallers del Segle XV havien de ser homes cultes i és en Aquest segle quan el món cavalleresc ha arribat a la seva plenitud.

Estructura de la novel·la: en cinc parts corresponents als llocs Geogràfics respectius en què es desenvolupen, i tots tenen una doble línia Argumental (armes-amor)
:

1.Tirant lo Blanc a Anglaterra

    Aquesta part constitueix l’etapa De formació cavalleresca del personatge.

    És la part més diferent de totes, La més greu i seriosa. Tirant torna a Bretanya    

    Fet cavaller, lloat, experimentat I famós.

2.Tirant a Sicília i a l’illa de Rodes

    Es caracteritza per la seva Fesomia militar-cavalleresca, realista i sensual. La

    novel·la canvia de localització i Esdevé mediterrània. Els dos eixos argumen-

    tals són l’aventura militar del Setge que pateix Rodes i les escenes amoro-

    ses cortesanes entre Felip i Ricomana (on apareix l’humor, la ironia)
.

3.Tirant a l’Imperi grec

    És la part central de l’obra, la Més extensa i on apareixen tots els trets carac-

    terístics de l’obra. Relacions Amoroses entre els diferents personatges i dos

    personatges decisius per diferents Motius: Plaerdemavida i la Viuda Repo-

    sada.

4.Tirant al nord d’Àfrica

    És la part més retòrica i més Eixuta ja que hi ha molta informació sobre l’art

    militar de l’Edat Mitjana. Cal Fixar-se que hi ha un fet totalment inversemblant,

    desproporcionat i  irreal,i Martorell n’és totalment conscient, que és la conver-

    sió de milers d’infidels al Cristianisme.

5.Tirant allibera l’Imperi grec

    Hi ha un episodi meravellós i Fantàstic, absolutament innecessari: el desen-

    cantament d’una donzella en forma De drac. Cal fixar-se molt bé en l’evolució

    de diversos personatges i, Sobretot, fixar-se en com acaba la novel·la. El

    desenllaç, apartat dels típics de L’època, és un mèrit que li atribueixen molts

    literats a Martorell.

Les 4 grans cròniques són el conjunt historiogràfic més Important de l'Europa Medieval. Són gèneres literars que procedeixen de les Antigues cròniques llatines i els cantars de gesta, malgrat que en la Literatura catalana no se n'hagi conservat cap. Sabem, però, que van existir, Perquè s'han trobat fragments prosificats en 3 de les 4 cròniques, excepte la De Pere III. 
Les 4 cròniques s'escriviren entre els segles XIII i XIV. En aquestes S'expliquen diversos regnats. Es narren els esdeveniments històrics dels quals Els reis n'eren els protagonistes, malgrat que no fóssin els cronistes reials.
Dos dels nostres cronistes són reis, els altres dos, funcionaris reials.
La finalitat d'escriure les cròniques són deixar constància dels fets Històrics, justificar els actes polítics que van dur a terme durant el seu Regnat. Les cròniques són un arma de propaganda política.
Es tracta de les cròniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramón Muntaner i Pere III (el Cerimoniós).Jaume I i Pere el Cerimonióssón, d'altra banda, les úniques autobiografiesde monarques medievals.

La Crònica de Jaume I o Llibre Dels feits. Sembla que la conquesta de Mallorca (1229) n'impulsà la redacció i L'obra degué ésserquasi acabada Poc abans de la mort del rei. Malgrat això, les còpies que en tenim són Posteriors (el manuscrit més antic conservat és de 1343). Narra, de forma Autobiogràfica, la vida i les gestes més importants del rei (sobretot les Conquestes de Mallorca iValència). La història comença amb el seu Naixement i acaba amb la seva mort (del 1208 al 1276).

  • La Crònica de Bernat Desclot o Llibre Del rei en Pere e dels seus antecessors passats. Escrita per Bernat Desclot el 1288. Narra els fets històrics succeïts des del regnat de Ramón Berenguer IV fins a Pere el Gran, tot I que el nucli principal d'aquesta crònica se centra en aquest darrer.
  • La Crònica de Ramón Muntaner. Va ser redactada entre el 1325 i el 1328. És la més Llarga de la literatura catalana i se centra en el regnat de Jaume II el Just, que va regnar entre el 1291 i el 1327, però també es Refereix a períodes anteriors basant-se en cançons de gesta i en cròniques Anteriors. Ramón Muntaner va ser un militar, un diplomàtic i l'home de Confiança dels reis del Casal de Barcelona. Va participar en la companyia Catalana d'Orient, comandada per Roger de Flor. L'obra és didàctica, Escrita per a què futurs governants que es trobin en situacions similars Sàpiguen el que faria un bon monarca. L'exaltació patriòtica i religiosa i La fidelitat incondicional al Casal de Barcelona impregnen l'obra de cap a Peus. L'estil és directe, amb refranys i girs populars; l'obra va ser Escrita per ser llegida en veu alta.
  • La Crònica de Pere El Cerimoniós. Redactada per Iniciativa de Pere IV, però no escrita per ell, explica alguns fets Importants del seu regnat. Els objectius principals que volia aconseguir Eren afermar la monarquia i donar-li prestigi, així com justificar la seva Actuació com a rei. Tot i que la Crònica va ser escrita pels Secretaris de la Cancelleria, s'hi nota la intervenció del monarca, Principalment quan explica els seus records, les seves aspiracions, els Seus sentiments i les seves reflexions.

Aquests textos comparteixen unes característiques Comunes. El primer és que els autors van viure directament molts dels fets que Narren i s'ocupen de fets contemporanis –o immediatament anteriors- a l'autor. Així s'aconsegueix donar una sensació de veracitat i de rigor. La majoria de Cròniques medievals i antigues partien d'un passat remot.
La figura central és el monarca o la dinastia regnant. Presenten els millors Reis que pugui desitjar cap país del món. Així, doncs, esdevenen també model Per a futurs reis i prínceps. No busquen l'objectivitat, sinó el to heroic i el Sentiment patriòtic, però mostren un coneixement profund de la figura retratada Que els atorga un valor històric rellevant. Mostren una visió dels fets basada En la providència d'un Déu que ajuda els reis d'Aragó perquè defensen la seva Causa.

Entradas relacionadas: