Critica polítics republicans setmana tragica

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,34 KB

 

REFORMISME DINÀMIC: 1899 la reina regent Mª Cris otorgà la confiança x formar govern a un lider conserv. Fran.Silvela, amb aquest govern es va projectar una descentralització administrativa, una nova política$ q augmentava els tributs sobre els productes de 1a necessitat i creava impostos x fer front als efectes de la greu crisi esp.
A partir d'aquí es va originar a Cat. Una protesta coneguda popu com el Tancament de Caixe( els comerciants es van negar a pagar la contribució trimestral). El alcalde de BCN Bartomeu Robert va presentar la dimissió. Aquest movi va donar lloc a una vaga general, com a resposta el govern durant 17 mesis va declarar l'estat de guerra(va empressonar els morosos). Aquest fet va donar lloc a la consolidació del catalanisme com una alternativa a la caduca política de la restauració. L'any 1902 amb 16 anys va pujar al tron el monarca Alfons XIII, nova generacions de polítics A. Maura(conser) i José Cnalejas(liberal). L'any 1904 Maura cao del govern va impulsar un projecte de política "La revolució des de dalt" defensava la necessitat de reformar el sistema polític des del govern x impedir una revolta popu(acabar amb el frau electoral). Va promulgar una Llei Electoral (1907) on va voler atraure el catalanisme Moderat i va signar alguns acords amb la Lliga Regionalista el seu objectiu era dotar de més autonomia als Ajuntaments i Diputacions (PProjecte Reforma Administrativa Local). A nivell social es va crear la Llei de Descans Dominical, INP (assegurances obreres) creació de la Colonització Interior x estimular l'agrí. La defensa de l'ordre social va comportar una actitud molt intransigent en el manteniment de l'ordre públic, esdeveniments com la Setmana Tràgica 1909, la repressió q va seguir a la revolta van impulsar campanyes de protestes contra Maura "Maura NO" en definitiva va fer caure el govern. 1910 Govern de Canalejas intent d'aprox als sectors popu, refomers socials, limitació del poder de l'esglèsia, intent de separació ESGLÈSIA-ESTAT. Promulgació de la Llei del CANDADO, limitació a ESP de l'establiment de noves ordres religioses. Reforma de la Llei de LLEVES, feia obligatori el Servei Militar i suprimia la redempció en metàl·lic, petites millores de reformes de cara a la dona, iniciació d'una Llei de Mancomunitat (possibilitat d'uníó de diputacions provincials). L'any 1912 Canalejas assassinat i les reformes projectades es van aturar.

FORCES DÒPOSICIÓ: El Republicanisme va ser la força principal d'oposició juntament amb els catalanistes, ara bé la fragmentació dels republicans en diversos grups, van aflebir la seva F electoral. L'any 1903 es va crear UníÓ REPUBLICANA x Nicolás Salmerón. A BCN el Republicanisme liderat x Alejandro Lerroux va tenir molta influència sobre les classes populars, tenia un fort caràcter anticatalanista i anticlerical, discurs demagògic i revolucionari. L'any 1910 Lerroux va fundar el partit Radical (es va separar dek Republicanisme), va perdre suport popu i es va traslladar a Madrid. Primer terç del segleXX els socialistes i els Anarquiestes eres les forces predominants dins de l'obrerisme van augmentar molt el nº dels seus militants; defensa d'unes millors condicions de vida, els socialistes( es van implantar a Madrid i al nord d'ESP) anarquistes a( cat, aragó, andalusia). El PSOE va incrementar el nombre d'afiliats, va participar en les eleccions i al 1910 Pablo Iglesias va treure acte de Diputat. UGT sindicat d'àmbit socialista l'any 1921 havia assolit 240000 afiliats partidaris de l'acció política x conseguir refromes socials i laborals (lider Largo Caballero). L'esclat de la revo Russa va fer que alguns militants socialistes es mostressin partidaris de la línia Bolxevica i van fundae l'any 1921 el PCE. La tendència Anarcosindicalista(apolítica) i revolucionaria l'any 1910 impulsà la fundació de la CNT (Confederació Nacional Treball), es definia com a revolucionària, la independència del proletariat respecta la burgesia (estat), l'apoliticisme i x tant absentisme electoral, enderrocament del capitalisme x mitjà de l'expropiació dels mitjans dels burgesos. Vagues i boicots fins arribar a una Vaga General Revolucionària (acabar amb l'estat i el capitalisme). Aquest sindicar va passar de 15.000 afiliats als 700.000 l'any 1919, grans líders com Salvador Seguí (noi del sucre), Joan Peiró.
CATALANISME I REPUBLICANISME (1901-1909): Al llarg de les primeres dècades del sXX la Lliga es va consolidar com el partit hegemònic a CAT el seu ideari, que Enric Prat de la Riba reclamava el dret de Cat a la autonomia política, però es mostrava disposat a intervenir en la política espanyola (modernitzar, descentralitzar, etc.), els principals líders Prat de la RibA, Francesc Cambó, etc. Els primers anys van haver forces discrepancies internes, la crisi esclatà l'any 1904 amb l'arribada del rei Alfons XIII a BCN, quan un gruo de regidors de la Lliga encapçalats per Cambó, no obeïren els acords de boicotejar la visita reials, el sector més crític va abandonar aquesta froació i va fundar una de nova de caire republicà. L'origen de Solidaritat Cata (Coalició Catalana que aplegava totes les forces cat des dels carlins fins als republicans, passant x la Lliga) davant del rebuig massiu de la Llei de Jurisdiccions, a les eleccions del 1907 van obtenir un gran triomf a les eleccions provincials x a les diputacions, a les generals van fer amb 41 dels 44 escons. La presència dels diputats catalans a Madrid va obligar al govern de Maura a negociar lleis i a la voluntat de integrar-los com de dividir-los. Diferents assumptes relacionats amb la Reforma de la administració local, altre referent va ser la introd del català a les escoles municipals i a la neutralitat religiosa. I finalment els fets de l Setmana Tràgica van acabar de dividir el moviment solidari. Dins del ctalanisme d'esquerres cal fer esment el Centre Nacionalista Domènech i Montaner (escindint de la Lliga). La crisi de Solidaritat Catalana va donar lloc a la Uníó Federal Republicana que va obtenir bons resultats l'any 1910. Però la posterior aliança amb el partit Radical Lerroux (Pacte de Sant Gervasi) van tenir una desfeta electoral a les eleccions de 1916 i la seva desaparició.
SETMANA TRÀGICA BCN: Vaser conseqüència q a principis de s, ESP va voler consolidar la seva penetració a nord d'África, a la conferecia d'Algecires i el Tractat Hispano-Francès (1912), es va establir un protectorat al nord del Marroc. A ESP li va tocar el territori de RIF ( zona muntanyosa i la seva obligació era pacificar i administrar-ho). ESP esperava obtenir beneficis $ i el desig de retaurar el prestigi de l'exercit (derrota de Cuba). L'any 1909 al Barranco del Lobo els natius van inflingir una derrota a les tropes espanyoles, el govern va decidir augmentar el nº de soldats al RIF (amb una Lleva de reservistes, molts d'ells estaven casts i amb fills) es va decidir que alguns regiments partssin de BCN. La mobilització contra la guerra i contra l'injust sistema de quintes es va iniciar al port de BCN. La participació de republicans, Lerrouxistes, socialistes, anarquistes, va fer que ells mateixos es van constiruir en un comité de vaga que va fer una crida a la Vaga General. La revolta Popular es va allargar durant una Setmana

Entradas relacionadas: