En quins criteris es basa la divisió dialectal del català?

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,73 KB

 

EL CONCEPTE DE VARIACIÓ LINGÜÍSTICA


El llenguatge humà està caracteritzat per la seva diversitat (gran quantitat de llengües) i la seva variació (realitzacions concretes que pot adoptar una llengua, es dóna en totes les llengües).


L’ús que cada parlant fa de la llengua varia segons diversos factors trobem: variació històrica (varietat de l’època. Segle...), variació geogràfica (varietat central, balear, nord-occidental), variació social (culturalitzada o no) i variació estilística (varietat estàndard, cientifico-tècnica, literària, familiar o col·loquial, popular...).


LA VARIACIÓ SEGONS ELS GRUPS HUMANS


  1. LA VARIACIÓ HISTÒRICA


Sorgeix amb el pas del temps, hi ha diferència entre el català d’avui i el del 1500, també hi ha diferencia entre textos de Ramón Llull i d’Àngel Guimerà.


  1. LA VARIACIÓ GEOGRÀFICA


Depèn de la situació geogràfica dels parlant: no parla igual un parlant de Vic que un de Maó. Les varietats geogràfiques s’anomenen dialectes, subdialectes o parlars.


Un dialecte és la forma que presenta la llengua en un determinat sector geogràfic del seu domini, delimitat per una sèrie de d’isoglosses (líneas ideals que marquen l’abast d’un tret o fenomen lingüístic). Tothom parla en dialecte i tot dialecte suposa una llengua.


La llengua catalana presenta dos grans grups dialectals: oriental (dialectes central, balear, rossellonès i alguerès) i occidental (dialectes nord-occidental i valencíà).


  1. LA VARIACIÓ SOCIAL


Causada per la pertinença dels parlants a grups socials diferenciats, poden agrupar-se segons dos criteris:

→ Varietats vinculades a una activitat específica d’un grup social. L’activitat específica del grup social genera característiques diferenciadores, el col·lectiu mèdic usa una varietat diferents de la llengua catalana.

→ Varietats segons el grau de culturització lingüística del parlant. Podem classificar els usuaris en culturitzats o no. El grau de culturització ve marcat pel domini oral i escrit de la varietat estàndard del català.

En el català s’han estudiat algunes maneres de parlar de determinats grups socials que tenen a veure amb el grau de culturització. Per exemple:

→ El parlar xava: barcelonins que no tenen prou domini del català.

→ El parlar bleda: persones de determinats barris barcelonins benestants, de to cursi i castellanitzant.

Aquests dos parlars son de grups socials urbans que utilitzen preferentment el castellà i s’identifiquen per tenir una fonètica fortament castellanitzada i amb constants interferències morfològiques, sintàctiques i lèxiques.

→ El parlar ultra son persones que usen correctament la llengua però no es saben adequar a situacions que exigeixen menys formalitat.



Entradas relacionadas: