El crit de munch context historic

CATALOGACIÓTítol

El crit

 

Autor

Edvard Munch

Cronologia

1893 Estil:
expressionisme Tècnica:
Oli Suport:
tela Dimensions:
91 cm 73,5 cm Localització:
Nasjonalgalleriet, Oslo.

ANALISI FORMAL

Elements plàstics:

En aquest quadre hi ha un predomini del dibuix. Munch Combina l’ús d’una paleta cromàtica brillant i de colors plans amb una Pinzellada gruixuda i ampla, amb la qual crea ritmes ondulants i també línies Rectes a la barana i els dos personatges del fons. L’impacte visual és determinat pel vermell i el taronja D’un cel crepuscular, que esclata sobre el blau fosc i el negre de l’aigua Amenaçant del fiord. L’ús predominant de tonalitats irreals de vermell, blau i Negre, ajuda a realçar el sentiment de sofriment de l’individu. El cel crepuscular crida l’atenció per la seva combinació Violenta de vermells, grocs i taronges que es barregen sense cap tipus de matís Amb el blau del mar: aquesta combinació reforça un estat d’ànim convuls. Destaquen els contrastos cromàtics extrems amb colors purs, primaris. 

·  

Llum:

Irreal ja que prové del color, sobretot dels Vermells i ataronjats del cel. 
Composició és oberta per què trobem figures Tallades. Tipus de composició profunda ja que el pont separa els dos ambients. Al fons trobem el fiord, és el típic element de paisatge noruec i dues siluetes De vaixells. La composició és centrípeta perquè l’acció es concentra a la cara I a les mans del personatge.  Al primer pla, un ésser humà amb les mans a la cara Cridant molt fort, amb tota la seva energia, així expressant la seva angoixa Vital. Destaquen els trets deformats del rostre s’haurien inspirat en una mòmia Peruana que l’artista va veure al museu de l’Homme a París. Els dos personatges Del fons del pont semblen estar aliens a l’angoixa ja que passegen indiferents, Són dues ombres fosques, en canvi tot l’ambient sembla solidificar-se amb L’angoixa.

Ritme

Gran desequilibri entre les línies Rectes i corbes.

Temps:

Referencial perquè mostra l’estat D’ànim. 

Estil

Expressionist;
Representa problemes socials i col·lectius de la societat En que viuen reivindicar nous temes (eròtics) perquè busquen la llibertat total De l’individu. Fins al punt d’expressar el món interior.·
Distorsió de les formes a fi de expressar millor els Sentiments. Els referents són l’art gòtic i l’art negre africàEls colors són forts i violents. Predilecció pels colors Foscos als forts.
Els elements més destacats són els paisatges.

INTERPRETACIONS Contintut significació

Tema

L’obra originalment es titulà desesperació. En ella L’artista representa la seva angoixa a través dels elements plàstics, de fet Munch pensava que si la realitat no es correspon a la palpable, cal donar-li la Volta, cal adaptar aquesta per tal d’exterioritzar els sentiments. Aquest quadre significaria el món interior de L’artista que entronca amb la soledat de l’ésser humà. Especialment en la cultura Moderna. La seva trajectòria vital està caracteritzada pel patiment i la mort Que l’envolta des de petit. Això deuria d’haver-li donat aquest caràcter Angoixant. 

Encàrrec i recepció

Aquest quadre va ser realitzat més De 50 vegades. Avui es conserva a la galeria nacional d’Oslo. Va ser robat i Recuperat fa pocs anys. 

Funcions

·Il·lustrativa, perquè vol transmetre una experiència Visual.·Expressiva, perquè expressa el món individual del Personatge (artista).·Decorativa, per embellir l’espai. 

Explicacions

Aquesta obra de Monet és de l’època del III Imperi, Napoleó III. El triomf de les revolucions liberals i els nacionalismes. França Viu l’època del III Imperi. 

Polític

Europa viu en una època de canvis porta La unificació d’Alemanya que s’acaba quan Prussià derrota a França i suposa la Caiguda de la monarquia constitucional i la instauració de la II República.
econòmic la Revolució Industrial, mecanitza el Procés de producció a partir de noves energies (petroli i electricitat), Necessitat de matèries primeres i nous mercats, aquí tenim la creació de Imperis colonials.
social la burgesia és consolida al poder, Avenços científics com per exemple l’estudi de la descomposició de la llum.

cultural els avenços científics revolucionarà L’art.