Crisi petroli 1973 i canvis en la industria

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 19,25 KB

 


El sistema polític nord-americàes Va convertir en model de la democràcia capitalista. Estàbasat En la constituciódel 1789, que ha estat modificada per nombroses esmenes com la que suprimeix L'esclavitud (1868) o la que reconeix el dret a votar de la dona (1920). Garanteix el sufragi universal, la llibertat de partits polítics i un ampli conjunt de Drets públics i Individuals.
Estat federal, que agrupa estats que mantenen el seu propi govern (amb Lleis pròpies, tribunals propis i Un gran nombre d'atribucions i competències), peròque alhora reconeixen un sistema presidencialista, en el qual el President és elegit directament per la poblaciói detéla part essencial del poder executiu (govern). Les cambres Legislatives són el Senat i la Cambra de Representants.

El sistema polític americàés essencialment bipartidista, amb dues Grans formacions. D'una banda, el Partit Republicà, que representa els interessos més conservadors i téel suport dels grans industrials, comerciants i agricultors. De l'altra, el Partit Demòcrata, que téel suport dels sindicats i de les minories (poblaciónegra de les grans ciutats, catòlics, Jueus, etc.) i presenta un programa de caràcter més social.

El model europeu de democràcia


Després del conflicte mundial, la majoria dels països occidentals van consolidar sistemes polítics democràtics. Només en alguns països es Mantenien règims dictatorials.
A Portugal, la dictadura de Salazar, iniciada el 1928, es va Mantenir fins al 1974. A Grècia, la dictadura dels coronels instaurada després d'un Cop d'Estat el 1967 va durar fins al 1974. I a Espanya, la dictadura del general Franco, sorgida de La Guerra Civil (1939), es va mantenir com un règim Profundament repressiu i antidemocràtic fins a la mort del dictador, el 1975.

A les democràcies europees, el poder executiu és exercit per uns governs responsables davant d'un Parlament elegit per Sufragi universal, hi ha una pluralitat de partits, hi ha constitucions Parlamentaristes i s'hi defensen els drets individuals i els col.Lectius. A Diferència del model bipartidista americà, en l'espectre polític d'Europa hi ha una diversitat més gran de partits Que es presenten a les eleccions i que es reparteixen els escons parlamentaris De manera proporcional.

Tres grans tendències polítiques:

Els partits conservadors i democratacristians.
Proposen un model de Societat inspirat en els valors cristians.
Sovint S'anomenen populars i han evolucionat des de posicions molt conservadores i Anticomunistes cap a actituds de reformisme social. Van ocupar el poder en Molts estats després de la Segona Guerra Mundial i van impulsar el creixement econòmic.

Els partits socialistes o laboristes.
n una força amb una gran tradicióa Europa i, sols o amb coalicions, van ser els grans protagonistes de les Transformacions entre els anys cinquanta i seixanta. Han abandonat les referències explícites al Marxisme i presenten un programa reformista amb un paper destacat del sector

blic en benefici de les classes menys afavorides, la qual cosa els ha Convertit en els grans artífexs de l'Estat

del benestar.
•Els comunistes.
Van tenir una influència important En la conjuntura de la Guerra Freda, peròla Caiguda del mur de Berlín va significar, pràcticament, la Seva desaparició. Més tard, es van iniciar processos de reconversiói de Coalicióamb altres forces Alternatives.

CRISI I TRANSFORMACIÓ DEL CAPITALISME A Occident


La crisi del 1973 i les seves conseqüències(tuti)



El 1973 es va produir l'anomenada crisi del Petroli.
En el context de la guerra araboisraeliana, i com a arma política, els països àrabs productors de petroli, Organitzats en l'OPEP (Organitzacióde Països Exportadors De Petroli), van quadruplicar el preu del barril. El petroli va deixar de ser Una energia barata i aixòva Implicar una alteracióenorme de la base del sistema productiu d'Occident. L'augment del preu del Petroli va repercutir en l'alça dels preus de tots els Productes, la inflacióva augmentar enormement, la demanda va disminuir i l'atur, que es va Mantenir en taxes molt baixes durant les dècades del 1950 i el 1960, es va disparar. Per Lluitar contra la inflació, els governs van apujar els Tipus d'interès del diner, Fet que va encarir la inversióprivada i, com a conseqüència, es van agreujar els efectes negatius sobre la Producciói locupació.

EL MÓN SOCIALISTA: L'HEGEMONIA SOVIÈTICA


L'URSS després de Stalin


La victòria de la UníóSoviètica a la Segona Guerra Mundial va fer augmentar extraordinàriament el seu prestigi i el del seu poderós líder, Josif Stalin.
Amb ell va començar la gran expansiódel comunisme i l'URSS es va convertir en una superpotència econòmica i militar capaçde disputar el domini mundial als Estats Units, país militar capaçde disputar el domini mundial als Estats Units, país amb el qual va mantenir una cursa armamentística frenètica.

El sistema socialista soviètic es continuava basant en l'existència d'un sol partit, el PCUS, del qual procedien tots Els governants, i el màxim òrgan legislatiu continuava sent el Presídium del Soviet Suprem. El sistema unia estretament el partit i l'Estat, no Se'n permetia la dissidència i hi havia una ideologia Oficial i única: el socialisme leninista.

La política econòmica es basava en la planificaciócentralitzada(no propietat Privada): Domini complet de l'economia per la direccióestatal, inexistència del Mercat, propietat estatal o col.Lectivitzada de tots els béns, els plans quinquenals i, teòricament, igualtat absoluta de tots els ciutadans.

Després de la mort de Stalin, el 1953, es va començar a posar en dubte l'obra del dictador i se'n van criticar els mètodes, que tantes víctimes havia costat.
Nikita Khruixov, que va governar l'URSS durant pràcticament una dècada (1953-1964), va posar en Marxa un nou estil de govern que comprenia la desestalinització, la lluita Contra el culte a la personalitat que havia acompanyat Stalin. Fou cèlebre l'Informe Secret, Que va presentar al XX Congrés del Partit Comunista de la UníóSoviètica, celebrat el 1956, en el qual va denunciar els Crims de Stalin.

Khruixov va ser substituït el 1964 per Leonid Breixnev a la Secretaria Del PCUS i al cap de poc tambécom a cap d'Estat. El govern de Breixnev, que va durar fins a la seva mort, El 1982, va ser un dels més llargs de la història de lURSS.

L'expansió del comunisme al món

A partir de la dècada del 1960, El sistema socialista va adquirir la màxima expansiómundial. El 1949, la revoluciócomunista va triomfar a la Xina i va inagurar una nova era en la seva Història. Més tard es va implantar a Corea del Nord, al Vietnam, a Laos i a Cambodja.

Els sistemes socialistes tambévaren tenir un ampli reflex a Àfrica, on es varen establir Amb el suport de l'URSS uns quants règims inspirats en el socialisme, Angola i Moçambic. Tambées varen establir règims comunistes a Etíòpia i, durant un temps, a Somàlia. A partir del 1959, l'exemple Cubàva influir en l'àrea Americana i varen aparèixer guerrilles D'insipraciócomunista, que Es varen estendre per països de l'Amèrica Llatina, com Bolívia, el Perú, Colòmbia, etc.

LA DESAPARICIÓDE L'URSS I LA FI DEL MÓN BIPOLAR
Les Reformes de Gorbatxov
Els Canvis en l'aparell econòmic i polític de l'URSS semblaven inevitables i urgents. Nou líder soviètic Mikhaïl Gorbatxov, que va accedir al poder el 1985. Les reformes iniciades pel nou equip dirigent van ser qualificades amb Dues paraules que van servir de guia i de reclam propagandístic:
perestroika i Glasnost, és a dir, reestructuraciói transparència. Es tractava de fer una reforma del sistema amb Coneixement i participaciódel poble. Els problemes principals que s'havien de resoldre eren tres:

En el terreny Econòmic es va Intentar augmentar la producciói estimular les empreses col.Lectives, cooperatives o estatals.

En el terreny Polític, es va tendir a suavitzar el monopoli del PCUS, mantenint el sistema socialista. Es va promoure la participaciópolítica de la poblaciófora del partit i es va permetre que els mitjans de comunicaciódifonguessin notícies que abans estaven Prohibides.

El tercer fran Problema, i no menys important, era el de la cohesióde les repúbliques, que Representaven nacionalitats molt diverses, en un Estat federal. 

Entradas relacionadas: