Crisi de la monarquia en el regnat de Carles IV

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,6 KB

 

TEMA 1

La guerra de successió (1700-1714):


L'any 1700 l'ultim monarca de la casa del Àustria, Carles II, va morir sense descendència directa. Candidats -> Felip D'anjou i l'arxiduc Carles d'Hasburg.      El testament designava com a succesor a Felip, nomenat Felip V.
A causa, enfrotnia el poder dels Borbó a Europa, i ràpidament UK, Hol i Port, van donar el seu suport a Carles, i va entrar en guerra amb Esp i Fr. A Esp, va dividir els territoris peninsulars: Castella - Felip V, en canvi, la corona d'Aragó van acabar decantant-se per Carles(proclamat també rei a Viena en 1703)

Però el 1711 un fet va canviar el curs dels esdeveniments: la mort de Josep I i la succesió al tron de l'arxiduc Carles.       Els britànics i holandesos van manifestar el seu interes en acabar la guerra i reonceixer Felip V com a monarca espanyol. La Pau es va signar amb els tractat d'Utrecht i de Rastadt, però a canvi de: Àustria es va quedar territoris del Milanesat, Flandes, Nàpols i Sardenya. La Gran Bretanya va rebtre com a compensació Gibraltar i Menorca, i él comerç amb Ame.

La resistencia catalana:


Inicialment, Felip V va ser acollit a Cat sense que s'hi manifestes una hostilitat explícita i el rei va convocar les corts (1701) per jurar les lleis de Cat i aprovar mesures economiques favorables al país.   Els catalans no van passar per alt que la introducció d'un Borbó podia significar la implantació d'un sistema polític tan fortament centralitzador i uniformista com el francés.    Malgrat el seniment antiborbónic, van ser, la decisió de Felip V d'obligar els pagesos a allotjar les tropes i pagar forts impostos.    Aquests van fer els primers contactes i l'any 1705 van signar el pacte de Gènova, que significà l'entrada de CAT en la guerra al costat dels austríacs. Llavors la flota de Carles va iniciar la conquesta d'aquest Regne i va ocupar Barcelona sense resistencia alguna. L'11 de Setembre del 1714 l'exercit borbonic va iniciar l'assalt final a Barcelona, van lluitar molt però malgrat la resistencia van ocupar la ciutat.

La imposició de l'abolutisme: La Nova Planta:


El triomf dels Borbó va significar la implantació del model d'absolutisme monàrquic vigent a França. El monarca contituïa l'encarnació mateixa de l'Estat: li pertanyia el territori i les institucions emanaven de la seva persona. El seu poder era pràcticament il·limitat.   La derrota de l'11 de Setembre va encoratjar Felip V a sotmetre totalment Catalunya. El mateix Setembre de 1714 es van abolir totes les institucions polítiques significatives del Principat: La generalitat, el Consell de Cent i les corts.   Posteriorment el DdNP hi va imposar l'organització politicoadministrativa i tot el territori de la monarquia va constituir una única estructura de caracter uniforme. La Nova Planta va abolir les corts de la Corona d'Aragó i les va integrar en Castella.   També van eliminar els antics virregnats i van crear demacracions provincials. Als municipis es va posar fi al sistema electiu propi i els regidors de l'Ajuntaments eren escollits per la reial Audíència.


La imposició d'un nou sistema fiscal: el cadastre:


Amb el decret de Nova Planta Felip V tenia plena llibertat per organtizar els impostos de la seva manera. A més el 1716 es va imposar el cadastre, una quota anual d'una quantitat important fixada pel govern central sense cap negació previa.

Les noves idees il·lustrades:


El nou pensament il·lustrat es va expandir rápidament per Europa i es va conexer com el Segle de les Llums. La característica básica es una confiança il·limitada de la raó. En resum, creien que els humans podrien assolir el coneixement.  Van sotmetre a crítica els principis en que es basava la societat estamental i van afirmar la igualtat i el dret de la llibertat de tots.  D'altra banda sense negar la existencia de Déu, es van oposar al domini de l'església.

El desotisme il·lustrar; Carles III:


Carles III va accedir al tron després de la mort del seu germanastre. El nou monarca havia governat a Nápols, on havia entrat en contacte amb les idees il·lustrades, i va iniciar una etapa de despotisme il·lustrat.   A l'inici del seu regnat, va d'haver d'encararé amb una forta oposició al seu programa de reformes, aixñi el 1766 es va produir una revolta: L'escassetat i l'elevat preu dels alimentsl l'oposició al poder excessiu dels alts càrrecs estrangers  i el descontament dels privilegiats.   Carles III, atemorit davant d'aixó, va paralitzar les reformes i va prendre mesures populars.

La legislació reformadora:


En l'ambit religiós Carles II va posar émfasi a reformar el papel, el poder i la unfluéncia de l'Església. El monarca era decididament regalista, es a dir, defensor de l'autoritat i les prerrogatives del rei davant l'Eglesia.  Es va iniciar reformes dels estudis, es va declarar honestes totes les profesions i va fundar escoles d'arts i oficis.

La liberització del comerç colonial


Els borbó i especialment Carles II es van preocupar de reorganitzar el comerç amb les colonies d'Ameèrica, perqué donava una gran font d'ingressos per a la corona. Va continuar organitzat amb el tradicional sistema de flotes, que partien de dos ports, de Sevilla i Cadis.  Però molt aviat aquest nou sistema també es va mostrar ineficaç i va abrir camí a la completa liberalització del comerç amb Amèrica en tota Espanya.

Entradas relacionadas: