Crisi de les democràcies liberals Itàlia feixista

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,05 KB

 

Nacismo y faascismo en que se parecen:

Las principales semejanzas entre estas ideologías son:

·Ambos movimientos son racistas y autoritarios.
 Son extremismos nacionalistas
· Son totalitarios.
· Rechazan la democracia liberal.
· Son militaristas.

Hitler y Mussolini
Al 1921, Benito Mussolini va fundar el partit nacional feixista (pnf) i es va constituir com a líder o cap, anomenat duce. El moviment feixista va anar captant el suport d’amplis sectors socials i va estendre la idea de la necessitat de renovar itàlia.
El 1922, els camises negres van emprendre la marxa sobre Roma.
després de l’assassinat del diputat socialista matteotti, a les mans de milícies feixistes, el parlament va ser dissolt i es va donar pas a la dictadura feixista. L’estat va passar a controlar la política, l’economia, les organitzacions socials i els mitjans de comunicació. La vaga va ser declarada il·legal i l’oposició, en la clandestinitat, va ser tenaçment perseguida. La crisi del 1929 va repercutir sobre itàlia fent caure la producció i augmentant l’atur.
la itàlia de Mussolini es va aliar amb l’Alemanya de Hitler;
Les dues nacions acabarien combatent en el mateix bàndol durant la segona guerra mundial. El nazisme alemany malgrat les esperances que va despertar a Alemanya el nou règim democràtic de la república de weimar, les seqüeles de la guerra i les pesades càrregues econòmiques imposades pel tractat de versalles van empobrir el país fins al límit de la misèria.
partit nazi. El seu líder era Adolf Hitler. L’any 1923 va ser crític per a Alemanya. L’enorme inflació va portar el país a una situació sense eixida.
La crisi del 1929 va tenir una immediata repercussió a Alemanya.  la desocupació es va disparar i la tensió social va afavorir l’ascens del nazisme. La crisi va afeblir la república de weimar. En les eleccions parlamentàries, cap partit va aconseguir la majoria, de manera que, el 1933, el president de la república, hindenburg, va designar Hitler com a primer ministre d’un govern de coalició. Una vegada en el poder, el nazisme va començar a desmuntar el sistema democràtic i a imposar la dictadura. Entre el 1933 i el 1934, Hitler va passar de ser cap d’un govern constitucional a dictador amb plens poders, Hitler va instaurar un nou ordre, el iii reich, amb què va assumir la presidència
Que pasó a EEUU i a Europa després de la 1a Guerra Mundial:
A principis del 1918, el llavors president dels Estats Units, woodrow wilson, va presentar un pla de 14 punts per a superar els efectes de la primera Guerra Mundial i aconseguir una Pau duradora. Entre les seues propostes estava crear un organisme supranacional, la societat de nacions, que tinguera amplis poders per a promoure i regular unes relacions internacionals franques, obertes i equilibrades. Després de la gran guerra, van triomfar dos idearis polítics: la democràcia, que es va estendre a tots els països d’Europa i va ampliar el sufragi a les dones. El nacionalisme, que es va estendre amb gran intensitat i va permetre la creació de nous estats europeus. A més, va servir de base per al sorgiment de moviments d’independència a les colònies. primers anys en l’Europa de la postguerra (1919-1924) van estar marcats per una gran crisi econòmica

Cómo afectó la crisis del 1929 a Europa:


l 1929, l’etapa de prosperitat es va veure interrompuda per una crisi violenta que va començar amb elcracde la borsa de nova york.
la producció industrial es va reduir dràsticament. La des- ocupació va afectar quasi totes les classes socials. Molts empresaris es van Arrúïnar, però els obrers, empleats i tècnics van ser els més afectats, ja que els aturats no cobraven cap subsidi de desocupació. La crisi econòmica va tenir una ràpida repercussió mundial
a Europa, les nacions més perjudicades van ser la gran bretanya, àustria i Alemanya, que van experimentar efectes similars als patits per l’economia nord-americana, com per exemple: pèrdua de valor dels mercats borsaris. Reducció de la producció industrial. Fallida de xicotetes i mitjanes empreses. Baixada de preus i salaris. Augment alarmant de la desocupació.
s EUA: el 1933, el president roosevelt va proposar un pla de xoc, conegut com new deal, per a rellançar l’economia. Proposava la intervenció de l’estat, la qual cosa implicava el foment d’obres públiques, subvencions a empreses, control de la banca i una major assistència social. Alemanya: va ser el país europeu més afectat per la crisi econòmica. El 1926, més de sis milions d’alemanys estaven desocupats, la qual cosa va portar greus repercussions socials i alçaments obrers, i va portar al fet que alguns sectors demanaren un govern fort. El 1933, el partit nacionalsocialista obrer alemany (partit nazi) va arribar al poder amb la promesa de mesures radicals per a retornar a Alemanya la seua prosperitat. La gran bretanya: malgrat tenir més de tres milions d’aturats, l’estat no va intervenir en l’economia i es va limitar a devaluar la lliura un 25 % i a canviar la seua tradicional política de lliurecanvisme per la del proteccionisme econòmic. Amb la devaluació, la lliura va perdre part del seu valor enfront d’altres monedes estrangeres. A canvi, la devaluació va afavorir les exportacions i va dinamitzar el mercat interior.
ss va quedar al marge de la crisi, aïllada dels països del sistema capitalista. França va impulsar una política de deflació reduint les despeses i mantenint altes taxes d’interés. També van baixar els salaris. L’imperialisme japonés va veure en una futura guerra la solució als seus problemes econòmics i demogràfics

Entradas relacionadas: