La crisi del 1917. L'any 1917 es van produir conflictes socials

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,5 KB

 

b) La crisi política. El govern de Dato va suspendre les garanties constitucionals, va clausurar les Corts i va imposar la censura de premsa. Com a reacció, i a iniciativa de la Lliga Regionalista, es va organitzar a Barcelona l’Assemblea de Parlamentaris catalans el 5 de juliol de 1917. Varen exigir la formació d’un govern provisional que convocàs unes corts constituents capaces de reestructurar l’estat sobre la base de la descentralització. Des de l’assemblea es va convocar una reuníó de tots els diputats i senadors espanyols, però la majoria no va respondre a la convocatòria (hi varen assistir 71 diputats del
760 convocats). La majoria dels diputats assistents eren republicans i socialistes.

El govern va prohibir la reuníó però es va celebrar el 19 de juliol. Finalment va ser dissolta per la Guàrdia Civil. El moviment assembleari no va tenir continuïtat i va morir sense haver aconseguit la reforma constitucional. Quatre fets varen contribuir a afeblir la iniciativa de l’Assemblea de Parlamentaris:

La negativa de les forces monàrquiques a participar en el seu programa.   Les discrepàncies ideològiques entre els regionalistes i les forces d’esquerra.  L’oposició de les Juntes de Defensa cap a la proposta dels parlamentaris. El moviment vaguístic promogut per les forces sindicals a l’Agost de 1917 va trobar l’oposició de les forces burgeses, que temien un esclat revolucionari molt major que la reforma constitucional que plantejaven els parlamentaris.

c) La crisi social. La conflictivitat laboral va ser motivada pel descens dels salaris reals provocat per la conjuntura bèl·lica, coincidint amb un moment d’augment dels beneficis empresarials. El 1916 es va produir un important moviment vaguístic i les centrals sindicals (CNT i UGT) varen signar un manifest conjunt on instaven el govern a intervenir per contenir els preus. La tensió va esclatar l’Agost de 1917 arran d’un conflicte ferroviari a València. La UGT, amb el suport del PSOE, va convocar una vaga general per forçar la creació d’un govern provisional, una convocatòria de corts constituents i l’inici d’un procés reformista.

La vaga d’Agost de 1917 no va comptar amb el suport dels camperols i va tenir una incidència molt desigual. Tot i així, es varen produir incidents violents en alguns punts com Madrid, Barcelona, País Basc i Astúries, que varen arribar a paralitzar la vida ciutadana. La reacció del govern va tenir un caire repressiu:

El govern va declarar la llei marcial.  Es va enviar l’exèrcit a reprimir el moviment.  Els membres del comitè de vaga varen ser empresonats, sotmesos a consells de guerra i condemnats a cadena perpètua.


El balanç final va ser de més de 70 morts, dos centenars de ferits i uns 2000 detinguts.

3. LES CONSEQÜÈNCIES DEL 1917

Els fets de 1917 no varen posar fi al sistema polític de la Restauració, però va provocar l’inici de la descomposició del règim. Davant la incapacitat per democratitzar-se i adaptar-se a les exigències de canvi social, el sistema va entrar definitivament en crisi l’any
1923.

La conseqüència més important dels fets de 1917 va ser la formació de successius governs de concentració, encara que no es va aconseguir consensuar cap programa comú que satisfés un les forces polítiques que els formaven. El més rellevant d’aquests governs va ser el govern nacional impulsat per Maura l’any 1918. Es va configurar un govern amb la participació dels líders dels partits dinàstics (conservador i liberal) i dels regionalistes catalans de la Lliga Regionalista. Les diferències entre els membres de la coalició de govern varen fer impossible qualsevol intent de reforma i els governs varen ser incapaços de contenir la inflació i de restablir l’ordre social: les vagues obreres a les ciutats i les revoltes de camperols es varen intensificar. La conflictivitat social va derivar en una radicalització extrema de les posicions dels sindicats i de la patronal. L’activisme violent dels grups anarquistes va obtenir la resposta de la patronal, que va contractar pistolers per exercir una dura repressió contra els sindicalistes. Això va originar una època coneguda com el pistolerisme entre 1916 i 1923.



Entradas relacionadas: