Creixement vegetatiu Catalunya

GEOGRAFIA TEMA 6

Dinàmica de població:

Indica de quina manera evoluciona al llarg del temps. Els fets que fan variar la població són el creixement vegetatiu o natural: diferència entre la natalitat i la mortalitat; i el creixement migratori:
es la diferència entre lemigració i la immigració.

Lestructura de la població: indica quina es la seva composició. Els criteris més utilitzats per estudiar-la fan referència a ledat, criteris de sexe,, o a aspectes socials i culturals.

1.LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ DE Catalunya:

1.1Tres segles de dinàmica positiva:

Catalunya tenia al final del 2008 una població de 7364078 habitants i amb tendència a augmentar. Des de fa 300 anys, la població de Catalunya augmenta però no ha estat gens regular: hi ha hagut etapes de creixement ràpid i altres de creixement lent o, fins i tot, destancament. Al llarg dels segles XVIII i XIX la població catalana va augmentar gràcies al creixement vegetatiu, laugment de la població del Segle XX es va produir, sobretot, pel creixement migratori i aquesta tendència continua a principis del segle actual.

1.2 La importància del creixement migratori:

Des de fa 100 anys, la població augmenta, gràcies sobretot, a laportació immigratòria. Una primera immigració important es va produir entre el 1920 i 1930, de mig milió dimmigrants procedents dAragó, del País de València i Múrcia. Un segon corrent immigratori destacat va ser el que es va produir entre 1950-1975, dun milió i mig de persones procedida de la zona meridional de la península Ibèrica, amb un destacada aportació andalusa. Però també extremenya i gallega.
Finalment, a finals del Segle XX, sinicia un altre corrent immigratori que procedeix de diverses parts del món,amb presència de persones procedents del Marroc, dAmèrica Llatina i dEuropa de lEst. Aquest corrent ha fet que el creixement de la població de Catalunya shagi accelerat a partit de lany 2000.
La distribució territorial de les immigracions sempre ha estat desigual. Barcelona i la seva rodalia han actuat des de principi del Segle XX com a pol datracció de les persones immigrades; la immigració espanyola de mitjan del Segle XX es va concentrar a les comarques costaneres i de la Depressió Prelitoral des del Tarragonès fins al Vallès Oriental. La immigració actual sha distribuït més pel territori. Principalment, per la comarca del Barcelonès, les comarques de linterior de Catalunya.

1.3 Un creixement vegetatiu feble:

El creixement vegetatiu català es feble des de fa molts anys i això fa que la població augmenti poc. El creixement vegetatiu de Catalunya va arribar al mínim entre 1990 i 1999 i, des daleshores,hi ha hagut una lleu remuntada gràcies a laportació demogràfica de la immigració. Aquest escàs creixement vegetatiu actual és el resultat de diferents factors:
-Manteniment dunes fecunditats femenines baixes des de 1980, que oscil·len entre 1,1 i 1,4 fills per dona.
-Envelliment de la població amb una elevada esperança de vida de 77,3 anys per als homes i 83,8 anys per a les més elevades del món.
-Augment de ledat mitjana de la maternitat, que se situa actualment al voltant dels 31 anys.
-Manteniment duna mortalitat una mica elevada a causa de lenvelliment de la població.

Laportació de la població jove immigrant, larribada a ledat adulta de les generació de catalans nascuts entre el 1970 i 1980 i un increment de la fecunditat de les dones en edat madura són tres factors que han fet augmentar la natalitat catalana fins a un 11,7% i la fecunditat fins a 1,46 fills per dona.
Com que la mortalitat es dun 8,37 %, el creixement vegetatiu resultant es dun 3,4%. La nostra fecunditat se situa per damunt de la de lEuropa Oriental i de la majoria dels països de lEuropa mediterrània. El creixement vegetatiu està situat entre els més elevats dEuropa.
Actualment hi ha una dotzena de comarques que tenen un creixement vegetatiu negatiu. Són comarques a linterior del país,amb una població inferior a 40.000 habitants. En canvi, les comarques amb més vitalitat demogràfica són les de la regió metropolitana de Barcelona, a més del Tarragonès i el Gironès.