El creixement demogràfic i econòmic durant el segle anterior
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 12,75 KB
1.1. El creixement demogràfic i econòmic: La desaparició de les grans epidèmies del segle anterior i la recuperació dels camps i els conreus van permetre un creixement continuat de la població. La demanda més gran va impulsar l'augment de la producció agrícola que poc a poc va anar sortint de l'estancament. Paral·lelament, les rutes marítimes del Mediterrani, del Bàltic i del mar del Nord van tornar a reprendre l'activitat. El desenvolupament del comerç va tenir com a conseqüència l'augment de la producció artesana i el creixement d'aquelles ciutats que eren centres comercials o ports importants com Gènova, Venècia, Bruges, Lisboa, Londres i Hamburg. Per poder efectuar els intercanvis, els mercaders necessitaven moneda i això va estimular l'explotació de les mines del centre d'Europa i la recerca d'una ruta marítima que els conduís fins a l'or del Sudan.
1.2. L'ascens de la burgesia: El creixement del comerç i de les activitats manufactureres va tenir com a conseqüència l'acumulació d'uns beneficis immensos a mans de la burgesia. El poder econòmic de la burgesia no es basava en la propietat de terres com en el cas de la noblesa sinó en la possessió de capital que invertia en activitats productives. D'aquesta manera van sorgir les primeres empreses capitalistes i es va iniciar l'anomenat capitalisme comercial que es va desenvolupar fonamentalment a les ciutats vinculades a les rutes del comerç marítim.
1.3. L'enfortiment de la monarquia: La monarquia medieval tenia el poder limitat per la noblesa i el dels burgesos de les ciutats. Durant el segle XV, a diversos països europeus els reis es van proposar imposar la seva autoritat sobre tots els súbdits, així es va consolidar un nou model d'organització del poder que és la monarquia autoritària.
Unió de Castella i Aragó
2.1. Unió de Castella i Aragó: A la mort del seu pare el 1479, Ferran es va convertir en rei de la Corona d'Aragó i en el mateix any Isabell es va imposar com a reina de Castella després d'una guerra civil que l'havia enfrontat amb la seva neboda Joana la Baltraneja. La unió del territori castellà i l'aragonès va ser una unió dinàstica i no estatal. Política interior: Castella i Aragó mantenien la seva pròpia organització independent (fronteres, moneda, sistema fiscal, lleis, institucions). Política exterior: Unió de forces militars. Relació conjunta amb altres estats.
2.2. L'expansió territorial: Activitats diplomàtiques, activitats bèl·liques i política d'enllaços matrimonials. Conquesta de l'últim reducte musulmà, regne nassarita de Granada el 1492. Tractat de Barcelona el 1493. Carles II de França torna a Ferran el Rosselló i la Cerdanya. El 1515 incorporació de Navarra a Castella però va conservar les lleis i les institucions. Enllaços matrimonials: Isabel i Maria -> rei de Portugal, Joanna -> Felip, el Vell (Borgonya), Joan -> Margarida de Àustria.
2.3. Política exterior: Van orientar la política internacional en dues direccions. La primera continuava la intervenció tradicional de la Corona d'Aragó en l'àmbit mediterrani. En 1505 es va conquerir el regne de Nàpols que abraçava tot el sud d'Itàlia després d'una guerra amb França, així es pretenia frenar les ambicions expansionistes dels francesos. També es van ocupar diverses places del nord d'Àfrica amb l'objectiu de frenar els pirates, així van conquerir el port de Melilla i també Orà i Bugia. La segona direcció s'orientava cap a l'Atlàntic i va establir les bases del futur imperi castellà. L'expansió atlàntica va iniciar-se amb la consolidació de la sobirania sobre les illes Canàries el 1496.
Consolidació del poder reial
3.1. La consolidació del poder reial: Ferran i Isabel es van proposar imposar als seus estats l'autoritat del rei per damunt de qualsevol altre poder. Però el resultat d'aquests esforços va ser divers. A la Corona d'Aragó van continuar vigents les institucions medievals però es va instituir la figura del virrei i es va instaurar la insaculació a l'hora d'elegir els càrrecs municipals per evitar que l'oligarquia urbana monopolitzés el govern de les ciutats. Va ser a Castella on la monarquia va aconseguir realment imposar el seu poder i portar a terme una reforma profunda de les institucions.
3.2. La monarquia autoritària a Castella: Quan Isabel va pujar al tron de Castella, al regne hi havia una situació d'anarquia i de desordre. Per posar fi a aquesta situació es va crear la Santa Hermandad el 1476, un cos armat encarregat de perseguir malfactors i criminals. Les corts van mantenir el seu caràcter consultiu però la influència dels nobles com a assessors reials va disminuir amb la creació d'un sistema de consellers format per juristes escollits i pagats pel rei. Es va crear un exèrcit professional i permanent controlat per la monarquia en substitució de l'exèrcit feudal reclutat per la noblesa i per assegurar-se el control sobre la justícia i fer-la més eficaç, van crear l'Audiència Reial. Per finançar les noves institucions es va reforçar el sistema de recaptació d'impostos per a la qual cosa van crear la Comptadoria Reial d'Hisenda. Per tal d'exercir un control més directe sobre els ciutadans es van nomenar corregidors, funcionaris reials que presidien l'Ajuntament i que exercien funcions de govern.
3.3. Uniformitat religiosa: Ambició per difondre el catolicisme i combatre els que tenien altres creences (jueus i musulmans). Primer es va instar els jueus a convertir-se i els qui no ho van fer van ser perseguits i finalment el 1492 van ser expulsats. Després de la conquesta de Granada es va garantir als musulmans que podrien mantenir la seva religió i costums però a partir del 1499 el cardenal Cisneros va posar fi a la tolerància i va impulsar els bateigs obligatoris, això va donar lloc a l'aparició dels moriscos (musulmans batejats). El 1502 tots els musulmans de Castella van ser obligats a convertir-se al cristianisme o a exiliar-se. Per controlar el manteniment de l'ortodòxia catòlica i vigilar els conversos, els Reis Catòlics van instituir una altra vegada el Tribunal de l'Inquisició.
Economia i societat
4.1. Castella: una economia ramadera: L'economia castellana va continuar orientada cap a la ramaderia ovina. La llana castellana va continuar sent el producte d'exportació principal i era enviada cap a Flandes i Anglaterra a través dels ports del Cantàbric. La monarquia es va inclinar per protegir els interessos ramaders i es van promulgar lleis que protegien la poderosa Mesta i com a conseqüència d'aquesta actuació, l'expansió agrària no va avançar i aquest fet va dificultar el creixement de la població. L'economia castellana va rebre l'impuls més gran a partir de la colonització d'Amèrica ja que l'or i la plata que arribaven d'aquest continent i l'increment de les relacions comercials van simular la prosperitat econòmica.
4.2. Lent recuperació de la Corona d'Aragó: Per intentar pal·liar la crisi de la baixa Edat Mitjana, el rei Ferran va adoptar una sèrie de mesures que contribuïssin a revitalitzar l'economia dels seus regnes. Primer va voler posar fi a la conflictivitat dels pagesos a Catalunya i va decretar la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486) per la qual abolia alguns drets feudals al camp com ara la intestia, l'eixorquia i la cugucia que reflectien les relacions de parentiu i dependència entre el senyor i el pagès. L'arcia, la firma i el spoli són un reconeixement dels drets del senyor sobre la terra. A Catalunya també es van promulgar lleis amb la finalitat d'afavorir el comerç, la navegació i les manufactures. A Aragó hi va continuar el predomini de l'agricultura i s'hi va reforçar el règim senyorial. València va ser el territori amb més esplendor econòmica gràcies a una revitalització comercial important i sobretot a la gran activitat del port de València.
4.3. Els grups socials: La noblesa i el clero constituïen les classes privilegiades i posseïen una part molt important de la terra i del ramat. La noblesa va poder augmentar el poder econòmic gràcies a la institució de la primogenitura. Una bona part de la població eren pagesos sense terres sotmesos a unes condicions de vida precàries. Es produïen situacions diferents: al nord de Castella hi havia un nombre elevat de petits i mitjans pagesos, a Andalusia hi predominaven pagesos sense terra i a Catalunya la Sentència Arbitral de Guadalupe havia atorgat als pagesos uns rendes als senyors. A les ciutats es va desenvolupar una burgesia dedicada a activitats comercials i artesanes.
Humanisme espanyol i estils arquitectònics
5.1. L'humanisme espanyol: L'arribada de la impremta a Espanya va tenir lloc a la darreria del segle XV. Algunes ciutats que van disposar d'aquest nou mitjà van ser Barcelona, València, Sevilla i Toledo. A Espanya, l'esperit humanista va estar representat per figures com el gramàtic Antonio de Nebrija que va renovar els mètodes d'ensenyament de les llengües clàssiques. També es va desenvolupar un cercle d'erudits entre els quals va destacar Lluís Vives que va prestar atenció a la renovació de l'ensenyament i a l'assistència social.
5.2. Els estils arquitectònics: El regnat dels Reis Catòlics es va caracteritzar per mantenir la tradició gòtica i per la penetració de l'art renaixentista. L'arquitectura del Renaixement es va iniciar al començament del segle XVI i es va dividir en tres fases: Estil Plateresc: es basava en la introducció de nous elements decoratius en edificis d'estil gòtic. La denominació prové de la utilització de relleus delicats com els que feien els argenters. Estil Classicista: ja plenament renaixentista, va introduir els models arquitectònics clàssics (columnes, llindes, frontons). Estil Herrerià: es caracteritza per l'absència decorativa, les línies rectes i els volums cúbics que donen lloc a una arquitectura nua, sobria i geomètrica.
Escultura i pintura
6.1. Escultura: Els escultors espanyols van destacar perquè van plasmar els sentiments religiosos, intentaven representar l'espiritualitat més que no pas la bellesa. Destaquen dos escultors molt influïts per Miquel Àngel: Alonso Berruguete, representant del Renaixement espanyol, i Juan de Juni, gran tallista francès.
6.2. Pintura: La pintura i l'escultura estaven profundament orientades cap a la religiositat. Temes profans i mitològics eren molt escassos. Els primers pintors castellans que van mostrar influències renaixentistes italianes van ser Pedro Berruguete, Luis de Morales i Alonso Sánchez Coello, pintors destacats del segle XVI. Eren influïts per l'italià Rafael que es dedicava principalment a la pintura religiosa i als retrats de cort.
6.3. El Greco: Gran geni de la pintura renaixentista a Espanya és Domínikos Theotokopoulos. En les seves obres plasmava unes figures tortuosament allargades i d'aparença fantasmagòrica. Estil dramàtic i busca expressar els sentiments. Pintures destacades són "L'enterrament al pit" que mostren amb elegància la sobrietat de la noblesa castellana.