Quan es crea l'Imperi bizantí

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,4 KB

 

SANTA SOFIA DE CONSTANTINOBLE

FITXA TÈCNICA

Títol: Santa Sofia de Constantinoble

Autor: Antemi de Tral·les i Isidor de Milet

Cronologia: 532-537 d.C

Materials: maó, marbre

Estil: Bizantí

Sistema constructiu: arquitravat i voltat

Localització: Constantinoble (actual Instanbul, Turquía)

Dimensions: 69,7 x 80,9 x 55,9 m

CONTEXT HISTÒRIC

- Construïda per Antemi de Tral·les i Isidor de Milet. 532 – 537.

- La cúpula reconstruïda el 562, després d'un terratrèmol.

- Convertida en mesquita el 1453.

- Construïda sota el govern de Justinià, que volia expandir l’Imperi fins l’Occident (Itàlia, Nord d’Àfrica i sud d’Espanya).

- L’antiga Santa Sofía havia estat destruïda a la Guerra Civil de l’inici de govern del Justinià, entre els verds i els blaus.

- L’Imperi Bizantí recull l’herència clàssica romana imperial, de caràcter cristíà, i molt reelaborada amb originalitat i amb les particularitats que li donen la llengua pròpia (el grec), i la seva ubicació i geopolítica (dins l’àmbit mediterrani oriental, pont entre Orient i Occident). Es manté, pressionat pels musulmans que, finalment el conqueriran, amb una gran permanència cultural i artística, durant tota l’Edat Mitja.

ANÀLISIS FORMAL

- Planta: Combinació de planta basilical i de creu grega, de 3 naus (la central i 2 naus laterals tenen 2 pisos d’arcades superposades) i un absis interior semicircular.

- Presenta, como todas las basílicas, un patio cuadrado que comunica al interior de la basílica a través de un doble nártex, siendo el interior el doble de ancho que el exterior

- Al centre de la nau hi ha 4 grans pilars centrals (fan un quadrat) sobre els quals s’aixeca el tambor i la gran cúpula (31 m diàmetre, 54 m alçada). La cúpula també es sosté gràcies a 4 arcs de ½ punt que defineixen 4 petxines (espai quadrat passa a ser circular), grans contraforts exteriors i 2 semicupules aguantades per pilars i exedres (espais de planta semicircular).

Per tant:

-ELEMENTS DE SUPORT: 4 pilars centrals, 4 arcs de ½ punt (sostinguts per columnes bizantines (capitell corinti + cimaci i d. Vegetal)), 4 petxines, contraforts exteriors, pilars i exedres.

-ELEMENTS SUPORTATS: 2 semicúpules (pels pilars i exedres) i tambor + cúpula (per la resta).

-Pis inferior → tribuna on els alts càrrecs seguien la litúrgia.

- Molta llum a l’interior gràcies a: moltes obertures dels murs i 40 finestres radials del tambor

- Molta decoració interior i paviment original per:  Mosaics i marbres policromats.

- Exterior: policromat vermell, menys decorat que l’interior (auster), quan passa a ser mesquita: +4 minarets.


FUNCIÓ I SIGNIFICAT

És un recurs de propaganda política de Justinià (superar temple de Jerusalem) i també presenta una icona de l’Univers: s’hi acaren el Cel (a les parts corbades de la volta i a l’absis, on hi ha l’altar) i la Terra, part de baix i especialment les naus.

Funció propagandística (poder emperador) i religiosa (era on es reuneixen els fidels per celebrar la Litúrgia). Conquesta turca (1453)passa a ser mesquita. Des de 1935 és museu.

MODELS I INFLUÈNCIES

És una barreja entre tradició grecollatina i tradició oriental.

Antecedents: Panteó de Roma

Influències: Altres esglèsies de la mateixa època (Justinià). Ex: Santa Irene.


Entradas relacionadas: