Quan es crea l'Imperi bizantí

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,62 KB

 

SANTA SOFIA DE CONSTANTINOBLE (532 – 537)


És una obra arquitectònica d’estil bizantí.


CARACTERÍSTIQUES:


- Edifici lluminós, i amb grans cúpules de les quals en destaca la gran cúpula central.

- Tant el tambor com el mur presenten un gran nombre de finestres, i el color vermell del

maó aporta una visió sòbria del temple que contrasta amb la brillantor de l’interior.

- Té una planta basilical de tres naus: en una fase inicial l’edifici constava d’un nàrtex i un

iconòstasi, al centre hi ha la nau principal amb quatre grans pilars sobre els quals s’aixeca la

Cúpula i als laterals hi ha dues naus més


- L’estructura colossal s’aguanta sobre quatre arcs de mig punt que defineixen quatre

petxines, i disposa i dues semi cúpules aguantades per pilars i exedres.

- Les naus laterals mostren dos pisos d’arcades superposades, i el pis superior funciona com a

Tribuna



FUNCIÓ I SIGNIFICAT:


Funció: religiosa, és on els fidels es reuneixen per celebrar una litúrgia.


Significat: tot i les seves dimensions, origínàriament l’antiga basílica no només estava en harmonia amb l’entorn, sinó que a més dominava estratègicament un dels accessos a l’estret de Bòsfor.

Posteriorment, els minarets i els edificis annexos aixecats quan el temple cristíà va ser convertit en Mesquita, donen un aspecte caòtic. Segons les cròniques, l’any 360 es va consagrar la primera església de fusta manada construir per Constantí per guardar-hi un fragment del “lignum crucis” (creu on va ser crucificat Jesús). Després de que es cremés el 404, Teodosi II va ser el mecenes de la segona església dedicada a la Saviesa divina. Va ser destruïda durant una revolta l’any 532.

Justinià i la seva esposa van decidir la construcció d’un nou temple de dimensions colossals com a desgreuge a la Saviesa divina i per fer una ostentació del poder suprem de l’emperador com a representant de la potència política i militar de l’Imperi. Després de la presa de Constantinoble pels turcs l’any 453, va ser convertida en mesquita i es van erigir els 4 grans minarets. A més, van tapar amb una capa d’estuc la majoria dels mosaics i van afegir quatre plafons circulars amb inscripcions de l’Alcorà.

La cúpula representa el cel i la part de baix la terra.



Entradas relacionadas: