El Crac del 29 i la Gran Depressió: Anàlisi i Impacte Global
Enviado por Chuletator online y clasificado en Economía
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,17 KB
La Crisi del 1929 i la Gran Depressió
El Crac Borsari del 1929
La prosperitat americana va arribar a la seva fi el 1929 quan es va enfonsar la borsa de Nova York.
Causes de l’Enfonsament de la Borsa
- La sobreproducció: La producció va créixer més ràpidament que la demanda. L’acumulació d’estocs va fer baixar els preus i moltes empreses van fer fallida.
- L’especulació borsària: Molts americans van invertir en borsa. L’augment de la demanda de les accions va fer pujar molt el preu i va generar grans expectatives de guanys que no responien al creixement real: Bombolla especulativa.
El Dijous Negre
Molts accionistes eren conscients del que passava i la desconfiança es va estendre entre els inversors. El 24 d’octubre del 1929, el dijous negre, una onada de pànic va afectar la borsa de Nova York. Tothom volia vendre les seves accions i ningú no volia comprar. Es van posar a la venda 13 milions de títols que no van trobar comprador. Això va fer que el preu caigués en picat i va provocar l’enfonsament de la borsa.
La Gran Depressió
El crac de la borsa va precipitar una crisi bancària. La banca no va poder atendre tots els clients que volien treure diners. Molts bancs van tancar. La crisi es va estendre a tots els sectors. Això va provocar una recessió econòmica generalitzada. El consum va disminuir i moltes fàbriques van tancar. El nombre d’aturats va augmentar a 13 milions l’any 1932 i moltes famílies van caure en la misèria.
La crisi es va estendre a la resta del món. Les importacions americanes van baixar i el comerç mundial va patir una gran recessió, fet que va ajudar a la difusió mundial de la crisi.
La Lluita Contra la Crisi
Tant els EUA com la majoria de països europeus van adoptar mesures per pal·liar els efectes de la crisi i procurar la recuperació de l’economia.
El New Deal Americà
El president Roosevelt va proposar el New Deal (1932), un programa que defensava la intervenció de l’Estat. Àmbits principals d’actuació:
- Econòmic: Ajudar a les empreses privades en dificultats. Crear empreses públiques i destruir els estocs agrícoles acumulats. L’Estat va establir un control sobre els bancs i els va obligar a facilitar préstecs amb interessos baixos.
- Social: Contra l’atur. Va promoure un gran pla d’obres públiques, va incentivar l’augment salarial i va reduir la jornada laboral a 40h setmanals.
Les Propostes Europees
El 1933 hi va haver la Conferència Internacional a Londres per fomentar la cooperació contra la crisi. No es van aconseguir acords i durant els anys successius cada país va defensar els seus interessos particulars.
Molts països van confiar en la intervenció de l’Estat. Per estimular la producció van prendre mesures proteccionistes i es van ajudar empreses en crisis. Per reduir la inflació es van controlar els preus. Per estimular el consum es van augmentar els salaris i per frenar l’atur es van fer ofertes públiques d’ocupació i disminució de la jornada laboral.