El crac de la borsa del 1929. Causes, desenvolupament i conseqüències

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,26 KB

 

Sobreproducció:


Va començar a Fer-se evident abans de l’enfonsament de la borsa.
Diferents indicadors de l’activitat Industrial (vendes d’automobil, index de produccií...) mostren que el ritme de Creixement s’estava desaccelerant als Estats Units amb anterioritat al 1929. Per tant, l’economia hauria entrat en recessió sense l’enfonsament de la borsa.
Dijous negre excés de l’oferta va Fer caure el preu de les accions i la caiguda va ocasionar el dijous negre.

Hoover president EEUU pocs mesos abans del crac de la borsa. Crisi va fer crear organismes estatals per facilitar la Liquidesa als bancs i a promoure préstecs estatals per fundar noves empreses.


Inflació creditícia:


(molts Crèdits) Crisi de liquiditat (manca de recursos monetaris) per fer front al Pagament de deutes, com a conseqüència del crac de la borsa va afavorir l’expansió De la crisi.
Va afavorir l’expansió de la crisis. Va forçar la retirada d’inversos A Europa i cancel·lació de molts crèdits a països exportadors d’aliments.

Especulació borsària:


(especulació: Baixar preus per poder vendre). Caiguda de les accions va generar una cadena d’impagament I va provocar el tancament de moltes indústries i d’entitats bancàries. La Necessitat de liquiditat va forçar la retirada d’inversos a Europa i la Calcel·lació de molts crèdits a països exportadors d’aliments. Desig de vendre A qualsevol preu els béns ja produïts va accelerar la caiguda dels preus (deflació).

Desequilibri entre beneficis industrials i cotització borsa:


Caiguda del consum provocada per l’atur. La disminució de La capacitat adquisitiva dels qui havien invertit en borsa i s’havien vist Afectat per la crisi de liquiditat; la por de ser acomiadat de la feina davant El canvi de conjuctura. La caiguda dels preus agraris i l’endeutament provocat Per l’adquisició de béns de consum duraders.

Crac de la borsa de Nova york:


prosperitat: Credits bancaris i augment de la producció i beneficis -> abundancia de Capital -> augment de la demanda d’accions –> augment de les cotitzacions En borsa (>especulació borsària)
> desfasament entre els rendiment de les Empreses i el valor de les accions > excés d’oferta d’accions> caiguda de Les cotitzacions > CRAC DE LA BORSA (Van vendre moltes acciones i aquestes Van perdre valor. Manca de liquiditat: la gent agafa por i retiren els diners Dels bancs. Ruina dels inversos: Estats Units Arrúïnats.

Conseqüencies de la crisi, fallides bancàries:


Els deutors no poguessin tornar els préstecs, i d’una altra, la majoria Dels bancs havien acceptat accions de la borsa com a garantia dels préstecs. Això va espantar la població, que hi va acudir massivament per tal de retirar l’efectiu Dels seus comptes, però les entitats financeres no varen reposar els dipòsits Bancaris als titular perquè no tenien recursos monetaris.

Disminució concessió crèdits:


Per Superar les dificultats, van reduir la concessió de crèdits per a la indústria I el consum. Això va agreujar més la situació, pq va impedir a moltes empreses I famílies pagar els deutes i mantenir consum.

Descens consum:


La ruïna dels Inversos borsaris i disminució del crèdit varen provocar descens de consum, i Va agreujar la situació de sobreproducció que estava latent de feia anys. Causes La capacitat adquisitiva dels qui havien invertit en borsa i  s’havien vist afectats per la crisi de Liquiditat, la por de acomiadat,i la caiguda dels preus agraris i l’endeutament.

Crisi mundial:


Sobreproducció, manca de doblers I caiguda del consum va fer que la borsa esdevingués una crisi econòmica que Afectés tots els sectors de l’economia. Crisi bancària més de 4000 bancs feren Fallida i tancaren. El subconsum i caiguda de les inversion varen induir la Crisi industrial. Va suposar un gran augment de l’atur. Conseqüènbcies greus Com la pobresa i condicions de vida miserables.

Mecanismes d’expansió:


1. Descens Dels preus dels productes americans. 2. Reculada de la demanda nord-americana. 3. Problemes de la banca americana van comportar un dràstic descens dels Préstecs i inversions a Europa. 4. La situació encara no es recuperava i Empitjora amb la fallida del Creditanstalt, banc principal d’Àustria. 5. Va Disminuir el nivell de producció i va augmentar la desocupació. Crisi greu a Alemanya. 6.Regne Unit la recessió no va ser tan greu, pero la lliura es va Perdre i dòlar bé. 7. Situació de succesives devaluacions de les monedes. 8. França va mantenir el seu tipos de canvi fixos en relació a la moneda. 

Entradas relacionadas: