Cosmovisions antigues

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,2 KB

 


1.1 Què és una cosmovisió?


Interpretació de la realitat que consitueixi una forma coherent i sistemàtica de veure i comprendre el món.

Ciències que intervenen en la formació d'una cosmovisió:

-Astronomia: moviments dels astres i lleis que els regulen.

-Cosmologia:
Lleis de l'origen i desenvolupament de l'univers.

-Física: Estableix les lleis bàsiques que expliquen les forces i moviments que afecten els cossos.


La ciència no ha mantingut la mateixa cosmovisió al llarg de la història, sinó que ha anat variant, pero en totes trobem uns trets comuns:

-Expliquen la forma i estructura de l'univers.

-Descriuen la posició que l'ésser humà ocupa dins el món.




Les grans cosmovisions:


-Cosmovisions antigues: explicacions sobre la realitat que va pasar a Grècia a partir del s.VI.

-Cosmovisió moderna: imatge del món formada durant la Revolució científica els segles XVI-XVII.

-Cosmovisió actual: Visió del món acceptada avui dia basada en la teoria de la relativitat i la mecànica quàntica.


2. Les cosmovisions antigues

Les primeres cosmovisions deien que els moviments del celeren regulars mentre que els que s'observen a la terra són molt diversos i variables. Això va fer pensar que cel i terra eren mons diferents.

2.1La terra

-Els principis de la realitat: Els antics creien que la diversitat de substàncies que presenta la natura es podia reduir a uns quants elements bàsics que constituïen els principis de la realitat:

·Larkhé,  totes les coses provenen d'uno d'uns elements que per diverses transformacions que han donat lloc a totes les coses existents.


  -Tales: l'aigua

  -Anaximandre:

l'apeiron
  -Anaxímens: l'aire

·Els quatre elements: Totes les coses són la barreja de quatre elements aigua, aire, terra i foc i de dos processos.

La forma de la terra: les primeres explicacions deien que la terra era plana envoltada per loceà. Però ja al segle V a.C. Els pitagòrics consideraven que la terra era esfèrica. Aquesta concepció es basava en els següents fets observables:

-Els pals de les de les veles dels vaixells es l'ultim que es veu quan s'allunyen de la costa.

-Als eclipsis lunars es pot observar que l'ombra de la terra projectada sobre la lluna és circular.

















2.2 El cel

L'explicació antiga del cel estava adaptada a les creences religioses gregues i es caracteritzava per:

-El moviment circular dels cossos celestes.

-Geocentrisme: La terra és immòbil i està situada al centre de l'univers.

-L'univers és limitat per l'esfera dels estels fixes.



-El problema de Plató:

-Els estels es mouen de manera regular fent diàriament un cercle perfecte al voltant de la terra.

-Hi ha cossos que no es comporten aixi sinó que semblen tenir un moviment erràtic.

-El moviment dels planetes ha de poder explicar-se mitjançant el moviment circular.


-Èudox de Cnidos, Teoria de les esferes homocèntriques




-27 esferes concèntriques amb el centre a la Terra.
-Esferes cristal·lines i concatenades.
-El moviment de cada planeta és el resultat de la combinació de moviments de quatre esferes.

2.3.L'estructura de l'univers


El cosmos aristotèlic




El cosmos està format per dos móns heterogenis, mon sublunar.

-Matèria: 4 elements i cada element tendeix al seu lloc natural.

-Canvi: un moviment rectilini, generació i corrupció, el moviment es trasllada per fricció de les esferes exteriors a les interiors.





El cosmos està format per dos móns heterogenis, mon supralunar.


-Matèria: pel 5è element, l'èter.

-Canvi: un moviment circular uniforme, inmmutable i etern.


El cosmos ptolemaic


La terra està desplaçada del centre de l'univers.  Els planetes giren al voltant de la Terra. L'esfera en que giren els planetes que s'anomena deferent. Al damunt del deferent es situa un cercle imaginari, l'epicicle, sobre el que gira el planeta.


El cosmos ptolemaic


El model aristotèlic presentava deficiències perquè no podia justificar els moviments dels planetes:


·Canvi en la brillantor.
·Variació de la velocitat.
·Retrogradació.


-Ptolomeu va dissenyar un sistema matemàtic compatible amb el model aristotèlic.

Almagest (el més gran): obra en la que sexposa tot el seu sistema cosmològic.



























2.4 Implicacions filosofiques


-La realitat està ordenada: tot lunivers és un sistema perfectament organitzat, coherent i predicible.

-La realitat és cognoscible: La realitat és racional i, per tant, lésser humà por comprendre el seu ordre.


-Antropocentrisme: La natura està feta a mesura de la raó humana.

3. Les cosmovisions modernes


Va començar al Segle XVI i va donar lloc a la Revolució Científica. Va donar pas a una nova física basada en lexperimentació i la matematització.

Suposa la desaparició de la cosmovisió antiga, es va passar d'un món heterogeni governat per les lleis geomètriques a un món homogeni sotmès a lleis universals.

3.1 El gir Copèrnicà


Nicolàs Copèrnic (1473-1543), pensaba que  el model geocèntric sanava complicant a mesura que les observacions eren més precises, llavors va proposar el model heliocèntric que simplificava el sistema enormement. Implicava que a la Terra es donaven tres tipus de moviment:

-Rotació de la terra sobre ella mateixa.

-Translació al voltant del sol. 

-Declinació de l'eix terrestre.


3.2 Altres aportacions a la nova cosmovisió

-Johannes Kepler (1571-1630), va donar el suport matemàtic a l'heliocentrisme. Les lleis de Kepler:
1. Les òrbites són el·líptiques

2. El radi vector que uneix el sol amb un planeta, escombra àrees iguals en temps iguals


3. La velocitat dels planetes varia per la seva distància al sol


-Galileu Galilei (1564-1642), primer en fer servir el telescopi amb finalitats científiques. Confirma experimentalment lheliocentrisme. Descobriments:
-Taques solars.
-Cràters lunars.
-Els satèl·lits de Júpiter.
-Constata la immensitat de lunivers.

3.3 La nova física

L'heliocentrisme era capaç d'explicar les lleis del moviment dels planetes però no donava cap explicació de quina era la causa. Galileu i Newton van ser els primers que van descobrir les lleis físiques que expliquen el moviment planetari:---Llei de la inèrcia (Galileu): Tot cos continua en el seu estat de repòs o moviment mentre una força no actuï sobre ell.

-Llei de la gravitació universal (Newton): Tots els cossos s'atrauen amb una força inversament proporcional al quadrat de la seva distància i directament proporcional al producte de les seves masses.


3.4 Les implicacions filosofiques

El gir Copèrnicà i la revolució científica van donar lloc a una nova cosmovisió amb les següents característiques:















-Mecanicisme: El model del món és el duna màquina perfecta.

-Determinisme: Les lleis de la física determinen el futur de tots els esdeveniments.
-Minvament del paper déu: El paper de déu queda reduït al de creador i dissenyador.

-Importància de la natura: La natura sexplica per sí mateixa.

-Inseguretat: Reducció de la importància de l'home que pren consciència de la seva feblesa.

-Poder de la raó: La raó no té límits i pot descobrir tots els secrets de la natura.

4. La cosmovisió actual


Després de Newton la confiança en la ciència era absoluta, semblava que les lleis bàsiques que explicaven el món estaven descobertes. A començament del Segle XX dues teories van fer canviar radicalment.

4.1En la visió del macrocosmos: La teoria de la relativitat


-Albert Einstein publica lany 1905 la teoria de la relativitat, On defensa que no hi ha un espai i temps absolut independent del subjecte que els experimenta, espai i temps són mesures que obté lobservador en funció de la velocitat a que es desplaci, el temps transcorre a velocitat diferent per a dos observadors que es desplacin a diferents velocitats, espai i temps, són, en conseqüència, relatius i formen un continu quadridimensional.

-El 1916 Einstein publica la teoria general de la relativitat de la que es deriven idees que canvien la cosmovisió moderna. On diu que no hi ha velocitat major que la de la llum i que la matèria deforma la geometria de l'espai i influeix sobre els cossos que l'ocupen.

4.2En la visió del microcosmos:La física quàntica

La dualidad ona-partícula

L'oposició entre matèria i energia es poden estudiar des de la seva naturalesa corpuscular o ondulatòria. Tradicionalment la matèria es considerava discontínua. La física quàntica diu que tant la matèria com l'energia es comporten de vegades com a ones i de vegades com a partícules.  M. Planck al 1900 va descobrir que l'energia s'emet en petits paquets anomenats quàntums. Mes tard, es va comprovar que totes les partícules materials es comporten de manera ondulatòria.

-Com és la realitat?


-Mecànica matricial (W.Heisenber): els processos físics són processos continus de naturalesa corpuscular.
-Mecànica ondulatòria (E. Schrödinger): destaca el comportament ondulatori de la matèria.

4.3Implicacions filosofiques

-Impossibilitat de separar lobjecte del subjecte, en conseqüència la física quàntica nega la creença que el món és una realitat objectiva independent de l'home.

-Indeterminisme i ruptura de la causalitat, les lleis de la física només poden ser estadístiques. No es pot predir el futur ni és possible conèixer la causa d'un fenomen.

-Allunyament del sentit comú, tant la teoria dela relativitat com la física quàntica són contradictòries amb la percepció quotidiana del món que tots tenim.






















Entradas relacionadas: