Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812: La Pepa

Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812

Convocatòria de les Corts de Cadis

La Junta Suprema Central va iniciar un procés de convocatòria de Corts perquè els representants de la nació decidissin sobre la seva organització. Més tard, es va mostrar incapaç de dirigir la guerra i va decidir dissoldre's. Es va organitzar una consulta al país a través dels ajuntaments sobre les reformes que havien de fer les Corts. Es demanaven garanties contra el poder absolut del monarca, perquè Carles IV havia deixat una mala imatge a causa de la crisi que va provocar.

El procés d'elecció de diputats a les Corts va ser difícil per la guerra, i s'elegien substituts dels que eren a Cadis. Les Corts es van obrir el setembre de 1810 i va triomfar la formació d'una cambra única. Es va aprovar el principi de sobirania nacional.

Acció Legislativa de les Corts

Les Corts de Cadis van aprovar unes lleis i decrets que estaven destinats a l'abolició de l'Antic Règim. Van suspendre els senyorius jurisdiccionals, cosa que va suposar una forma de reforma agrària que abolia el règim senyorial i transformava els antics senyors en propietaris de la terra. Es van eliminar també les primogenitures i es va iniciar la desamortització de les terres comunals per a recaptar capitals per amortitzar el deute públic.

Es va intentar abolir la Inquisició i es va establir la llibertat d'impremta. Tot això va dur a la modernització d'Espanya.

La Constitució de 1812: La Pepa

Es va crear el 19 de març, diada de Sant Josep (d'aquí el sobrenom de La Pepa). La nació es definia com el conjunt de tots els ciutadans dels territoris peninsulars i les colònies americanes. Conté una declaració de drets del ciutadà:

• Dret de propietat
• Llibertat civil
• Llibertat d'opinió i pensament
• Igualtat dels espanyols davant la llei

L'estructura de l'estat corresponia a una monarquia limitada, basada en la divisió de poders:

• El càrrec dels diputats durava 2 anys.
• El sufragi era indirecte i universal masculí.
• El monarca tenia el poder executiu i intervenia en l'elaboració de les lleis. Les seves decisions eren refrendades pels ministres, que estaven sotmesos a responsabilitat penal.
• El poder legislatiu representava la voluntat nacional i posseïa amplis poders.
• La justícia es duia a terme a través dels tribunals i s'establien els principis bàsics d'un estat de dret.

També va suposar una reforma dels impostos i de l'educació amb la implantació de l'ensenyament públic i obligatori i la creació d'un exèrcit nacional amb el servei militar obligatori. Es va crear la Milícia Nacional.

Aquesta constitució suposava un compromís entre la burgesia liberal i els absolutistes amb l'afirmació de la confessió de la religió catòlica de l'estat.