Corts de Cadis

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,99 KB

 

.Les Corts de Cadis: varen tenir l'origen a la junta cental suprema amb representats de totes les províncies del país, la Junta Suprema va assumir la direcció de la guerra i també el govern de Ferran VII que va ser retingut per Napoleó. Aquesta cort es va formar a Aranjuez però amb l'avanç dels francesos va arribar a acabar a Cadis que va ser la única ciutat ocupada.

En aquesta cort hi havia molta presencia dels partidaris reformistes i liberalistes que van obrin un debat polític i la juntà va convocar a les corts per poder decidir la forma de govern.

Tasca de les corts:  les corts es varen inagurar el 1810 i es cosideraven dispositàries de la sobirania nacioanl, també es va desplegar un procés de reformes liberars per poder llevar l'Antic Règim i es va suprimir el sistema econòmic senyotial en favor de la propietat privada, també s'aboliren els gremis i els privilegis de la mesia eliminatse el tribunal de la Inquisició i estblint lliberats com l'arribada de l'imprenta. Però en tot això, la tasca més importat va ser la redacció d'una constitució.

La constitució de 1812:
la constitució de Cadis es va promulgà el 19 de març del 1812 fruit dels liberals i els absolutistesm; implicant doncs el reconaixament de drets pels ciutadans i la igualtat entre tots els espanyols. El model polític era una monarquia limitata amb la divisió de poder que trobam el legislatiu unicameral que era trait pel sufragi masculí de manera indirecte i feia les lleis i pressuposts; després l'executiu que era el rei, les formes de govern, les sancions de lleis i també el Dret de Vetó i finalment el judicial que era amb tribunals i amb codis legals unificats. També es va fixar la creació d'un exercit nacional i l'obligació d'un ensanyament primari.

El balanç: l'obra de Cadis va ser de gran magnitut però no va passar a ser teòrica, primer de tot no es va aplicar per l'ocupació frances i després pel rebuig de Ferran VII. Amb tot això es va posar el liberalisme espanyol.


El regnat de Ferran VII (1814-1833)

La restauració Absolutisa: el suport explicit dels sectors absolutistes cap al rei Ferran VII va fer reinstaurar el model absolutista amb un suport dels nobles i també del poble. Es va derrogà la constitució i tots els decrets de Cadis perseguint els liberals. Quan es torna el model absolutista es tornà en els estaments, l'economia senyorial, la inquisició, els gremis,....

Per això el govern quedà en mans d'una camarilla de fidels del rei que va arruinà el país, fent doncs que les colònies americanes s'independitzaren de les colònies espanyoles menús Puerto Rico i Cuba i des de 1814 es succeixen els pronunciaments militars per tornar al liberalisme.

El trienni liberals : el pronunciament de Riego triomfà i força Ferran VII a reinstaurar la constitució, també s'implenta un sistema liberal moderat i es continuà l'obra de Cadis. Però hi havia una forta resistència absolutista al nou règim i aquests formaren grups armats, creant una regència i cercant suport per l'exterior. Les mesures liberals foren difícils d'aplicar i generaren revoltes urbanes.

El 1822 el congrés de Viena va decidir intervenir amb l'exercit dit ''Els cent mil fill de Lluís' que tornà el poder absolutista al rei.

Dècada ominosa: la repressió intensa amb empressonaments, execusion i el exili massio dels liberals mercaven el moment. L'esglèssia va donar el principal suport al rei i justifica aquesta repressió. Aquest però es va veure forçat a nominar ministres reformistes sobretot en l'econòmia i donant les tímides reformes als sector absolutistes. A partir del 1830 es va esclatar el conflicte successori pel fet que Ferran només tenia una filla i teoricament no podia regnar.


Entradas relacionadas: