Corbes concaves

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 22,84 KB

 

Barroc

Inici del
S. XVI a Itàlia.

Difusió per Europa i Amèrica Llatina al S. XVII i primeres dècades del S. XVIII.


CONTEXT

  • Or i plata del nou món → Inflació o crisi dels preus → Ruina econòmica

  • La Reforma religiosa → Guerres de religió → La burgesia mercantil es veu amenaçada i segrega mecanismes de defensa.

    • Absolutisme monàrquic: Els hi dona diners per que fagi guerres, les financia.

    • Filosofia: Involució cap a l’escolàstica (evolució cap enrera)

    • Crisi del humanisme → culteranisme i conceptisme. → cultura del pessimisme generalitzat.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS DEL Barroc:

  • Com a llenguatge artístic té com a finalitat l’exaltació de la pietat i el fervor religiós, i l’exaltació del poder.

  • Prímen els sentiments per sobre la raó.

  • El gust per la realitat i allò que és escenogràfic i fastuós

  • La tendència a barrejar les disciplies artístiques ( arquitectura, escultura i pintura)

  • Art urbà centrat en les ciutats que eren centres dels reis absolutiste.

                               - Italià art més religiós, més sumptuós

                               - França art més palatí, prefereix la majestuositat


Característiques generals: (Bernini)

  • Tornem al moviment real (en el rostre, en el cos…)

  • Intent de suggerir l’infinit (un camí que es perd en l’horitzó, una volta que s’obre simulant el cel)

  • Profunditat profunda

  • Tenebrisme

Arquitectura característiques:

  • Tipus d’edificis més característics del Barroc són l’església i el palau, representacions del poder religiós i el reial. Intent de suggerir l’infinit (un camí que es perd en l’horitzó, una volta que sobre simulant el cel)

  • (tamanys monumentals, línies horitzontals/verticals, escultures grans). Aparició de corbes infinites i el·lipses, paràboles, hipèrboles, sinuoides, hèlices….

  • Línies corbes, llums

  • Els murs perden el sentit pla del mur, i es corben per buscar perspectives trencades i efectes lluminosos.

  • Exteriors sobris, majestuosos (molt decorat) t’ha d’arribar pels sentits i sorprendret, expressen poder.

  • Interiors sumptuosos.

Escultura característiques:

  • És fonamental en les fonts

  • Terminació de l’àtic de molts edificis ( amb escultures)

  • Es busca el nauralisme i per tal d’aconseguir-ho s’utilitzen tot tipus de recursos ( policromis, textures, etc..)

  • Capacitat d’emocionar, d’expressar sentiments i emocions.

  • Temàtica religiosa en l’Europa catòlica que veu la manera d’apropar-se al poble mitjançant l’emotivitat.

  • El classicisme continua latent.

  • Temàtica mitològica continua present

  • Sentit simbòlic o al·legòric de les virtuts humanes i polítiques dels poderosos.

  • Perfecció tècnica (moviment, línies corbes, robes agitades, gestos emfàtics, dramàtics, exagerats…)

  • Estàtues eqüestres, afany de notorietat de monarques, nobles etc…

Pintura característiques:

  • Domini tècnic

  • Realisme

  • Predomini del color sobre el dibuix. Prespectives i volum s’aconsegueixen amb contrastoss de llum i de tonalitats de colors.

  • Profunditat continua

  • Hegemonia de la llum. Les formes es subordinen a la llum i ens poden desaparèixer per falta d’aquesta.

  • Composició asimètrica i tectònica (diferents plans)

  • Moviment

  • Varietat temàtica segons els desitjos dels clients

Escoles:

→ Escola Italiana (Caravaggio): Itàlia. → religiosa, llibertat de composició, tenebritat, moviment, profunditat.

→ Escola flamenca (Rubens) : Les tres gràcies. → Origen mitològic. Temàtica no religiosa. Atrau el nuu femení i predomina el color, joc de llum, ombres, tema del paisatge i composicions arrodonides

→ Escola Holandesa (Vermer, Rembrandt): La noia de la perla i Lliço d’anatomia. → Realisme

→ Barroc Hispànic (Velázquez(Pintor de la Cort), Murillo (influència de la novel·la picaresca en els temes), Zurbaran)


ROCOCÓ:

Neix a França, S. XVIII durant l’Edat Moderna (Independència EUA i Revolució Francesa 1789)

Estil lligat a l’aristocràcia de l’Antic Règim.

Reflecteix:

→ el gust per la galanteria

→ l’exotisme, el caprici

→ intimitat

→ erotisme

→ la sofisticatitzció de la natura

TOT AIXÒ INDICA DECADÈNCIA. (temes poc elaborats)

* representa una vida felíç (no passa res, Carpe Diem). Homes galants amb les dones.


ART CONTEMPORANI

S. XVIII-XIX

  • Neoclassicisme

  • Romanticisme

  • Realisme

  • Impressionisme

Canvia el sistema: S’abandona l’antic règim, revolucions francesa i industrial… i canvis a nivell científic i tèncic.


S. XVIII. Del Rococó al Neoclassicisme

Rococó → art de l’aristocràcia i classe mitjana alta: estil mundà(de mal gust, poc elaborat), atractiu. Exteriors simples, interiors molt decorats, poc equilibri (per mostrar riquesa)

  • Pintura:

  • Retrats de l’aristocràcia, vida fàcil i regalada.

NEOCLASSICISME

  • Epicentre a França

  • Redescobriment de l’antiguetat clàssica. Troballes arqueològiques.

  • Cansament de les formes rococó.

  • Arquitectura: Madeleine

Elements greocromans (línia horitzontal, vertical) → arcs de triomf, columnes commemoratiives… amb menys importància de les proporcions, volen estructures monumentals.


  • Escultura

  • Academicista

  • Inspiració en models romans

  • Equilibri

  • Proporcionalitat

  • Formes elegants

  • Tornem a la búsqueda de la bellesa, juventut, temes preferentment mitològics

  • Mostra ideal de la bellesa femení i masculí

  • Textures suaus

  • Pintura

  • No tenen gaires models clàssics per copiar.

  • El jurament dels Horacis i els Curacis. Jaques Louis David.

  • Tractament de la llum característic: Focus de llum utilitzant tonalitats més fosques i més clares

  • Elegància

  • Retrat: No es mostra excessiva expressió. No resaltem el drama.

  • Història amb un contingut molt dramàtic però no es veu gaire en l’obra. Aquesta es desenvoluparà després.

  • Època en la que tornem a la RAÓ: Tema representat d’una manera freda.

  • Composicions molt planes, tornem a la perspectiva lineal però amb equilibris

Arquitectura

P. Vignon: La Madeleine → Neoclàssic

Escultura

Canova: Eros i Psique → Neoclàssic, finals del S. XVIII. Museé du Louvre (París)

Pintura

J.L. David: El jurament dels Horacis → Neoclàssic. Finals del S. XVIII. Museé du Louvre (París)

F. De Goya: El Tres de Maig → Estil propi de Goya (Neoclàssic), també conegut com a els Afusellaments de la Moncloa. Principis del S. XIX. Museo del Prado (Madrid)


Entradas relacionadas: