Control Sociales

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 82,85 KB

 

Constitucions:

 1791:                                                     

- monarquia constitucional.

- sufragi sensatari.

- sobirania nacional.

- dret de veto.

- divisio de poders.

- executiu: rei.

- legislatiu: asamblea nacional.

- judicial: tribunals.

 1793:

- republica

- sufragi universal.

- sobirania popular.

- igualtat social (democracia).

- divisio de poders:

- executiu: salvacio publica.

- legislatiu: asamblea nacional.

- judicial: tribunals.

 1795:

- republica.

- sufragi censatari.

- sobirania nacional.

- igualtat legal.

- divisio de poders:

- executiu: directori.

- legislatiu: consell 55 i consell dels ancians.

- judicial: tribunals.



proces reformista:

- Monarquia constitucional (1789-1792) : la burgesia conservadora pretén abolir l’antic Règim i imposar el liberalisme, mitjançant pactes amb el rei i els privilegiats.

- República democràtica (1792-1794) : la burgesia radical i els sectors populars aporten sentit democràtic i igualitari.

- República burgesa (1794-1799) : la burgesia conservadora consagra el predomini dels propietaris.

Diferents opcions politiques:

- Constitució de 1791 (liberalisme polític) : separació de poders, sobirania nacional, igualtat legal dels ciutadans, dret de veto (rei), sufragi indirecte i censatari (ciutadans actius i passius).

- Assemblea Legislativa : lleis per a garantir la igualtat, prohibir la tortura, obligar la noblesa a pagar impostos, abolir els gremis, crear un nou exèrcit (Guàrdia Nacional).

- Desamortització de béns de l’Església, mentre l’Estat assegura el manteniment del culte i la constitució civil del clero (separació Església i Estat).

Fracas de la monarquia constitucional:

- Juny de 1791 : unió de la família reial a l’exèrcit austríac (Fuga de Varennes).

- Abril de 1792 : l’Assemblea Legislativa declara la guerra a Àustria.

- Agost de 1792 : els sans-culottes assalten el palau reial, empresonen el monarca i proclamen la República (setembre 1792).



Convencio girondina:

- Convenció Nacional : nom que designa l’Assemblea.

-  La Convenció acusa de traïció Lluís XVI i Mª Antonieta, els condemna i els executa.

- Les monarquies europees formen una coalició front a la França revolucionària.

- Primavera de 1793 :

- Revoltes contrarevolucionàries (sobretot a La Vendée).

- Invasió de França pels exèrcits aliats.

Convencio jacobina:

- Juny de 1793 : els jacobins aconsegueixen el poder (detencions de girondins).

- Constitució de 1793 (democràcia social) : sobirania popular, sufragi universal directe i dret a la igualtat.

- Executiu : Comitè de Salvació Pública (Robespierre).

- Defensa de la República amb exèrcit (lleva en massa) i política del Terror (Llei de sospitosos).

- Lleis socials (anels dels sans-culottes) :

- Control de preus i salaris (Llei de Màximum).

- Distribució dels béns dels contrarevolucionaris entre els indigents.

- Venda de les terres del clero en petits lots.

- Instrucció obligatòria.

El liberalisme consisteix en un sistema politic que fonamenta la societat en l’individu, les quals les seues caracteristiques son el sufragi, la sobirania, el parlamentarisme, la divisio de poders, la propietat privada. 

El nacionalisme consisteix en una ideología politica que soste el pret dels pobles de decidir sobre ells mateiox i a defendre la seua sobirania les quals les seues caracteristiques son la nacio, la comunitat nacional i el nacionalisme tant desgregador com unificador.



- Altres decisions : tancament d’esglésies i establiment del culte a la deessa Raó.

Caiguda dels jacobins:

- Estiu de 1794 :

- Revoltes interiors sufocades.

- L’exèrcit francès venç la coalició estrangera.

- Radicalització de la revolució (Terror).

- Oposició de gran part de la població.

- Juliol de 1794 : el colp d’Estat de Termidor derrota i executa Robespierre i altres jacobins.

Republica burgesa:

- Retorna la burgesia conservadora.

- Constitució de 1795 :

- Executiu col·legiat (Directori).

- Sufragi censatari.

- Legislatiu bicameral :

- Consell dels Cinc-cents

- Consell dels Ancians

- Actuacions del nou govern (Directori) :

- Clausura i persegueix els jacobins.

- Deroga la Constitució de 1793.

- Anul·la les lleis socials.

- Promou el retorn dels exiliats.

- Oposició al nou govern (Directori) :

- Aristocràcia

- Classes populars (pujades de preus).

- La guerra havia augmentat el prestigi de l’exèrcit : es presenta com l’única institució capaç d’imposar l’ordre i d’assegurar la defensa nacional.

- Novembre de 1799 (Brumari) : el colp d’Estat de Napoleó Bonaparte, amb el suport de la burgesia, posa fi al Directori i inaugura el Consolat (Cònsol de 1799 a 1804).



 

1820

1830

1848

Que van ser?

Moviments liberals contra el sistema de la restauració

Moviments liberals i nacionalistes contra la restauracio.

Moviments liberals de caracter democratic i moviments nacionalistes contra la restauracio.

On es donen?

Diversos paisos d’europa (espanya, portugal, frança...)

En europa central i occidental.

En europa occidental i europa oriental.

Dirigides per...

Militars i activistes liberals.

Gran suport popular i la burgesia.

Gran suport popular (obrers) i la burgesia.

S’inicien en...

En espanya en 1820 amb l’alçament de riego que dona lloc al trienni liberal.

En frança substitucio en 1830 de la monarquia borbo per un altra liberal en la persona de lluis felipe d’orleans.

A frança fi de la monarquia liberal i es proclama un republica social.

Orientacio politica...

Liberalisme.

Liberalisme conservador i nacionalisme.

Liberalisme democratic i nacionalisme.

Om trionfaren...

- grecia s’independitza d l’imperi turc en 1829.

- colonies espanyoles d’america continental que es van idependitzar i van imposar regims liberals antre 1808 – 1825.

- frança en 1830.

- belgica en 1830 s’independitza dels paisos baixos.

- 1832 en gran bretaña es guanyen els drets politics.

- espanya entre 1833 i 1839 es dona el pas a un sistema politic liberal.

- no trionfa a polonia en 1831 que va provocar la repressio de tsar-

- a europa occidental va haver una aparicio dels ideals democratics encara que no trionfen.

- europa oriental es dona la “primavera dels pobles”, disgragacio de territoris de l’imperi astrohongares (romania, bulgaria, serbia, montenegro...)



Presentacio:

Es tracta d’una declaracio de drets del 1789 a França. Els seus actors van ser eñs liberals o revolucionaris francesos que ho redactaren en circumstancies de esclat de la revolucio francesa.

Sintesi i analisi:

Article 1: parla sobre la llibertat e igualtat de tots els homens.

Article 2: parla sobre l’existencia de drets humans naturals ( la llibertat, la propietat, la seguretat i la resistencia a l’opressio).

Article 3: parla sobre el principi de la sobirania nacional.

Article 4: parla respecte la llibertat dels altres.

Article 6: parla sobre la igualtat davant la llei.

Article 7: parla sobre s’hi no hi ha proves no es pot acusar a ningu.

Article 10: parla sobre la llibertat d’expressio de culte.

Article 11: parla sobre el mateix tmea que l’article anterior encara que mes de la llibertat d’expressio que la del culte.

Article 13: parla sobre els impostos de caracters proporcionals a la teua situacio economica.

Article 16: parla sobre la necessitat de separacio de poders i sobre la constitucio.

Article 17: parla sobre la defensa de la llibertat i de la propietat privada.

Els objectius principals que es persegueixen son acabar amb l’antic regim e imposar el liberalisme.

Context historic:

Els principis ideologics per a redactar aquesta declaracio va se el liberalisme. Es va aprobar en el context historic de la primera etapa de la revolucio francesa: burgesia conservadora, s’arriba amb un acord amb el rei i es va a bolir l’antic regim i es va imposar el liberalisme. 

Conclusions:

La seua trascendencia historica ha esta que ens ha arribat aquesta delcaracio als nostres temps i si que te un gran vigencia actualmennt perque la majoria s’utilitzen igual que abans. Aquestes declaracions s’utilitzen a totes les constitucions dels liberalismes posteriors.



ywsIADs=

Entradas relacionadas: