Control de biologia

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 12,12 KB

 

 us domestic, consisteix en canalitzar l'aigua calenta i fer-la servir directament en els circuits de calefacció i aigua calenta dels habitatges. nomes es possible en llocs amb una activitat geotermica elevada com islandia.

us terapeutic, consisteix en aigues termals amb finalitats terapeutiques o fins i tot ludiques, com el cas dels balnearis. s'aprofita una gran quantitat de fonsts d'aigua calenta an molts llocs en condicions geologiques no son poru favorables per al seu aprofitament energetic.

es alternativa perque es un recurs que pot substituir aquelles fonts d'energia que produeixen mes efectes negatius sobre el medi ambient, com el carbo o el petroli, anomenades energies convencionals que produeix quantitat i diversitat de contaminants responsables com l'escalfament global o la pluja acida.

es renovable perque l'us d'aquest recurs no implica la seva disminucio en la natura, a diferencia del carbo o el petroli, que s'extrauen i es cremen a una velocitat extremadament superior a la de la seva formacio.

les vuit plaques principals son: la pacifica, la nord-americana, la sud-americana, la de nazca, l'euroasiatica, l'africana, la indoaustraliana i l'antartica.

litosfera oceanica: mes prima i mes densa i damunt seu s'instaura l'aigua dels oceans.

litosfera continental: mes gruixuda i mes lleugera i coincideix amb les zones emergides.

la placa pacifica, composta nomes per litosfera oceanica.



constitueix una excepció.

alfred weneger va enunciar a la seva teoria de la deriva continental que els contienents es desplaçaven lentament i la terra es trobava en forma d'un sol continent anomenat Pangea envoltat dun unic ocea anomenat pantalassa.

proves geografiques, la coincidencia de les costes d'alguns continents, com les costes atlantiques de l'america del sud i lafrica indica que aquests estaven units i s'han separat posteriorment. un altre exemple es troba en els marges del mar roig que separa la peninsuala d'arabia del contient africa.

proves paleotonlogiques, la presencia de fossils dels mateixos organismes en diferents continents tambe indica que aquests havien d'estar units en el passat.

proves biologiques, existeixen estructures geologiques antigues en diferents regions separades del mar, com les restes de grans serralades formades fa 300 milions d'anys que es troben tant a la gran bretaña com al nord d'europa, els quals van estar unides anteriorment.

paleomagnetisme de les roques del fons oceanic, les roques que les constitueixen s'on dorigen magmatic. durant la seua formació alguns dels seus minerals adquireixen i fixen la polaritat del cmp magnetic de la terra. la polaritat s'ha invertit varies vegades. es manifesta en les roques oceaniques disposades en forma de bandes simetriques a tots dos costats de les dorsals. s'ha anat formant a partir d'un eix central, les dorsals, i ha aanat adquirint la polaritat magnetica del moment de la seva creació.



l'edat de les roques del fons oceanic, metodes de datacio absoluta han permes coneixer l'edat de les roques del fons oceanic. es tracta de roques d'edats molt recents, en les zones centrals dels oceans i dedats molt mes antigues en el fons de les proximitats dels continents. s'interpreta com a l'expansio dels fons a partir d'un eix central, ya que a mesura que es formen es desplacen i s'allunyen del centre.

distribucio dels volcans i terratremols, es disposen alineats i es concentren en determinades regions que coincideixen amb els limits proposats per les plaques tectoniques.

l'analisi de la paleoclimatologia, han demostrat que en tos els continents del sud i a l'india va tenir lloc un clima glacial i que va existir un unic continent el qual va fracturar i va originar altres contienets fins a la ubicacio actual. de la mateixa manera, existeixen regions de la terra que antigament van tenir un clima tropical com testifiquen nombrosos diposits de carbo en latituds mes boreals.

l'estudi de les estructures submarines, gracies a submarins s'han pogut cartografiar les dorsals oceaniques. en el centre de les dorsals tambe s'han trobat molts senyals del magmatisme que han originat les roques de l'existencia d'erupcions volcaniques i de brolladors. les dorsals apareixen per fractures prependiculars i no es produeix de forma uniforme.

lava, pot tenir diferents graus de viscositat en funcio del tipus derupcio.

gasos, emesos poden ser molt diversos to i que son molt frequents el dioxix de carboni i el dioxid de sofre.

piroclastos, expulsats pels volcans es classifiquen, en funcio de la seva mida, entre categories:

-cendra, particules de menys de 2mm. de diametre

-lapil·li, entre 2 i 64mm. de diametre.

-bombes volcaniques, a partir de 64mm. de diametre.



formacio del rift, davant l'embranzida dels materials calents, la litosfera es bomba i s'aprima. la tensio creada en la part superior de la volta originarà fractures, que enfonsaran la zona central, i es formara aixi un cresta amb la vall central. (rift africa oriental).

les falles son fractures del terreny: quan es produeix una distencio del terreny es gerener falles normals, mentre que cuan hi ha compressio apareixen falles inverses.

dorsal oceanica, a traves de les fractures eixira magma que solidificara al rift. la vall s'eixampla, els blocs continentals se separen i comença a formar-se litosfera oceanica a partir dels materials magmatics. es forma aixi un mar estret. si continua el proces de formacio de nova litosfera acabara originant-se un oceà. (mar roig).

perque la superficie es mantingui en equilibri tambe s'he de destruir la litosfera. el proces de destruccio te lloc a les zones de subduccio. en aquestes zones la litosfera oceanica es fractura i origina l'anomenda vora convergent entre plaques, el la qual una de les plaques s'enfonsa sota latra i penetra en l'estenosfera. el pla de contacte entre les due splaques implicades en la subduccio rep el nom de pla de Benniof.

serralades perioceaniques o de tipus andí, s'origienen en les zones de subduccio de litosfera oceanica sota la litosfera continental, els andes formada per la placa de nazca sota la placa sud-americana. estan formades per materials magmatics i comprenen molts volcans d'erupcions plinianes.

arc d'illes, es tracta de cadenes d'illes d'origen volcanic que es formen a les zones de de subduccio de litosfera oceanica sota litosfera oceanica. alguns exemples caracteristics son les illes del japo, les filipines situades al voltant de l'ocea pacific.

serralades interontinentals (obduccio), es formen a causa del xoc entre plaquesde litosfera continental. aixi els sediments que es troben entre les due splaques queden atrapats, es pleguen , i es generen aquests relleus. la serralda mes alta del mon, l'himalaia, es va formar pa la col·Lisio entre la placa indoaustraliana i la placa euroasiatica.



magmatisme, es produeix a causa de la fusio de les roques del fons oceanic durant la subduccio. es pot manifestar de forma de vulcanismes o en forma de plutonisme quan el magma solidifica lentament dins l'escorça continental.

metamorfisme, consisteix en la transformacio d'algunes roques a causa dels elevats valors de pressio i temperatura axistents en aquestes regions. es generen les oques metamorfiques.

serralades, es formen com a consequencia de la subduccio de tipus andí i de la col·lisio continental.

plataforma continental, es troba en les zones de trancisio entre la litosfera continental i l'oceanica, dins d'una mateixa placa. es tracta de la xona on la litosfera continental es comença a estrenyer i per tant coberta pel mar.

talús continental, es la xona que constitueix el limit entre la litosfera continental i l'oceanica. es caracteritza pel fet de tenir en pendent elevat.

dorsals oceaniques, son serralades submarines que es poden elevar mes de 2 km. sobre el nivell del fons del oceanic. es troben en les vores divergents.

fosses abisals, son les zones mes profundes dels oceans. poden arribar als 11km de profunditat i es troben en les zones de subduccio.

perillositat, depen exclusicament del tipus d'erupcio volcanica i dels procesos que pot portar associats.

vulnerabilitat, esta relaionada amb la qualitat de les construccions i les infraestructures, que poden estar millor o pitjor adapatades al risc volcanic existent en la zona.

exposicio, depen del grau de presencia humana en les zones dinfluencia de volcans.



el focus d'un terratremol, del qual parteixen les ones sismiques s'anomena hipocentre, mentre que el punt de la superficie mes proxim s'anomena epicentre

la magnitud depen de la enrgia lliberada en un terratremol i es pot mesusrar amb el sismograf. sexpresa amb l'escala de richter, en la que un grau d'augment implica una energia 23 vegades major. els terratremols considerablement greus oscil·len normalment entre 6 i  8 graus. la magnitud es de valor unic.

la intensitat, esta relacionada amb els efectes dels terratremols i es mesura segons l'escala de Mercalli o MSK, dividida en 12 graus que s'expressen en nombres romans. cada grau a defineix a partir d'alguns efectes concrets. actualment l'escala rep el nom d'escala d'intensitat modificada de Mercalli.

en el cas dels terratremols amb epicentre en el mar, la sacsejada podria desencadenar gran onades, anomenades tsunamis.

ones sismiques:

ones internes:

p: primaries i longitudinals i son les primeres que es detecten. es trnasmeten per tot tipus de material. ens transmeten de forma longitudinal.

s: secundaies i trnasversals. son les que es detecten en 2on lloc. sols es transmeten per materials solids. es transmeten de forma perpendicular al centre del moviment.

ones superficials:

L: lore

R: rayleigh.

cinturo de foc, les zones de subduccio es concentren en els limits de l'ocea pacific en els quals es produeix tant sismicitat com vulcanisme, uns dels tipus mes perillosos de la terra. per aixo s'ha batejat e perimetre del pacific com el cinturo del foc.

Entradas relacionadas: