Context historic Roma imperial
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,41 KB
3. ESCULTURA ROMANA
3.1. Característiques generals
1.-Doble influència:
A)
Etrusca (més popular): influeix en el Realisme que arriba a través de les màscares funeràries que copien dels etruscos, en la representació dels retrats sols de bust, i en la representació en bronze d’animals fantàstics.
B)
Grega, especialment hel·lenística (més culta): es plasma en el gust per les al·legories i els temes mitològics, el moviment i les figures.
2.- Tècnica escultòrica molt desenvolupada, cosa que es nota especialment als relleus
3.- Els materials emprats pels romans i les tècniques són com els grecs: treballen la pedra, especialment el marbre (talla) i el bronze (tècnica de la cera perduda)
, encara que també van fer servir matèries com la ceràmica, el vidre, la fusta o el vori.
4.- És una escultura marcadament realista, sobretot en el retrat
5.-Triple funció
De propaganda (fonamental).
Commemorativa (recordar persones i fets importants).
Estètica (la menys important, però també decoraven cases i espais públics).
6.- La individualització s’aplica al rostre, mentre els cossos es podien fabricar en sèrie
7.- Les mides solen ser superiors al natural
8.- Destaca el punt de vista frontal
9.- Estaven policromades, al menys fins el segle II d. C
10.- L’escultor és considerat un simple Artésà anònim al servei del client i del poder
11.- El tema predilecte de l’escultura romana són les representacions de l’ésser humà
13.- Els dos gèneres més representats són el retrat i el relleu històric i narratiu
3.2. El retrat i la seva evolució. Característiques :
1.- Encara que les característiques principals del retrat ROMà seran el Realisme i la individualització del rostre, s’han de diferenciar dues tendències:
A.- Una era l’art popular, amb retrats més realistes, i que mostraven interès per retratar de forma fidel a les persones, perquè, era costum dels patricis fer mascaretes de cera del seus difunts per a conservar-los en els atris de les seves cases i dur-les a les cerimònies funeràries.
B.- L’altre corrent era l’art aristocràtic, amb una clara influència de l’escultura grega, adreçat a una élite, amb un caràcter més culte i oficial, i que tendia a idealitzar els trets dels retrats.
Destaquen les imatges dels emperadors, amb un caràcter clarament propagandístic.
Exemple: La famosa estàtua de l’August de Prima Porta
.
2.- S’intenta captar la psicologia del personatge representat:Retrat psicològic
3.- La missió de l’artista no era demostrar la seva mestria, sinó honrar al representat
4.-
Tipologies
El tipus de RETRATS més habituals van ser els BUSTOS i menys els retrats EQÜESTRES.
El Retrat pot ser:
De cos sencer:
Dempeus, sedent o eqüestre (reservat als emperadors).
De bust:
Tan sols la part superior del cos. En un començament, els retrats es policromaven, però després eren monocroms.
5.-PerioditzacióEn el retrat ROMà es poden distingir dues grans èpoques: la república i la imperial
3.3. El relleu històric i narratiu. Característiques
El relleu històric és un tipus d’escultura monumental que narra un fet històric, de vegades mostrant una sola escena i d’altres recreant, de forma continuada i en ordre cronològic, els diversos episodis d’un mateix fet, com per exemple, una campanya militar.
1.- D’origen asiàtic, el relleu arriba per influència grega, com s’aprecia en el tractament del moviment, els plecs i les figures (com les Panatenees o l’Altar de Zeus de Pèrgam), però existeixen importants diferències entre ambdós. Els romans utilitzaven el relleu per perpetuar les seves gestes.
2.- El relleu ROMà es caracteritza per la seva voluntat històrica i narrativa.
Els relleus romans són molt més realistes.
3.- El modelatge de les figures és precís, definit, ferm i tàctil
4.- Arriben a un detallisme sorprenent en figures, paisatges naturals, paisatges urbans,..
5.- El ritme compositiu i el moviment s’aconsegueix variant l’actitud dels personatges, amb una gran riquesa gestual.