Context històric nike àptera

KOUROS I KORE

Kóuros de Anavyssos

Autor

Desconegut Cronologia:
530 aC. 

Localització

Anàvyssos (Àtica) (Museu Arqueològic Nacional D’Atenes Estil:
Grec arcaic Dimensions:
1,94 m Material:
Marbre de Paros Tècnica:
Talla Formes:
Exempta Tema:
Escultura funerària 

Kóre del pèplum

Autor

Desconegut Cronologia:
510-500 aC Localització:
Acròpolis d’Atenes (Museu de L’Acròpolis). 

Estil

Grec arcaic Dimensions:
1,21 M Material:
Marbre policromat Tècnica:
Talla Formes:
Exempta Tema:
Escultura votiva.

CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL

: Els kóuroi i les kórai són les primeres mostres D’escultura grega i corresponen al període arcaic de l’art grec, entre els Segles VIII i VI/V a.C. Es considera que el període arcaic s’inicia amb els Primers Jocs Olímpics, celebrats a Olímpia l’any 776 aC. I acaba amb les Guerres Mèdiques que s’inicien l’any 490 aC. Aquest període, és l’època de la Colonització grega i quan comencen a aparèixer les grans «polis». La cultura Grega, s’extèndrà per tota la Mediterrània i comencen a fixar-se les tipologies Dels temples, els ordres arquitectònics i els estils escultòrics. A nivell Literari, sorgeixen els poemes èpics d’Homer (La Ilíada i l’ Odissea). Els Grecs se sentien part d'una cultura singular, amb una conciència col·lectiva (panhel·lenisme). Els elements culturals mes importants d'aquesta època son: Els mites , la llengua els horacles i els JJOO. Al segle VII a.C, els grecs van Tenir contacte amb la cultura egípcia i mesopotàmica, fet que després es veuría Reflectit a l’arquitectura i escultura gregues. 

ESTIL + ELEMENTS IMPORTANTS

: Aquestes dues obres pertanyen a l’estil Grec arcaic 

Els elements més importants d’aquest estil a nivel general són:

- Antropocentrisme

Prèn l’home la mesura de totes les coses. (Fins i tot els déus és representen com els éssers humans) i sempre representa un ser humà que Intenta ser cada cop més realista i natural. 

- Religiositat ja que gairebé Sempre es representen personatges religiosos: déus, herois, sacerdotesses… 

- Estètica

Es tracta d’un art estètic que busca un ideal de bellesa, establint Cànons per perfeccionar els models. Es basa en l’harmonia, la proporció, L’equilibri de les parts del cos humà, cada cop més perfeccionat.

 - Racionalitat ja que és simètric, geomètric i segueix unes normes establertes. 

Si Ens centrem en l’escultura, els aspectes més importants de l’estil grec arcaic Són: -

 Obres realitzades en fusta, pedra o marbre, policromades 

- Frontalitat Rigorosa 

- Rigidesa 

- Hieratisme 

- Simetria 

- Braços enganxats al cos i punys Tancats 

- Pes repartit uniformement, sobre les dues cames

 - En alguns casos, Cama esquerra avançada

 - Tots dos peus assentats a terra 

- Simplificació dels Detalls anatòmics 

- Tractament del cabell amb un disseny geomètric 

- Ulls Ametllats i somriure arcaic. 

- Influència egípcia (Segons la mitologia grega, Dèdal arquitecte i Artésà famós per haver construït el laberint de Creta, havia Après l’ofici d’escultor a Egipte i les seves escultures havien sigut les Primeres en «caminar», degut a la posició avançada d’una de les cames. La Realitat és que hi ha dades que indiquen que, a partir del segle VII a.C, els Grecs van tenir contactes comercials i culturals amb l’Orient, concretament amb La vall del Nil. Sens dubte aquests viatgers van poder contemplar les colossals Estàtues egípcies fet que justifica que moltes de les seves característiques Coincideixin amb les de l’escultura arcaica grega)

ICONOGRAFIA

(descripció de l’obra)
KOURUM:-La imatge masculina correspon al Kóuros de Anavyssos(plural Kóuroi)
-Es desconeix el seu autor i es creu que l’obra correspon al voltant del 530 A.C
-Es va trobar al cementiri d’Anàvyssos (Àtica) i actualment es troba alMuseu Arqueològic Nacional d’Atenes
-Es tracta d’una escultura exempta, en estil grec arcaic, realitzada en marbre, Segons la tècnica de la talla, amb restes de policromia
-Les seves dimensions són relativament grans ja que medeix 1,94 m
-El seu cos està despulla, com és habitual en el cas dels kóuroi (joves)
- L’obra és un exemple de les característiques del’escultura de l’estil grec arcaic: Frontalitat rigorosa, rigidesa, hieratisme, simetria, braços enganxats al cos, Punys tancats i pes repartit uniformement sobre les dues cames
-Tot i que la seva anatomia és summament primària, el coll robust, els pits Massissos i les cames musculoses,indiquen força i solidesa
-La seva actitud és la de caminar, amb la cama esquerra avançada, tot i que les Plantes dels dos peus toquen el terre.
-La llarga cabellera cau sobre les espatlles en forma de rígides trenes.
-Els llavis lleument arquejats cap amunt, esbossen un breu somriure, conegut Com «somriure arcaic»
- Els ulls ametllats, estan lleugerament abultats.

KORE: - La imatge femenina correspon a la Kóre Del pèplum.
- La imatge femenina correspon a la  Kóre del peplum(plural  korai)
- Es tracta d’una escultura femenina exempta, representada dreta, de dimensions No gaire grans (1,21m), realitzada en marbre policromat, que correspon a L’estil grec arcaic

-Es desconeix el seu autor Peró es creu que està datada entre el 530 i el 500 a.C . I  seria obra d’un artista dels tallers d’Ática, Regió de l’ Antiga Grècia

-L’obra es va trobar en un Dipòsit de  l’Acrópolis d’Atenes, junt Amb d’altres, on foren enterrades després de la invasió persa.

-Actualment es troba al Museu de la dita Acrópolis

-El seu nom Koré «del Pèplum», es Déu a la seva vestimenta .

-Les korai, a l’igual que Els kóuroi (la versió masculina), mostren una notable influència egípcia

-La kóre del peplum  recull gran part de les característiques  pròpies  De l’escultura grega arcaica:  Frontalitat , hieratisme, simetria bilateral, estatua-bloc , ulls Ametllats i somriure arcaic,  recollint La influència egípcia

-A diferència dels Kóuroi,  les korai es representaven Sempre vestides. En el cas concret de la kóre del peplum,aquesta va vestida amb Un pèplum, cenyit a la cintura, que cau rígid marcant lleugerament els plecs, Que deixa entreveure la seva anatomia. Possiblement estava decorat amb motius Geomètrics

- Els seus llargs cabells, Estan pentinats en trenes que cauen sobre les seves espatlles i els seus pits

- El braç dret està enganxat Al cos amb el puny tancat, mentre que el braç esquerre, desaparegut, deuria Està estès, en acció donant i tindria una ofrena a la mà
ICONOLOGIA (SIGNIFICAT):
KOUROS:-Tot i que de vegades s’han interpretat els kóuroi (singular Kóuros «jove») com representacions del déu Apol.Lo, sembla ser que en realitat Representen a joves atletes, guanyadors en els jocs panhel.Lènics
KORE: -La paraula kóre significa en grec antic “dona jove” i les korai Solen ser de petita mida i tenen els trets d’una adolescent
-Estaven pintades amb colors vius i la roba estava decorada amb motius Geomètrics de colors.

-La seva indumentària i el Pentinat, mostraven la moda de la localitat on s’esculpien

-Les korai s’esculpien en Diferents materials ( fusta, pedra, marbre) peró només ens han arribat les Realitzades en pedra o marbre

-La majoria no superen el Metre d’alçada. Sempre es representen de peus, amb els peus junts i en Paral.Lel, o amb un peu una mica avançat (influencia egípcia).

-El rostre no reprodueix cap Persona en concret i es creu que representaven deeses humanitzades o Sacerdotesses. Solen tenir un braç endavant oferint un fruit o un altre objecte Votiu

-Tant els kouroi com les Korai van evolucionar al llarg del temps guanyant suavitat i naturalitat, Arrodonint els plans:

·Als Kouroi cada cop se'ls nota menys tros de tronc de recolzament entreles Extremitats, i la musculatura en tensió és cada cop més realista.

·En el Cas de les korai, els teixits esdevenen més delicats i la caiguda de la roba Més natural.

FUNCIÓ

:
KOUROS: -Sembla ser que la funció dels kóuroi podia ser representar un Déu, una ofrena a una divinitat (de fet algunes porten dedicatòries a algun Déu), també podia ser la loa d’un atleta vencedor o una estàtua funerària que Tant podien ser encarregades per entitats públiques, com per particulars,
- Normalment no fan referència a cap persona concreta peró en el cas concret D’aquest kóuros d'Anàvissos, sembla ser que és una l'escultura funerària d'un Jove anomenat Kroisos mort en combat. Una inscripció diu: “resta trist i dret Al costat de l'estela del finat Kroisos, lluitador de primera línia que el Tempestuós Ares s'ha endut”.

KORE: Segons sembla les korai, a l’igual que Els kouroi, podien tenir diferents finalitats. Possiblement,entitats públiques O famílies riques de les polis gregues les  Encarregaven per oferí-les als déus per aconseguir els seus favors, o Bé  per a ser ubicades sobre un túmul.

ERECTEON
Títol: 
Erectèon .

Autor

Mnèsicles (segle V aC).

Cronologia:

421 – 405 aC.

Material:

 Marbre del Pentèlic.

Ordre:

jònic.

Estil

Grec clàssic (segles V-IVaC).  (final del Primer classicisme  460-400 aC).

Localització

Acrópolis d’Atenes, Grècia.

CONTEXT HISTORIC

L’Erectèon és l’últim temple que es va construir a l’Acròpolis d’Atenes,  exactament entre el 421 i el 414 a.C.,en Plena guerra del Peloponès (431-404 a.C.) .
Es creu que  l’arquitecte responsable de L’obra,  va ser  Mnèsides, (autor també dels Propileus de L’Acrópolis (437-432 aC.) peró també hi ha qui l’atribueix a Filocles i D’altres a Calícrates (Partenó).
Tot i que la idea de la seva construcció va ser de Perícles, aquesta no es va Realitar fins després de la seva mort (429 aC)

En el moment de la construcció De l’Erectèon, Atenes estava en guerra amb Esparta (Guerra del Peloponés  (431 al 404 aC)  i ja havia començat la seva pèrdua de poder a Nivell polític i territorial.

Malgrat el seu declivi com a Potència hel·lènica, Atenes va continuar sent un nucli cultural i intel·lectual Molt fort.

ESTIL + Característiques

L’Erectèon Pertany a l’estil grec clàssic, en concret al primer classicisme (o clàssic Sublim) (460-400 aC)   

Algunes de les Característiques pròpies d’aquest estil són:

- Equilibri Entre l’espai arquitectònic i la natura (Construcció d’espais-Urbanisme)
(característica espacial)

A  més de l’aspecte militar i econòmic que tota Polis havia de tenir, els grecs tenien molt en compte l’aspecte estètic de L’arquitectura: El Març natural i tota l’estructura havien de satisfer el Concepte grec de bellesa. S’estudiava l’escala, la funcionalitat, la relació Amb la topografia i la disposició de les altres construccions, en funció de les Perspectives que es volien afavorir. Les construccions havien d’estar Integrades en el medi ambient i per tant, era necessari trobar l’equilibri Entre l’espai arquitectònic i la naturalesa. En el cas del temple, es pot dir Que estava fet per ser vist per fora; per ser contemplat i gaudit.

Recerca de la bellesa a Través de la perfecció i l’equilibri de les formes i de tots els elements que La formen fins arribar a l’aplicació de “correccions òptiques” (modificar la Realitat per tal de que l’aparença sigui perfecta)

     - Sistema arquitravat (es basa en una estructura de Línies horitzontals i verticals peró que no permet la superposició de pisos o Fer edificis molt alts. Està format per quatre elements superposats:

         -la plataforma (formada per una sèrie de Graons - estereobat)

         - la columna, (composta per (base), fust i Capitell)

- l’entaulament (format per l’arquitrau, El fris i la cornisa)

         - la coberta(a dues vessants i Tancada per un frontó triangular a cada extrem)

 - Utilització de la pedra de marés o de conglomerat, en Les primeres èpoques.

El marbre no es va Utilitzar fins mitjans del segle V a.C , (temple d’Apol.Lo a Delfos i el Partenó) degut a la dificultat per treballar-lo. El marbré del Partenó procedia Del Pentèlic,  zona muntanyosa al  nord-est d’Atenes.

- Bellesa  (característica estructural)

Una de les Característiques més importants del món grec és la seva obsessió per la Bellesa; tot alló que no fos simètric, proporcionat, equilibrat i mesurat, no Era bell. En conseqüència, un temple grec ha de ser simètric, equilibrat, Ordenat, proporcional,  podent Apreciar-hi una raó matemática

- Antropocentrisme (característica Conceptual)

L’antropocentrisme és la base de l’art grec i, en general, de tota la cultura hel.Lena. Com deia Protàgores, “l’home és la mesura de totes les coses” ja que l’única cosa que Està per damunt d’ell és la polis.  En Conseqüència, els edificis grecs seguien les proporcions de l’escala humana, Començant per la utilització de carreus no gaire grossos. Els temples grecs Están fets a mida de l’home, lluny de la monumentalitat dels zigurats Mesopotàmics o de les pirámides egípcies

- L’escultura com a complement de l’arquitectura

  Una gran part de l’escultura grega estava Totalment integrada en  l’obra Arquitectónica. Aquestes escultures estaven policromades i els colors  utilitzats eren l’ocre, el blau i el vermell Ifins i tot hi havia uns artesans (els cosmetais) encarregats del manteniment De la policromía dels temples i de les escultures

-- Policromia

 Tot i que s’ha perdut, se sap que els temples Estaven pintats

 
- La religiositat  també era un dels trets característics de la Cultura grega. Es tractava d’uns déus molt propers a l’home  amb característiques molt similars als homes Que més que imposar-se, aconsellaven i ajudaven als humans. Hi havia gran Quantitat d’espais de culte a les divinitats i el Partenó era el més gran de Tots els temples.

ANÀLISI FORMAL DE L’OBRA

- L’espai  circundant

L’Erectèon es Troba situat a l’Acròpolis d’Atenes, estructura trapezoidal emmurallada situada A la part més  elevada  de la ciutat d’Atenes. Era el seu centre Religiós i en cas de perill també un punt de protecció i defensa.

L’Erectèon Està  ubicat al costat nord de L’Acròpolis d’Atenes. Va ser edificat amb marbre del Pentèlic i en realitat Està constituït per dos temples:

-
El primer temple, d’ordre jònic, està format per un cos rectangular, amb façana pròstil, Hèxastil, dedicat a Atena Políada (antiga desea de l’Atenes agrícola).

El temple està orientat d’Orient A Occident i consta de dues parts: el pronaos seguit de la naos que contenia Una antiga estàtua de fusta d’olivera d’Atena.

Les  seves columnes jòniques, estilitzades i Delicades  suportaven un entaulament Amb  arquitrau de tres franges, amb  fris decorat amb escultures i la corresponent Cornisa

També disposava de frontó i Coberta de dos aiguavessos.

-
El segon temple, estava dedicat al Déu  Posidó i a Erectèu i Cècrops,fundadors de la ciutat d’Atenes, i està separat del Primer per un mur.

Està situat a un nivel inferior De tres metres respecte del pòrtic est.

S’aixeca sobre un podi i Presenta una pseudoco columnata jónica de quatre mitges collumnes a l’exterior.

La  seva façana està orientada a l’Occident i té Dos pòrtics laterals completament diferents pel que fa a mesures i Estructura:   un jónic, situat en Dirección nord  i l’altre al sud, més Petit, conegut per les Cariàtides.  El Pòrtic de les Cariàtides  presenta una Coberta plana
El seu interior consta d’un vestíbul que distribueix les dues cel.Les Destinades al culte.

El pòrtic d’aquest temple es va Desplaçar a la façana lateral, al nord, per tal de respectar el lloc on creixia La mítica olivera d’Atena (segons el mite de la picabaralla entre Posidó i Atenea i per la qual el rei Cècrops la va triar per ser la deitat de la polis)

Pel pòrtic de les Cariàtides una Escala baixa fins a la cripta on es trobava  La tomba de Cècrops (primer rei d’Àtica).

Segons la mitología grega, les Cariàtides eren donzelles de l’illa de Cària al’Àsia Menor, aliada dels perses Durant les guerres mediques (499-449 a.C.). 

Grècia va atacar l’ílla i en no Trobar homes va fer presoneres a les dones que van ser obligades a  aguantar el sostre del pòrtic.

Les sis Cariàtides que es poden Veure actualmente a l’Erectèon en realitat són còpies ja que les originals es Troben al Museu de l’Acròpolis i al Museu Britànic de Londres. Totes elles són Diferents i miren cap al Partenó i la Via Sacra, per on es feien les processons En les Festes Panatees.

SIGNIFICAT I FUNCIÓ DE L’OBRA

-

Significat

L’Erectèon és un Temple i com a tal és la casa d’un déu o deessa a la qual es venera.

L’Erectèon peró és Especial, ja que està situat on hi havia la casa d’Erecteu, primer rei D’Atenes, i també se sitúa on segons la mitología, Posidó i Atena es van Disputar ser els protectors de la ciutat.

Es diu que en una De les roques de la seva base es pot veure la marca que va fer Posidó en picar Amb el seu trident i per on va brollar una font d’aigua salada.

També es pot veure L’olivera d’Atena que va ser el regal que va fer que Cècrops es decantés per la Deesa, com a protectora de la ciutat

Funció

L’Erectèon es va Construir posteriorment al Partenó.

El Partenó, Construït en l’època daurada de Pericles,  Representava tota la força religiosa de la ciutat peró els antics mites Havien quedat en segon lloc.

L’Erectèon es va Construir durant una treva de la Guerra del Peloponès (431-404 aC.), una guerra Llarga i sanginària que estava minvant les forces i els ànims dels atenencs.

 Per aquest motiu, la construcció de l’Erectèon A més de ser un nou temple que augmentava l’esplendor de la polis d’Atenes i Ser una alternativa religiosa al recuperar el culte als antics fundadors de la Ciutat, també tenia una funció propagandística de la polis,  que pretenia aixecar els ànims dels atenencs.

DESCRIU L’ORDRE JÒNIC I COMPARA’L AMB L’ORDRE DÒRIC

l’ordre Dòric és el més proporcionat, el jònic és el més delicat i decorat amb volutes I el corinti el més luxós i colosal.

La columna Dórica no té Base, descansa directament damunt de l’estilòbat, mentre que la jónica descansa Sobre una base composta per una llosa quadrada (el “plint”) i una combinació de Dues motllures convexes (els “tor”) separades per una de cóncava (l’”escòcia”)

El fust dòric està format per tambors estriats D’aresta viva (entre 16 i 20) i presenta èntasi mentre que el fust jònic és, Esbelt, sense èntasi. Els tambors també són estriats peró les seves 24  estries són d’aresta Roma

El Capitell  dòric presenta una fina motllura en Forma d’anell (el collarí), per damunt del collar í s’aixampla una mena de Coixinet (l’equí) i per damunt d’aquest trobem una llosa quadrangular (l’àbac) Sobre el que reposa l’entaulament.

 El capitell jònic té  un equí decorat amb Ovuls i fletxes, damunt d’aquest trobem un coixinet ondulat que s’obre cap Enfora, enrollant-se suaument sobre el fust, formant les volutes i està coronat Per un reduït àbac, en forma de petit coixinet

L’arquitrau, suport horitzontal de L’estructura del temple també mostra diferències. Mentre que en l’ordre dòric L’arquitrau és llis i entre l’arquitrau i el fris hi ha un estret filet,en el Cas de l’ordre jònic l’arquitrau consta de tres franges superposades

El fris d’ordre dòric està decorat amb Triglífs (peces de tres estries, disposades perpendicularment ) i entre triglíf I triglíf trobem les metopes (espais intermedis, com lloses quadrades, Generalment decorades amb relleus escultòrics

La cornisa és l’element horitzontal més alt Del temple,de forma triangular presenta un teulat a dues vessants. En els seus Extrems trobem els frontons sovint decorat amb escultures. Els cims i els Extrems del frontó están decorats amb unes figures (els acroteris). A nivel D’estructura no hi ha gran diferencia entre l’ordre dòric i el jònic peró a Nivel de decoració el dòric és més senzill mentre que el jònic mostra més Decoració

INFLUÈNCIES

L’Erectèon és  El màxim exponent de l’arquitectura grega d’ordre jònic tot i que la Seva particular morfología el converteix en un edifici extremadament singular.

Les cariátides Sembla que es van inspirar en una columna coronada per un grup de tres dones, Que es va trobar prop del santuari de Delfos i que s’atribueix a l’escultor Cal.Límac, del segle V a.C. Aquestes estàtues/columnes han influenciat en obres Tant d’època romana, com en el Renaixement i en el Neoclàssic.

ATENEA NIKÉ Autor

Cal·lícrates (probable).

Cronologia:

Segle V a.C. Les obres es van iniciar el 421aC.

Material:

Marbre blanc del Pentèlc.

Dimensions:

(4x4m   aprox.)

Ordre:

Jònic.

Estil:

Grec Clàssic; Primer classicisme. (460-400 aC)

Localització

Acrópolis D’Atenes, Grècia.

CONTEXT HISTORIC

Temple grec projectat L’any 449 a.C, i realitzat l’any 421 a.C., per Cal.Lícrates, un dels Arquitectes més rellevants  de l’època de Pericles i que es creu, també va col.Laborar en la construcció del Partenó.L’obra  va ser promoguda pel general ateniense Cimo II com a commemoració de la victòria sobre els perses a la Batalla de Salamina L’any 448 a.C (Guerres Mèdiques 500-440 aC). Segons la tradició, els atenesos van erigir Un petit temple a Atenea Niké (Victòria sense ales) amb la idea de que la Victòria és quedés per sempre a Atenes.
Segons sembla Perícles es Va oposar  a la construcció de  l’edifici  I no es va fer fins a la mort d’aquest.(429 aC)

ESTIL + Característiques

El temple d’Atenea Niké és  d’ordre Jònic i correspon a l’estil clàssic, exactament al període del  primer classicisme o clàssic sublim.
(460-400 AC) i està realitzat amb marbre del Pentèlic

Les Característiques pròpies de l’art grec d’aquest període són:

- Antropocentrisme (L’home és  El centre  de la cultura Grega  i tan sols està  supeditat  A l’interés col.Lectiu de la polis. Pel que fa a l’art, l’home és el Centre i principal inspiració i el Partenó està fet a mida de l’home (no és ni Colosal ni monumental)

 
- Recerca de la Bellesaa Través de la perfecció , l’equilibri   i La proporció de les formes i de tots els elements que la formen

-Sistema arquitravat (es basa en una estructura de línies horitzontals i verticals peró Que no permet la superposició de pisos o fer edificis molt alts. Està Format per quatre elements superposats:

     -la plataforma (formada per una sèrie de Graons)

    - la columna, (composta per (base), fust i Capitell)

- l’entaulament (format per l’arquitrau, El fris i la cornisa)

    - la coberta(a dues vessants i Tancada per un frontó triangular a cada extrem)

-Utilització de la pedrade marés o de conglomerat, en les primeres èpoques. El marbre no es va utilitzar fins mitjans del segle V a.C , (temple d’Apol.Lo a Delfos i el Partenó)degut a la dificultat per treballar-lo

- Policromia

 Tot i que s’ha perdut se sap Que els temples estaven pintats

- Equilibri entre l’espai arquitectònic i la natura

Les construccions gregues Estaven integrades en el medi i es buscava aconseguir el màxim plaer estètic.

-L’escultura com a complement de l’arquitectura

 Una gran part de l’escultura Grega estava totalment integrada en  L’obra arquitectónica. Aquestes escultures estaven policromades i els Colors  utilitzats eren l’ocre, el blau i El vermell ifins i tot hi havia uns artesans (els cosmetais) encarregats del Manteniment de la policromía dels temples i de les escultures

- La religiositat  també era un dels trets característics De la cultura grega. Es tractava d’uns déus molt propers a l’home  amb característiques molt similars als homes Que més que imposar-se, aconsellaven i ajudaven als humans. Hi havia gran Quantitat d’espais de culte a les divinitats i el Partenó era el més gran de Tots els temples.

COMENTEU-NE L’ESTRUCTURA I ELS ESPAIS

-Espai circundant

 El temple d’Atenea Niké  (Atenea Victoriosa) o Niké Aptera (Victoria Sense ales), es troba Situat  a l’Acròpolis d’Atenes  (Estructura trapezoidal emmurallada, Centre religiós de la ciutat d’Atenes, on es troben els millors exemples de L’arquitectura grega situada sobre una plataforma natural de 165 Metres  sobre el nivell del mar  que domina la ciutat d’Atenes).  

Es Tracta d’un temple de petites dimensions,  Situat a l’entrada de l’Acròpolis,, abans de creuar els Propileus (Mnèsicles) i ocupa l’indret on hi hagué un temple anterior destruït pels perses El 480aC. Les restes del qual  encara són Visibles a la cripta.

-Espai exterior

El Temple de Cal.Lícrates està orientat cap a l’est (per on surt el sol, símbol Diví).  

La Seva estructura està composta per una nao  Quadrada, (4mx4m aprox.).  És Amfipròstil i tetràstil (amb quatre columnes, en dues de les façanés .

Les Seves dimensions són reduïdes . Segons alguns autors aixó es Déu a les Característiques del terreny  i d’altres Opinen que es Déu al carácter antropomorfic de la cultura grega i al fet que en Un principi es creia que l’estil jònic era més adequat per a temples petits.

Les Columnes  jòniques, s’aixequen sobre  l’estilobat d’un estereòbat de tres graons.

La Base de les columnes està composta per dues motllures  una convexa (tor) i una altra còncava (escòcia)

Els fusts són monolítics, acanalats,  amb arestes rebaixades.

La voluta de l’extrem anterior de cada capitell dels Quatre angles, es troba inclinada tangencialment, amb l’objectiu de crear una Visió  més perfeccionada.

L’entaulament està configurat per un arquitrau Subdividit en tres bandes horitzontals, un fris continu ornat amb relleus i, a Cada extrem, un frontó triangular (perduts).

La Decoració escultòrica s’atribueix en part a Cal.Lima però la gran majoria és D’autors desconeguts i per la tècnica emprada es creu que podria ser obra de Deixebles de l’escola de Fídies (que en aquell temps estaven treballant en la Decoració del Partenó)

Se Sap que la decoració del fris feta entre el 421 i el 415 aC. Incorporava Escenes de les guerres Mèdiques (entre grecs i perses), de la guerra del Peloponés  (esdevinguda durant la Construcció del temple) i temes mítics (com la tauromàquia i la gigantomàquia) Atenea (gran part D’aquests relleus està actualment al British Museum de Londres)

Cap El 407 aC.  el fris es va redecorar amb Relleus al.Lusius a les processons de la deesa Atena envoltada de les victòries (nikai) portadores d’animals per al sacrifici. Aquestes figures van ser Esculpides amb la tècnica dels «draps molls» que destaca l’anatomia.

Una De les escenes més significatives és la Victòria treint-se la sabata que S’atribueix a Cal.Lima (Kalimaco)

Els Frontons, actualment destruïts, també estaven decorats amb escenes de la deesa Atena

Espai interior

La planta és molt simple, rectangular, amb dos Pòrtics als costats curts, el pronaos a la part davantera   i l’opistodomos  a la  Posterior

L’espai intern està ocupat per una sola estança (naos O cel·la de 4x4metres aprox ), on es trobava l’estàtua monumental de la deessa.

Sembla ser que aquesta estàtua  era de fusta policromada i representava la Victòria (Niké) sense ales (àptera) per tal de que mai pogués abandonar Atenes

SIGNIFICAT I LA FUNCIÓ

El temple ocupa l’indret on hi hagué un temple Anterior destruït pels perses el 480aC. Les restes del qual són visibles a la Cripta.

La decisió de construir un nou temple sembla que Estava presa el 440 aC, però diversos factors varen endarrerir-ne les obres Fins el 421 aC.(especialment per l’oposició de Perícles). El responsable  va ser Cimó, cap del partit aristocràtic i Etern rival de Pèricles.

Durant l’Edat Mitjana les seves pedres van servir per Fortificar l’Acròpolies.

Al Segle XVII (durant l’enfrontament entre otomans i Venecians) va ser pràcticament destruït

.El 1831 es va reconstruir, en un gest de marcat Caràcter patriòtic en la Grècia, just acabada d’emancipar de l’Imperi Otomà.

 El 1998, es va Tornar a desmuntar i a reconstruir per a assegurar-ne la conservació.

El temple de la Nike
Aptera, era bàsicament un altar Dedicat a la Victòria, per això no feia falta que fos excessivament gran, ja Que com en tots els temples grecs, les cerimònies i sacrificis es realitzaven En l'exterior, dedicant-se l'interior a la custòdia de les imatges dels déus. El temple no estava fet per acollir als fidels , sinó només la imatge sagrada De la divinitat amb diferents objectes litúrgics i les ofrenes dels fidels. Segons Pausànies (geògraf i viatger del Segle II), en el seu interior hi havia Una estàtua d’Atenea Victoriosa, de fusta (probablement, recoberta de materials Nobles). Contràriament a la tradició, no tenia ales, amb la pretensió que, D’aquesta manera la victòria no podria fugir i acompanyaria sempre als atenesos

La consagració d’un temple a la Victòria en el Context d’una guerra tenia en part una finalitat màgica, encaminada a propiciar Als Déus en la guerra i refermar la cohesió militar dels ciutadans.

 Peró si ho Mirem d’una manera més política, sembla ser que va tenir funcions Propagandístiques destinades a encoratjar els ciutadans, donat que Atenes es Trobava en plena guerra contra Esparta i la situació d’Atenes  no era gaire favorable.

MODELS I INFLUÈNCIES

El temple d’Atena Niké (o Atena Áptera), està Considerat, junt amb l’Erecteon, un delsmill ors exemples d’ordre jònic.

Es tracta d’un temple votiu de reduides dimensions on Es l’estàtua de la divinat i les ofrenes. I que va servir de modela altres temples també construïts desprès de Les Guerres Mèdiques, com el del Tresor dels Atenesos a Delfos.