Context historic elogi de l'aigua

ELOGI DE L’AIGUA

FITXA TÈCNICA

Escultura exempta d’Eduardo Chillida de 1987. És una manifestació d’art Abstracte. Té un pes de 54 tones i es fet de formigó armat i acer. Es troba a Barcelona, al parc de la Creueta del
Coll.

CONTEXT HISTÒRIC

Quan Chillida feu aquesta obra, Espanya ja feia Déu anys que havia celebrat les primeres eleccions democràtiques des de la dictadura i Barcelona acabava de ser nominada com la ciutat on havien de desenvolupar-se els Jocs Olímpics de 1992.

Eduardo Chillida ha estat, juntament amb l’escultor basc Jorge Oteiza, un dels escultors més importants del corrent abstracte. De 1948 a 1951, visqué a París, on inicià els seus treballs escultòrics. Al seu retorn va aprendre a treballar el ferro, enllaçant amb la tradició de Juli González i Picassó. Al ferro s’hi sumaren l’acer, la fusta, el formigó i l’alabastre, que han estat els seus materials escultòrics.

La matèria, l’espai i el temps són els tres components essencials de l’escultura de Chillida, que existeixen en total interdependència, i a l’entorn dels quals giren tots els restants.

El terme “abstracció” s’aplica a aquelles formes de l’art del Segle XX en què s’abandona la concepció europea tradicional de l’art com a imitació de la natura. L’art abstracte modern s’ha desenvolupat en molts moviments i “ismes” diversos , destacant figures com Constantin Brancusi (1876-1957), que va reduir les formes naturals a la seva darrera simplicitat (pràcticament abstracta), Henry Moore (1898-1986) que representà les formes orgàniques (el cos humà, pedres, etc) de manera abstracta o antropomòrfica, i Eduardo Chillida (1924-2002), autoqualificat com “l’arquitecte del buit”.

CARACTERÍSTIQUES Estilístiques

Temàtica

Al·legoria Tècnica.
El procés que segueix Chillida en la realització de les grans peces de formigó armat és el següent: primer realitza una maqueta de la peça; a continuació, a partir d’ella, construeix amb porexpan l’escultura amb les seves mides reals. Aquesta estructura després es recobreix de fusta, que es fixa mitjançant cargols (encofrat); tot seguit, s’enumeren les diferents peces de fusta que es desmunten per tornar-se a muntar en el lloc original, esdevenint el motlle de l’escultura que s’omplirà de formigó; un cop aquest solidifiqui i s’endureixi, l’encofrat de fusta serà enretirat tot i que haurà deixat la seva empremta en l’acabat de la peça.

Composició

Elogi de l’aigua és una gran massa de formigó armat d’on surten quatre grans braços recargolats; instal·lada en una antiga pedrera de Barcelona, els murs de la qual esdevenen com una mena d’absis d’acollida de la peça, que es suspesa mitjançant cables d’acer a 80 ctms d’un estany artificial.

A l’Elogi de l’aigua observem una composició força equilibrada; l’escultor aconsegueix una veritable harmonia entre les línies rectes, angulacions i formes geomètriques de la part superior de l’obra i les línees ondulants i formes més orgàniques, expressives, dels “braços” que configuren la part inferior de la peça. També es busca l’equilibri entre el pes visual i la densitat matèrica de la part racional i la delimitació del buit i la levitat que generen les formes còncaves.

L’obra està concebuda com un espai, on la matèria seria l’espai positiu i ple, i el buit l’espai negatiu; el positiu com extern i el negatiu com intern. Aconsegueix un equilibri entre massa i espai. A més a més, aquesta obra constituïda tant pel formigó com per l’espai interior que generen els braços de la peça, participa també de l’espai obert, del circumdant, en el que es crea un ambient capaç d’acollir a l’home.

Altres característiques

Com a conseqüència de la seva ubicació en l’exterior, la llum que incideix en l’obra és sempre la natural durant el dia i la llum artificial durant la nit. A l’Elogi de l’aigua, Chillida no canvia ni oculta el color propi de la matèria, el formigó armat. Per aquest motiu no pot dir-se que l’escultura sigui rica en cromatisme; tot i que els efectes lumínics contribueixen a enriquir els matisos monocromàtics de la peça. També val a dir que aquest monocromatisme contribueix a donar unicitat a l’obra, alhora que li atorga un caire auster i senzill, tant característic de l’escultor basc.

Per a Chillida, totes les seves peces, des de les maquetes preparatòries a les obres monumentals, eren escultures úniques, del mateix “valor”; ell valorava totes les obres per igual, independentment de la seva escala, perquè, per a ell, les seves obres eren com esglaons per a que l’home pogués passar de la nostra mínima dimensió a l’enorme dimensió del cosmos. Així, la grandària de l’Elogi de l’aigua és un esglaó més en aquesta escala cap a la immensitat de l’univers.

ICONOGRAFIA

L’Elogi de l’aigua acull el referent mitològic de Narcís.