Context històric dànae

Danae

 context cronològic, 

 Mitjans s. XVI Itàlia:  Reforma i Contrareforma: La ruptura de l’església promoguda per Luter i atres reformadors com Calví, a partir de 1517, divideix l’Imperi Romanogermànic i, de fet, la Cristiandat. La reacció catòlica serà el Concili de Trento (1545-1562) on es posen les bases de la Contrareforma i d’on s’orgiran ordres fonamentals com els jesuites liderats per Ignaci de Loiola.  República de Venècia:  Venècia és la capital d’un estat extraordinariament ric vinculat al comerç. La seva flota controla els mars i manté un importantíssim comerç amb Orient: Índia i Xina.   El seu poder es veurà reduit per les noves rutes atlàntiques obertes per castellans i portuguesos i pel domini dels turcs de la Mediterrània oriental. Aquest darrer fet farà que la República faci aliances amb l’emperador del
Sacre Imperi Romanogermànic, Carles V i, més tard, amb el seu fill, Felip II per derrotar als turcs a la batalla de Lepant (1571).  Artísticament parlant Venècia desenvolupa una extraordinària escola de pintura (Bellini, Tizià, Tintoretto) que rivalitza amb Florència i Roma.   Cultura Humanista  Continuació de la cultura humanista inspirada en el món clàssic amb figures com ara Erasme de Rotterdam, creador de l’Elogi de la follia, o Tomàs More, autor de Utopia.  Ticià (1480?-1576):  Nascut en un poblet del Alps, de ben petit baixarà a Venècia on entrarà a formar-se al taller de Bellini on ja destacava Giorgione amb qui col·laborarà.  La mort prematura de Giorgione i la de l’ancià Bellini, el convertiran en la figura màxima de l’escola de Venècia, on mantindrà el taller.  Autor d’una immensa producció, en la pintura de Ticià el color és l’element que defineix les formes, enfront del predomini del dibuix precís de la pintura florentina i romana de Leonardo, Rafael i M.Àngel. Aquest debat queda recollit en l’anècdota de Vasari on narra que quan l’ancià M. Àngel va visitar l’estudi de Ticià i va contemplar una versiò primerenca de la Dànae, el vell geni va lloar el color però va lamentar que els venecians no aprenguèssin a dibuixar bé. En resposta, Ticià i els venecians consideraven que a la naturalesa hi ha colors però no hi ha dibuix, per la qual cosa per tal de representar-la perfectament era molt més important el color.    

estil pertany l’obra Renaixement (Cinquecento s’admet Manierisme)  Simultaneitat del llenguatge clàssic i anticlàssic: el llenguatge desenvolupat des de l’alt Renaixement ha tractat de fixar un cànon davant del qual es rebelen molts artistes.   Moment del paragone de les arts: comparació entre les arts visuals per decidir quina era la primera entre elles. Així, Leonardo da Vinci dirà que la pintura és superior a l’escultura perquè és una cosa mental i no fa suar. Per la seva banda, Cellini (¿?) considerava superior l’escultura perquè tenia 8 punts de vista diferents.  En pintura, debat al voltant de la tècnica veneciana, on prima el color, versus la tècnica florentina, on prima el dibuix.  A nivell temàtic, es produeix un auge de les temàtiques mitològiques amb sentit al·legòric.  

 Característiques formals:  Fussió dels elements per crear una substància pictòrica on els diferents elements (figures humanes, atmosfera, llum)
Són indivisibles, formen una unitat tal i com havia explorat Giorgione en les seves teles.  Domini del traç obert, podem resseguir les pinzellades de l’autor.  Domini del color sobre el dibuix i de la llum que recrea l’atmosfera de la cambra: càlida, sensual, espesa... 

 Característiques compositives:  L’obra està dividida en dues parts mitjançant una forta diagonal que segueix el nu de la jove (genoll i cama).  Enmig el Déu, metamorfosejat en pluja d’or, esdevé focus de llum i nexe visual entre la princesa i la serventa.  La contraposició princesa/serventa, jove/vella, innocent/egoista crea una mobilitat interna molt enginyosa que, a més, juga amb els significats possibles de la pintura.   La composició està marcada per tres zones de color: 1. El llençol i el cos de Dànae s’apropen a l’espectador gràcies al domini del blanc amb reflexos daurats per la llum que s’hi projecta a través del núvol esquinçat per on cau la pluja divina. 2. Els cortinatges vermells que enmarquen la figura de luxe i textures denses i vellutades. 3. Els verds i grisos allunyen el cel i la figura de la serventa.  S’aconsegueix un gran efectisme atmosfèric gràcies a la aplicació del sfumato, apreciable en els contorns de la jove i l’ús d’una gamma cromàtica de tonalitats càlides, com el vermell o el groc.   Ticià superposa el blanc del cos al blanc de la roba, de manera que les formes del cos queden suavitzades per l’sfumato en comptes de buscar un contrast violent. Aquesta disolució de les formes i l’absència de contorns nítids són clau per transmetre l’atmòsfera de sensualitat que desprèn el quadre.  L’obra està plena de moviment, per una banda Dànae acarícia el gos (símbol de fidelitat), la minyona s’apressa a recollir les monedes (celestina, obsessionada pel diner) i el déu s’esta transformant entre efectes lumínics i pluja de monedes. 

 Tècnica i suport:   Tècnica oli sobre tela. Procediment pictòric probablement inventat pels germans Van Eyck, que consisteix en dissoldre pigments mòlts en olis secants (llinosa, nou, cascall, trementina) i aplicar-los sobre tela preparada previament. Els avantages són molt importants donat que l’oli triga en assecar-se cosa que permet retocs i correccions. A més, permet fer veladures cosa que revolucionarà la captació de la llum i de les textures.   

  Tema: Segons la mitologia grega un Oracle havia anunciat al rei d’Argos, Acrisio, que un dia moriria en mans del fill de la seva filla Dànae, pel que va decidir tancar-la en una torre de bronze per mantenir-la allunyada dels seus pretendents. No obstant això, Zeus va aconseguir fecundar a la jove princesa convertit en pluja d’or. Fruit d’aquesta uníó naixeria Perseu, qui amb el temps, mataria accidentalment al seu avi amb un disc durant una competició esportiva. 

 Significat:   Durant l’Edat Mitjana, el mite de Dànae va ser un símbol de castedat i al seu torn, un exemple de la concepció d’una verge per intervenció divina, fet que s’interpretava, per tant, com a prefiguració de la Anunciació. No obstant això, durant el Renaixement el mite de Dànae va recuperar la seva concepció pagana, i es va convertir en una temàtica molt popular entre els pintors, ja que permetia poder retratar el nu femení. Ticià no va ser una exepció, i va realitzar fins a un total de tres versions diferents del mateix tema.  L’obra fou encarregada per Felip II, gran admirador de Ticià, i l’autor venecià converteix una escena eròtica en una intensa reflexió sobre la condició humana on la jove s’entrega al destí i la virtut humana és venuda sense contemplacions.  Funció: Decorativa.