Conseqüències positives del turisme

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 17,34 KB

PATRIMONI CULTURAL I BÉ CULTURAL: -


Béns mobles -Béns immobles -Béns materials -Béns immaterials -Béns culturals -Béns naturals -Béns d’interès cultural-
Béns d’inventari general.

El turisme cultural és un fenomen social que creix constantment. És una font de riquesa econòmica i sòcio-cultural. El turista pretén gaudir d’una experiència que sigui a la vegada complaent i enriquidora, y consideren el viatge com una inversió productiva. N’ha d’extreure uns beneficis intel·lectuals, morals i socials. Li ha d’aportar emocions, educació i entreteniment. Es parla de la “nova era del turisme”, i utilitzen les sigles NET

.
El turista cultural busca allò singular i que el pugui sorprendre, i per tant, la diferència i el patrimoni cultural forma part d’aquesta diferència per què aboca imatges de cada localitat. El patrimoni, a més a més, genera un valor afegit, un efecte diferenciador entre els competidors, un nou producte turístic que arrenca amb molta força i que es coneix amb el nom de “turisme amb identitat”. Com a conseqüència es configuren diferents tipologies de rutes turístiques: històriques, arqueològiques, gastronòmiques, d’artesania i arquitectura popular, d’arquitectura industrial, museogràfiques, folklòriques, enològiques, etc.

El patrimoni cultural és un repertori de testimonis materials i immaterials que conformen els referents de la memòria col·lectiva.

El concepte “cultura” indica una qualitat desitjable que es pot adquirir llegint, anant al teatre, a museus, galeries d’art, es tracta d’una persona que s’ha cultivat (ha refinat el seu gust).Antropològicament, o sociològicament, a cultura es composa pel conjunt de lleis o idees que formen la base del comportament adquirit (creences, aptituds, objectes materials, valors) que constitueixen la manera de viure d’una determinada col·lectivitat, aixo implica la manera de pensar, actuar i relacionar-se amb l’entorn o altres individusHem d’entendre la cultura com un sistema dinàmic, que incorpora uns valors i elimina d’altres.


La identitat cultural es comprèn d’un sistema de continguts, creences, valors, desitjos, il·lusions, etc. Que es troben presents a una determinada comunitat en un moment històric determinat. Cada identitat cultural configura una manera de comprendre el món, d’actuar y de sentir (la nostra manera de sentir depèn de la manera que pensem)

.

Components::


--Territori

Tota col·lectivitat humana necessita un espai per desenvolupar la seva activitat. Per això es considera que el territori és un element indispensable per a la gestió i existència d’una identitat cultural. Hegel diu els pobles costaners, el mar els ha originat una forma especial de vida: han desenvolupat el comerç i que tenen un esperit obert de intercanvi cultural; Montesquieu diu que un clima fred produeix homes actius, amb coratge, amb autoconfiança, mentre que a les zones càlides són més inactius, mandrosos i tímids

.

--Història:

El passat, les experiències, constitueixen el patrimoni polític, econòmic i social, i aquestes experiències van configurant el caràcter i les actituds dels seus habitants.


--Llengua:

és un factor d’identificació ètnica i d’unificació per què crea vincles diferencials i afectius. Es un sistema de símbols que permeten als membres d’una comunitat relacionar-se i comunicar-se, adquirint la llengua natal, materna i més endavant la relacionem amb els records i els afectes de l’infantesa. 

--

Símbols:

una singularitat de l’espècie humana és la capacitat que té per crear-se una realitat pròpia, un món de significats, de manera que transforma els elements de la vida social en símbols. Mirades, gestos, natura... Tot ho transformem en símbols.



--Valors i creences:

  les persones avaluen allò que és desitjable, bonic, bo, i que serveixen per la vida en societat. Els valors són principis amplis i generals que es converteixen en la base de les creences. Les creences, per tant, són enunciats que les persones consideren certs. Mentre que els valors fan referència a com haurien de ser les coses o com desitgem que fossin.


--Normes i costums:

Són normes morals aquelles que s’espera que tothom respecti en qualsevol moment i en qualsevol lloc. Norma legal. Els costums són regles de conducta ordinàries que permeten distingir el que és una conducta inadequada, adequada, impertinent, indiscreta...


--Objectes materials i tecnologia

Reflecteixen els valors de la societat. . Per exemple, les coses que no podem concebre són la llar sense nevera o rentadora.


PATRIMONI CULTURAL COM A FONT TURÍSTICA:


Segons la tradició, la paraula “patrimoni” inclou tots els béns heretats de pares a fills, i per tant, “patrimoni” s’entendria com un conjunt de propietats que passen de pares a fills.En canvi, a partir de l’any 1998, l’UNESCO va proposar un nou significat pel terme “patrimoni”: conjunt d’elements naturals i culturals tangibles i intangibles que són heretats del passat o bé creats recentment. Mitjançant aquests elements, els grups socials s’identifiquen i reconeixen la seva identitat, i una vegada admirats per una generació determinada, es transmeten a les generacions futures. Anomenen a tots aquests elements també “llegat cultural”.
El patrimoni cultural inclou la literatura, l’art, els museus, la música, la dansa, les festivitats i celebracions, les llegendes, els rituals, la gastronomia, és a dir, tots aquells elements que configuren la identitat cultural una vegada s’han legitimat socialment. El seu caràcter simbòlic prové de la capacitat per expressar de forma senzilla i molt afectiva la relació entre les idees i els valors procés de turistificació :
demostra aquest interès que hi ha actualment per la identitat i conservació d’aquest patrimoni, per tant, hi ha un vincle entre el turisme i el patrimoni. Sabem també que algun patrimoni cultural té més interès que un altre. Evidentment, aquest interès és difícil de mesurar, però és veritat que els llocs més visitats han sigut distingits per algun segell de qualitat, per exemple “Patrimoni de la Humanitat”, “Conjunt històrico-artístic”, “Monument d’Interès Cultural”, “Festa d’Interès Nacional o Internacional”.


TURISME COM A REACTIVADOR DEL PATRIMONI CULTURAL:


el turisme és un fenomen social que ha deixat de ser elitista per convertir-se en una activitat practicada per la majoria de la societat de forma habitual i consolidada. Manifesta un creixement constant i constitueix una important font de riquesa econòmica i sociocultural, i alhora, és també una oportunitat per impulsar processos de desenvolupament urbà de base local. Des d’aquest punt de vista, el patrimoni cultural ha donat vida a un nou sector i a passat a ser considerat un motor de desenvolupament econòmic, i també social. En els inicis moltes poblacions receptores de turisme, sobretot de turisme de sol i platja, van iniciar processos de creació d’activitats d’entreteniment, per exemple discoteques, festivals de música i de dansa, espectacles teatrals, etc.. Una vegada consolidat el sector turístic, el patrimoni cultural es converteix en un element essencial de captació de turistes. Es tracta doncs de saber-se posicionar en el sector, oferint aquest patrimoni com un atractiu. Això implica que hi hagi una voluntat de conservar aquest patrimoni, protegir-lo, restaurar-lo i divulgar-lo. El manteniment del patrimoni és un aliat importantíssim pel turisme. Molts pobles s’han convertit en centres de pelegrinatge, pels moviments artístics, per les seves tradicions, gastronomia, i tot plegat ha contribuït en el seu progrés i desenvolupant econòmic. Molts elements del patrimoni s’utilitzen com a marques personalitzades, com a senyals d’identitat d’un lloc determinat. Són instruments de màrqueting que serveixen per atraure recursos de l’exterior. Per exemple, les botigues de souvenirs al sortir de monuments.El turisme proporciona treball, i augment de taxes municipals.El turisme també provoca efectes negatius, perjudicis, sobretot quan es tracta d’un turisme massiu. El patrimoni cultural és un recurs molt sensible, i que hi ha molts factors que poden suposar un dany per aquest bé.


El concepte de turisme cultural ha aparegut recentment. El seu origen el trobem en el Societas Landi, que era l’antic viatjar del Segle XIX de l’alta aristocràcia britànica, una classe social noble i acomodada, que tenia per costum realitzar un gran tour, un gran recorregut, per l’Europa continental, i que passava per les grans ciutats europees, ciutats de grans tresors patrimonials i culturals com París, Roma, Florència, i que l’objectiu d’aquest viatge era enriquir culturalment el viatjar en el sentit de adquirir nous coneixements i en el sentit de refinar el seu comportament, la seva conducta, és a dir, d’aprendre a comportar-se. Actualment, el turisme cultural encara recull alguna d’aquestes idees, però amb matisos diferents. Es parla del síndrome d’ Stendhal que fa referència al trastorn psicològic provocat per la contemplació d’una obra d’art.

Mercats turístics i cultura:

La presència dels atractius patrimonials no implica l’existència de recursos turístics. És evident que cal un procés d’organització i inversió per fer-ne un ús correcte i sostenible, i també és important analitzar la motivació del segment de població que demanda cultura per organitzar les vacances. Podem destacar que des de finals dels anys 80 s’han produït un conjunt de canvis i transformacions a causa de l’increment del benestar, de les modificacions del comportament, i del sistema de vida de les societats modernes que estan influenciant els hàbits turístics. S’observa una millora de la qualitat de vida, un augment del nivell educatiu, un increment del temps d’oci, uns mitjans de comunicació cada vegada més desenvolupats, un canvi de mentalitat, i per tant, un canvi d’interessos en els turistes. Si a tot això li sumem la saturació de l’oferta turística de masses, podem afirmar que s’ha produït un augment de la demanda turística basada en recursos culturals i valoració del patrimoni.El turista cultural busca una satisfacció en el seu temps de lleure a través de les infraestructures turístiques que ofereixen les ciutats i els pobles. L’activitat turística amb component cultural garanteix la possibilitat d’educació, enriquiment, perfeccionament, i complaença. Garanteix una inversió productiva, pels beneficis intel·lectuals, morals i socials que se n’obtenen. És per això que el turisme cultural és un mercat que presenta una gran expansió perquè hi ha una àmplia capa social que ha augmentat la formació acadèmica, cultural i d’oci, i que demana cada vegada més aquest producte.

Indústries del turisme i de la cultura:


Capital europea de la cultura: va iniciar-se a l’any 1983, de mans d’una ministra grega, que tenia com a finalitat facilitat la uníó dels diferents estats que constituïen la UE. La primera va ser Atenes l’any 1985, i cada any va canviant. Cada vegada hi ha més interès de les administracions públiques i també del sector privat per recuperar el patrimoni, de revaloritzar-lo i integrar-lo com a un producte turístic atractiu. Això implica que les entitats turístiques triïn quins són els factors diferencials d’un destí determinat.

Es tracta doncs d’oferir una imatge d’aquest destí. Com que el turisme cultural genera ingressos, la Secretaria General de Turisme d’Espanya ha creat el Pla d’Impuls al Turisme Cultural i Idiomàtic, i el que fa en aquest pla és proposar diferents mesures per potenciar i augmentar els destins espanyols. L’interès per atraure turista a Espanya està gestionat per les CCAA, oferint una oferta turística que es caracteritzi per la singularitat s’ha convertit en un element comú de totes les administracions turístiques.

El patrimoni per ser ofertat com recurs turístics cal que estigui restaurat, conservat, i per això cal considerar 3 criteris bàsics:

1)

Accessibilitat:

ens referim a que el lloc tingui accés bàsic, ràpid, tranquil, i que tingui en compte qualsevol problema o minusvàlua física o psíquica de l’individu

2)Equiparació:


Hi ha d’haver un manteniment de l’equilibri entre l’oci a nivell individual i la garantia col·lectiva per poder gaudir d’aquest entorn.

3)Sostenibilitat


Quin procés cal seguir per què un procediment turístic es desenvolupi d’una forma raonable?


D’entrada s’ha de fer un diagnòstic de la situació turística present. Forma part d’aquest diagnòstic també l’anàlisi de la demanda turística, dels recursos patrimonials, del teixit institucional, de la competència i dels mercats turístics potencials.

La finalitat d’aquest diagnòstic és obtenir una visió de la situació i, sobretot, de les possibilitats.

  --S’han de determinar els punts forts i els punts febles del destí des del punt de vista turístic i cultural. Punt fort: és aquell que afavoreix la competitivitat del destí. Punt feble: dificultar aquesta posició competitiva. S’han d’establir les oportunitats del destí, i també les amenaces. Oportunitats: elements que poden afavorir aquest destí. Amenaces: elements externs que poden perjudicar aquell destí.

--El que cal fer és definir i consensuar els objectius, i establir estratègies a seguir. Possibles estratègies: elaborant i oferint rutes, promoció de museus i exposicions, actes especials, espais temàtics.

--Conceptualitzar el criteri d’interpretació. La visita s’ha de convertir en tot un descobriment, és a dir, en una experiència viscuda. Cal buscar doncs aquells trets diferencials per què sigui un destí diferencial.

--Aquest projecte requereix un pla de comercialització del producte. En aquest pla cal tenir molt en compte que el turista moltes vegades vol un producte personalitzat, per tant doncs, ja no es parla de “producte turístic envasat”, sinó que el que busca es que hi hagi elasticitat i que s’ajusti a les seves necessitats, gustos, horaris, etc, és a dir, un producte individualitzat.


Gestió sostenible té diferents objectius en cada fase de desenvolupament turístic


A la fase inicial, trobem actuacions orientades a valorar l’oferta i atraure la demanda, com vam dir en la creació d’una destinació cultural, s’ha de tenir en compte les particularitats del destí. Aquesta planificació comporta 3 tipus d’associacionisme possible:

1)El més utilitzat
, és l’associacionisme entre productes culturals similars.
2)Associar diverses productes culturals de tipologies diferents.
3)El que més envergadura té perquè té més proveïdors. Associar diferents proveïdors de productes culturals i no-culturals: touroperadors, hotels, administracions, cías aérees...A la fase de maduresa, les accions integradores sobre l’oferta i la demanda orientades a la qualificació, innovació, diversificació, accions que busquen no sobrepassar els límits i buscar l’equilibri entre l’oferta i la demanda.Quan s’arriba a la fase de declivi, si s’arriba al desbordament, s’ha de recuperar l’equilibri. Les solucions són: limitar el nombre de visitants, els horaris, fer-ne pagar entrades, etc. Abans de tancar qualsevol centre d’interès, s’estimen més limitar la sobrecàrrega turística.Hem de saber que la planificació i gestió del turisme urbà sovint no disposa d’investigació i diagnòstic adequats sobre ofertes, demandes, capacita de càrrega, productes ofertats, i per tant és difícil poder establir les conseqüències i els conflictes que l’activitat turística genera. Cal una formació sòlida en legislació patrimonial i planejament urbanístic. Un altre problema és la inadequació dels problemes. El fet que hi hagi diversos agents implicats amb estructures diferents, objectius diferents, metodologies diferents, etc. És un altre problema a resoldre. La proliferació de gent permet entendre per què nombrosos monuments d’interès turístic estan tancats algunes temporades de l’any, per què altres tenen uns horaris adequats pel seu aprofitament, per què d’altres que estan abandonats no es poden aprofitar per activitats culturals, etc.. Un altre problema és la manca de guies turístics experts en un àmbit concret. Un altre dels problemes és la creació d’oferta complementària i diversificada. Per tant veiem que el producte turístic afecta als diversos agents locals i generen riquesa econòmica. Però també cal valorar-ne l’ús social.

Entradas relacionadas: