Conseqüències culturals del colonialisme

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,63 KB

 

L’Índia és el model perfecte de colonialisme

Cert, el colonialsime buscava tenir beneficis i en canvi en tots els llocs on va colonitzar va tenir pèrdues de despeses. En canvi, l’Índia va ser l’únic país que van tenir beneficis, per tant és el model perfecte ja que van poder arribar als seus objectius.

El colonialisme permet redistribuir la riquesa en l’interior dels països colonitzadors

Fals, no permet redistribuir la riquesa en l’interior dels països colonitzadors ja que se’ls quedaven les grans empreses.

Les plantacions eren la solució prioritària

Sí, perquè el que volien els europeus colonitzadors era aconseguir aquells productes que buscaven sense necessitat de produir-los ells mateixos. Degut això van decidir fer plantacions per a que els pagesos plantessin allò que els interessaven i a un preu baix. Però per això, els europeus calia que disposessin de terra, mà d’obra i de infraestructures.

Economies pageses són economies on hi ha pagesos, i economies de plantació són economies on hi ha plantacions

El que resultava ideal per als colonitzadors era aconseguir aquells productes que buscaven, sense produir-los ells mateixos, es a dir, buscaven la manera de comercialitzar els productes, sense la necessitat de produir-los. Perquè això, duen a terme, unes economies pageses que consistien en: quan aquest fet de produir posava de manera espontània, era perquè el preu del producte era suficientment alt com per a que el pagès li interesses deixar de produir cultius per alimentar-se i preferís produir allò que els europeus buscaven. Si això no es donava de manera instantània, es a dir, subornar els caps de les tribus o els prínceps locals per a que, a canvi d’una part dels beneficis, pressionessin els seus pobles per a que cultivessin el producte que el país colonialitzar volia. Quan aquesta tampoc era possible, es duia a terme pressions externes com per exemple: obligar als pagessos a pagar un impost en especie que fos aquell producte que els europeus buscaven, era molt pràctic, ja que el pages no es sentia manipulat però, ell, no se’n adonava que per aconseguir la moneda, havia de plantar el que els europeus volien, sinó no li importaven i no aconseguia les monedes per pagar els impostos.

Els europeus prefereixen els impostos en espècie als impostos en moneda, perquè això els permet controlar incidir en la tria de conreu que farà el pagès.

Els europeus obtenen el que buscaven sense embrutar-se les mans (i sense gastar diners). I barat: com que només els europeus compren i només ells exporten els productes, poden imposar preus barats als pagesos.

Supòsits en els que es preferible l’economia de plantació Per a les plantacions calia que els europeus disposessin de terra, de mà d'obra i de les infraestructures necessàries.

L’impost en treball servia per a resoldre la manca de mà d’obra en les plantacions

Fals, l’impost en treball servia per obligar als adults a treballar una certa quantitat de dies i hores per treballar i les infraestructures d’una forma no molt cara perquè els salaris eren baixos.

L’impost en moneda servia per a resoldre la manca de productivitat dels pagesosL’impost en moneda servia per que els pagesos cultivesin allò que els europeus volien sense tenir que obligar-los.

Cultius que s’ha de plantar necessàriament en economies de plantació, i no es poden plantar en economies pageses

Cap, tots són adaptables a les dues economies

Mai no hi va haver esclavisme durant el període colonial.

Fals, es va prohibit el esclavisme però va haver-hi alguns casos d’esclavitud com la població del Congo esclavitzada o Espanya que va comprar esclaus liberians per a treballar en plantacions.

Les fronteres actuals a l’Àfrica tenen una lògica ètnica.

Fals, les noves fronteres s’estableixen d’acord amb la lògica dels invasors sense tenir mai present les unitats ètniques i culturals pre-existents. A Àfrica, a causa de les fronteres colonials, cap estat no és ètnicament unitari i cap ètnia està en un sol estat.

El prestigi dels caps locals que controlen els seus pobles en convivència amb els europeus posa les bases dels futurs líders independentistes que protagonitzaran la descolonització.

Fals, a conseqüència de la colonialització les societats tradicionals queden desarticulades: els antics caps locals estan desacreditats davant els seus pobles perquè van col·laborar amb els explotadors.

Les millores mèdiques i higièniques van suposar avantatges per a la població colonitzada.

Depèn, gràcies a les millores la mortalitat disminueix però la natalitat es manté alta, això significa més inversions en nens que no en despeses ja que aquesta societat no és industrial.

“Falsa terciarització”

La falsa terciarització apareix a causa d’un fenomen migratori: hi ha un excés de població rural i la gent emigra cap a les ciutats;però allà la seva situació no millora perquè no hi ha feina.

Entradas relacionadas: