Una conjuntura econòmica desfavorable

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,26 KB

 
Reforma educativa i cultural. Es va promoure i adoptar una educació liberal i laica, pública, obligatòria i universal, posant fi a l’hegemonia de l’ensenyament religiós. Per millorar el nivell cultural de la societat, es van promoure les Missions Pedagògiques, el teatre, el cinema, les biblioteques, etc. Les escoles eren mixtes i l’educació gratuïta i obligatòria.


Reforma laboral. Amb el propòsit ferm de millorar les condicions de treball, el ministre Largo Caballero va impulsar la Llei de Contractes de Treball, per regular la negociació col·lectiva, i la “Llei de Jurats Mixtos” per solucionar problemes treballador-empresari de manera més justa, i es van establir assegurances socials i una jornada laboral de 40 hores setmanals i augment de sous. La Patronal s’hi oposa i els sindicats i els treballadors hi donen suport.


L’obra reformista de govern del bienni progressista es va topar amb un context econòmic desfavorable
. Tot i que Espanya va patir menys els efectes del crac del 29, van baixar les exportacions, sobretot de productes com l’oli i els cítrics, i les possibilitats de creixement econòmic industrial eren minses en el context europeu de la Gran Depressió quan cau la borsa es suïcida molta gent perquè ho ha perdut tot. La devaluació de la pesseta per tal que els productes espanyols fossin més competitius no va ser suficient.


La crisi econòmica va agreujar els problemes interns i atàvics d’Espanya: repartiment desigual de la terra, atur agrícola, poca competitivitat internacional, industrialització feble i focalitzada en regions concretes, etc.

Als problemes crònics i de context general europeu s’hi van afegir els derivats de la política econòmica del govern republicà. L’augment dels salaris industrials i agrícoles que va marcar el govern no va anar acompanyat d’un creixement de la producció; per tant, van disminuir els beneficis de les empreses, per a descontentament dels grans empresaris industrials i dels propietaris agrícoles. La inversió privada i de retruc els llocs de treball van caure fins al Novembre de 1933, quan va caure el bienni reformista. Molta gent va deixar d’emigrar a les l’amèrica llatina  per buscar feina perquè no n’hi havia i fa que l’atur augmenti perquè no hi ha una via d’escapament.


El govern va retallar la despesa pública per aconseguir equilibrar els pressupostos comptant amb el dèficit heretat de la dictadura de Primo de Rivera, fet que va alentir el creixement de sectors com la siderúrgia o la indústria naval. No inverteix en els sectors públics perquè no té prous diners.


La lentitud de les reformes, sobretot l’agrària, va fer augmentar considerablement la conflictivitat social per l’enfrontament entre treballadors i empresaris. Amb un atur molt elevat, els propietaris i patronal no volien ni necessitaven cap negociació. La violència obrera era proporcional a les males condicions laborals, sobretot al camp.


La radicalització d’alguns partits i sindicats d’esquerra va fer que la tensió anés en augment. La CNT va iniciar el seu projecte revolucionari anarquista, fomentant la conflictivitat laboral (vagues generals) i la insurrecció pagesa amb la finalitat d’acabar amb el règim burgès. En un clima de vagues i protestes, la intervenció de la força pública (Guardia Civil i Guàrdia d'Assalt) va provocar enfrontaments violents que acabaven en morts en ambdós bàndols. L’exemple paradigmàtic fou la revolta d’anarquistes a la població gaditana de Casas Viejas (Cádiz). La repressió instada per Azaña va desacreditar el seu govern i en va provocar la dimissió. Dures mesures policials d'Azaña, faran que quedi desacreditat. Es van recomptar 1000 vagues en un any.

El fracàs del cop militar de general Sanjurjo (“sanjurjada” 1932) fa que la república destini forces a reprimir aquests militars.


La crisi va ser aprofitada pels sectors més conservadors. Després de la proclamació de la República i la desfeta en les eleccions de 1931, la dreta va fer servir els fracassos de la coalició republicanosocialista per a refer-se i reorganitzar-se. Es van constituir diversos partits dretans: Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA) de Gil Robles; Renovación Española, de Calvo Sotelo, Comuníón Tradicionalista, per agrupar els carlins; Falange Española; Partido Republicano Radical, de Lerroux, etc. A més, es va crear la Uníón Militar Española (UME), una organització clandestina de militars de dretes i antireformistes.


Amb la dimissió d’Azaña, el president de la República, Alcalà Zamora, va dissoldre les Corts i va convocar eleccions el Novembre del 1933, aquest cop podran votar les dones. S’acabava així el bienni reformista.




Entradas relacionadas: