Conjunt de caràcters hereditaris que manifesta un determinat esser

1. Tema 5

La revolució genètica

Desvetllant els secrets de la vida.
2. La revolució genètica El que ens diferencia de les pedres Mendel i els seus experiments Gens, on són i per a què serveixen? Genoma humà Genètica del desenvolupament Biotecnologia: la manipulació genètica
3. El que ens diferencia de les pedres Objectes formats per àtoms i molècules Éssers vius Matèria inerta Guarden informació del que són, fan còpies de si mateixos, hereten els caràcters Diversitat que permet adaptar Evolució Selecció natural
4. Mendel i els seus experiments Darwin explicava la selecció natural suposant una "herència barrejada": en els éssers vius amb reproducció sexual, els caràcters es barregen en els fills. Segons això les poblacions es farien homogènies i no hi hauria diversitat sobre la qual actuar la selecció. Mendel (1822-1884) va demostrar que les unitats de l'herència determinants dels caràcters no es barregen, sinó que mantenen la seva individualitat, transmetent-independentment a la descendència. Més tard anomenaríem gens a les unitats de l'herència de Mendel.
5. 1 ª Llei de Mendel En creuar entre si dues races pures s'obté una generació filial que és idèntica entre si i idèntica a un dels pares.
6. 2 ª Llei de Mendel En creuar entre si dues híbrids o heterozigots, els factors hereditaris (al · lels) de cada individu se separen, ja que són independents, i es combinen entre si de totes les formes possibles.
7. 3 ª Llei de Mendel En creuar entre si dues DIHIBRIDS els caràcters hereditaris se separen, ja que són independents, i es combinen entre si de totes les formes possibles.
8. Conclusió de Mendel La reaparició en els néts (F2) dels caràcters perduts en els pares (F1) demostra que els factors hereditaris es transmeten independentment al llarg de les generacions. Per cada caràcter de la planta hi ha dues versions de factor, un procedent del pare i un altre de la mare. Si es manifesta un de sol aquest es considera dominant sobre l'altre. Si es manifesten els dos, tindrem una herència intermèdia, amb tres manifestacions diferents.
9. Gens, on són i per a què serveixen? El 1909 el factor hereditari de Mendel va ser denominat gen per Johannsen (1857-1927):
unitat d'informació hereditària, és a dir, el que controla un determinat caràcter. Genotip és el conjunt de factors hereditaris que es reben dels progenitors.

Fenotip és el caràcter manifestat

10. On es troben els gens? La cèl·
Lula és la unitat fonamental dels organismes vius. En ella es distingeixen sense excepció, membrana, citoplasma i material genètic, moltes vegades tancat en un nucli. El 1882, Walther Flemming va descobrir en els nuclis la cromatina. Durant la divisió cel · lular la cromatina es condensava en estructures individualitzades anomenades cromosomes, que es repartien entre les cèl · lules filles.Un gen és, per tant, un fragment de cromosoma que codifica per a un determinat caràcter. El cariotip és el conjunt de tots els cromosomes d'una cèl · lula ordenats. En humans està format per 23 parelles. Totes les cèl · lules posseeixen 46 cromosomes, excepte els gàmetes que, per una divisió especial anomenada meiosi, tenen 23. Amb la fecundació, es recupera el nombre de l'espècie.
11.

Com es copien els gens

Els cromosomes estan constituïts per ADN i proteïnes (histones i no histones) El 1928, Frederick Griffith va demostrar amb els seus experiments amb ratolins infectats amb pneumococ que els gens es troben en l'ADN i que es copien gràcies a un procés anomenat replicació en la fase prèvia a la divisió cel · lular.
12. Les proteïnes es destrueixen per la calor, però l'ADN no. De manera que el principi transformant, que convertia pneumococ rugós, en pneumococ llis era precisament l'ADN, on es trobava la informació per sintetitzar la càpsula de proteïna que envoltava a la soca llisa i la feia així letal.
13. I què és l'ADN? El 1953, Watson i Crick van proposar el model de doble hèlix de l'ADN basant-se en els estudis d'altres investigadors: Rosalind Franklin i Maurice Wilkins, que van fer experiments amb difracció de raigs X i van intuir l'existència d'una hèlix. Chargaff, que enunción seves lleis, segons les quals hi havia la mateixa quantitat de A i T, de G i C, és a dir, eren bases complementàries.
14. Duplicació de l'ADN Els gens es copien duplicant la molècula d'ADN, com si fos una cremallera. Una proteïna controla el procés obrint la doble hèlix, de manera que cada bri serveix de motlle per generar una nova cadena filla idèntica a l'original. La duplicació s'aconsegueix gràcies a l'aparellament de les bases. Un error en el procés condueix a una mutació, i per això, a un canvi genètic en la descendència.
15. Per a què serveixen els gens? El dogma central de la biologia molecular El gen és una unitat d'informació que serà copiat a si mateix per transmetre a la descendència. A més, un gen es transcriurà i traduirà a un altre tipus de molècula, la proteïna, que serà la que manifesti un caràcter. El codi genètic és un conjunt d'instruccions que serveixen per fabricar les proteïnes a partir de l'ordre o seqüència dels nucleòtids que constitueixen l'ADN. Aquest codi determina que cada grup de tres nucleòtids codifica un aminoàcid (la unitat estructural de les proteïnes).
16. De l'ADN a la proteïna L'hèlix d'ADN s'obre i un fragment es transcriu formant-se l'ARN missatger. L'ARNm surt del nucli i s'uneix a un ribosoma. Cada triplet del ARNm constitueix un codó. Un ARN de transferència, unit a un aminoàcid, té el anticodó corresponent i complementari. S'uneix al ribosoma i, alhora, entre un aminoàcid i el següent es forma un enllaç peptídic. La cadena de proteïna s'allarga a mesura que es llegeix l'ARNm i s'enganxen nous aminoàcids. La proteïna completa, madura i adquireix la seva estructura funcional dins del reticle endoplasmàtic, passant a realitzar la seva missió en la cèl · lula o fora d'ella. Per sortir al medi extracel · lular, per exemple en el cas d'hormones, aquesta proteïna serà empaquetada per l'aparell de Golgi i secretada a través de la membrana cel · lular.
17. El genoma humà El genoma d'una espècie és el conjunt de tota la informació genètica de la mateixa.