Us de que conjunció i de que relatiu

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Español

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,15 KB

 

Els registres:



Variació lingüística: dialectes i registres


: L’estàndard: varietat dialectal més comuna a tots els parlants./ Varietats dialectals: identifiquen grups de parlants pertanyents a diferents terres./ Varietats funcionals (registres): diferents modalitats de llengua que empra un mateix parlant per adaptar-se a cada situació comunicativa.

Registres formals i registres no formals




L’emissor comunica unes idees relacionades amb un tema per construir un text que permeti aconseguir que el receptor actuï d’acord amb una intencionalitat. (tema general o especialitzat, intencionalitat objectiva o subjectiva, canal oral o escrit, grau de formalitat baix o alt).

Llenguatges d’especialitat




Els especialistes d’una determinada matèria necessiten, per parlar de la seva matèria, un lèxic específic o terminologia d’ús exclusiu (llenguatges d’especialitat). Parteixen del registre cientificotècnic, culte p estàndard.

Els textos científics i tècnics:


Factors contextuals


: tema especialitzat, canal escrit, intencionalitat objectiva i grau de formalitat alt./ Expressió en general:
Objectiva, freda, precisa. Tendència a la universitat./ Sintaxi:
Ús d’oracions enunciatives. /Lèxic:
Ús de diferents termes de especialitats. Termes d’arrels gregues, o llengües modernes. Ús de llenguatge formalitzat./ Gèneres textuals:
Tractats i articles científics, informes tècnics, comunicacions en congressos, tesis doctorals,..

Formació del lèxic científic




Mecanismes regulars: derivació, composició, composició sintagmàtica (gas noble), habilitació (canvi de categoria gramatical), abreviació./ Usant elements grecs, llatins o híbrids./ Manllevant elements d’altres llengües: amb canalització gràfica, fonètica o morfològica, o directament, sense adaptar al català.

Els textos humanístics


:

Factors contextuals

Tema més o menys especialitzat, canal normalment escrit, intencionalitat no sempre objectiva i grau de formalitat alt o força alt./ Expressió en general:
Afany de claredat i redacció elaborada, freqüentment amb un estil personal./ Sintaxi:
Gran sintaxi de construccions: sovint complexes. Predomini de oracions enunciatives, però amb presència d’altres tipus d’oració./ Lèxic:
Terminologia no del tot fixada, polisèmia./ Gèneres textuals:
Articles d’opinió, assaig, .../ Caràcter més tècnic o especulatiu o doctrinal (modificar el punt de vista del lector): expressió clara i precisa, text argumentatiu, gèneres textuals> l’assaig, Agustí Clavet i Joan Fuster.

Sota i baix:


Sota: pot ser prep o adv./ Baix: pot ser adj, subst, o adv. Mai prep.(amagat aquí a sota/ el sol encara era baix)

Com i com a :

Com: introdueix una comparació i es pot canvia per: igual que, com si fos, de la mateixa manera que./ Com a: introdueix una aposició o predicatiu i commuta per: en qualitat de, en quant és. No hi ha comparació.(s'estimen com germans(no son germans)/ s'estimen com a germans(si que son germans))

Locucions incorrectes:

En quant a (quant a/ pel que fa a)./ Arrel de (arran de)./ Degut a (a causa de/ gràcies a/ per culpa de).

Per i per a: + SN

Per:


causa (castellà: por)./ Per a : finalitat (castellà: para).

Per i per a + INF:

sempre per.

Res + prep(a) + inf

Cap a i fins a:


Cap a : porten (a) quan s’escriuen davant d’un substantiu, un article, un adj, un numeral, un INF./ Fins a: no porten (a) quan darrera hi ha un demostratiu, la con que i davant la majoria d’adverbis.

Sinó i si no:

Sinó: conjunció adversativa./ Si no: és una conjunció condicional + adverbi de negació i si es treu el (no) és afirmativa o el si és una conjunció concessiva + negació.(no és culpa d'ell, sinó del seu amic/ si no hi vas et castigaré)

Doncs

No introdueix causes, introdueix conseqüències.(el café ja és a punt doncs serveixlo)

Perquè, per què i per a què:

Perquè: substantiu./ Per què: prep + interrogatiu de causa/ prep + pronom relatiu./ Per a què: prep + interrogatiu de finalitat/ prep + pronom relatiu.( t'ho he dit perquè ho sentia així/ no entenc per què crides tant si no ha passat res greu/ mai no he comprès per a què serveix això)

Per tal com i per tal que:

Per tal com: conjunció causal./ Per tal que: conjunció final.(ho he comprat per tal com m'ho has demanat/ ho he comprat per tal que ho utilitzis)

Com que

Sub. Causal.

Posat que

Conjunció condicional, mai causal.

Perquè:

conjunció causal o final. Per diferenciar-les comprovem que la frase causal portarà el verb en indicatiu i que la final el portarà en subjuntiu.

Tanmateix

Conjunció adversativa que mai pot tenir un sentit igual a (així mateix).

Connectors incorrectes:

Només + INF (quan va arribar)./ Conforme (a mesura que)./ En tant que (mentre no)./ Sempre i quan (si)./ Com (en cas que)./ A no ser que (tret que)./ A poder ser/ a ser possible (si pot ser)./ Donat que (perquè)./ doncs (ja que).

Pronoms relatius


Enllacen oracions i alhora representen un element esmentat abans.
Formes de pronoms relatius:
Que (àton), què (tònic), qui (tònic), on (adverbial), art.Def. + qual/s (amb flexió, compost).
Que:
L’utilitzem en la funció de subjecte. CD. CCT. Aquest pronom podrà ser substituït pel relatiu compost a les oracions explicatives, no a les especificatives.

Què/qui:

després de preposició. Què>cosa. Qui>persona. CRV. CI. CC (menys el CCT).

Qual:

Sbj, CD, CCT (explicatives,,) i CRV, CI, CC (explicatives i especificatives).

La qual cosa

Relatiu neutre.

Relatiu possessiu

L’utilitzem per substituir el CN. Estructura: substantiu + de +relatiu compost)(de la qual).

On

Relatiu adverbial (per a CCLl).

Entradas relacionadas: