Us de que conjunció i de que relatiu
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Español
Escrito el en catalán con un tamaño de 7,15 KB
Tweet |
Els registres:
Variació lingüística: dialectes i registres
: L’estàndard: varietat dialectal més comuna a tots els parlants./ Varietats dialectals: identifiquen grups de parlants pertanyents a diferents terres./ Varietats funcionals (registres): diferents modalitats de llengua que empra un mateix parlant per adaptar-se a cada situació comunicativa.
Registres formals i registres no formals
L’emissor comunica unes idees relacionades amb un tema per construir un text que permeti aconseguir que el receptor actuï d’acord amb una intencionalitat. (tema general o especialitzat, intencionalitat objectiva o subjectiva, canal oral o escrit, grau de formalitat baix o alt).
Llenguatges d’especialitat
Els especialistes d’una determinada matèria necessiten, per parlar de la seva matèria, un lèxic específic o terminologia d’ús exclusiu (llenguatges d’especialitat). Parteixen del registre cientificotècnic, culte p estàndard.
Els textos científics i tècnics:
Factors contextuals
: tema especialitzat, canal escrit, intencionalitat objectiva i grau de formalitat alt./ Expressió en general:
Objectiva, freda, precisa. Tendència a la universitat./ Sintaxi:
Ús d’oracions enunciatives. /Lèxic:
Ús de diferents termes de especialitats. Termes d’arrels gregues, o llengües modernes. Ús de llenguatge formalitzat./ Gèneres textuals:
Tractats i articles científics, informes tècnics, comunicacions en congressos, tesis doctorals,..
Formació del lèxic científic
Mecanismes regulars: derivació, composició, composició sintagmàtica (gas noble), habilitació (canvi de categoria gramatical), abreviació./ Usant elements grecs, llatins o híbrids./ Manllevant elements d’altres llengües: amb canalització gràfica, fonètica o morfològica, o directament, sense adaptar al català.
Els textos humanístics
:
Factors contextuals
Tema més o menys especialitzat, canal normalment escrit, intencionalitat no sempre objectiva i grau de formalitat alt o força alt./ Expressió en general:Afany de claredat i redacció elaborada, freqüentment amb un estil personal./ Sintaxi:
Gran sintaxi de construccions: sovint complexes. Predomini de oracions enunciatives, però amb presència d’altres tipus d’oració./ Lèxic:
Terminologia no del tot fixada, polisèmia./ Gèneres textuals:
Articles d’opinió, assaig, .../ Caràcter més tècnic o especulatiu o doctrinal (modificar el punt de vista del lector): expressió clara i precisa, text argumentatiu, gèneres textuals> l’assaig, Agustí Clavet i Joan Fuster.
Sota i baix:
Sota: pot ser prep o adv./ Baix: pot ser adj, subst, o adv. Mai prep.(amagat aquí a sota/ el sol encara era baix)
Com i com a :
Com: introdueix una comparació i es pot canvia per: igual que, com si fos, de la mateixa manera que./ Com a: introdueix una aposició o predicatiu i commuta per: en qualitat de, en quant és. No hi ha comparació.(s'estimen com germans(no son germans)/ s'estimen com a germans(si que son germans))Locucions incorrectes:
En quant a (quant a/ pel que fa a)./ Arrel de (arran de)./ Degut a (a causa de/ gràcies a/ per culpa de).Per i per a: + SN
Per:
causa (castellà: por)./ Per a : finalitat (castellà: para).
Per i per a + INF:
sempre per.Res + prep(a) + inf
Cap a i fins a:
Cap a : porten (a) quan s’escriuen davant d’un substantiu, un article, un adj, un numeral, un INF./ Fins a: no porten (a) quan darrera hi ha un demostratiu, la con que i davant la majoria d’adverbis.
Sinó i si no:
Sinó: conjunció adversativa./ Si no: és una conjunció condicional + adverbi de negació i si es treu el (no) és afirmativa o el si és una conjunció concessiva + negació.(no és culpa d'ell, sinó del seu amic/ si no hi vas et castigaré)Doncs
No introdueix causes, introdueix conseqüències.(el café ja és a punt doncs serveixlo)Perquè, per què i per a què:
Perquè: substantiu./ Per què: prep + interrogatiu de causa/ prep + pronom relatiu./ Per a què: prep + interrogatiu de finalitat/ prep + pronom relatiu.( t'ho he dit perquè ho sentia així/ no entenc per què crides tant si no ha passat res greu/ mai no he comprès per a què serveix això)Per tal com i per tal que:
Per tal com: conjunció causal./ Per tal que: conjunció final.(ho he comprat per tal com m'ho has demanat/ ho he comprat per tal que ho utilitzis)Com que
Sub. Causal.Posat que
Conjunció condicional, mai causal.Perquè:
conjunció causal o final. Per diferenciar-les comprovem que la frase causal portarà el verb en indicatiu i que la final el portarà en subjuntiu.Tanmateix
Conjunció adversativa que mai pot tenir un sentit igual a (així mateix).Connectors incorrectes:
Només + INF (quan va arribar)./ Conforme (a mesura que)./ En tant que (mentre no)./ Sempre i quan (si)./ Com (en cas que)./ A no ser que (tret que)./ A poder ser/ a ser possible (si pot ser)./ Donat que (perquè)./ doncs (ja que).Pronoms relatius
Enllacen oracions i alhora representen un element esmentat abans.
Formes de pronoms relatius:
Que (àton), què (tònic), qui (tònic), on (adverbial), art.Def. + qual/s (amb flexió, compost).
Que:
L’utilitzem en la funció de subjecte. CD. CCT. Aquest pronom podrà ser substituït pel relatiu compost a les oracions explicatives, no a les especificatives.