Els conflictes entre imperis rivals van tenir l'escenari preferent al Marroc

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 32,54 KB

 
Tema
6: L’imperialisme 1. Explica les causes econòmiques,
demogràfiques, polítiques i ideològiques que impulsen
l’imperialisme. (1) L'imperialisme va tenir, fonamentalment,
motivacions econòmiques. Els països industrialitzats d'Europa
necessitaven nous mercats per vendre l'excedent de la seva producció.
Volien comprar matèries primeres i productes colonials al millor
preu. Volien invertir els seus excedents de captital a llocs, fora
d'Europa, on la mà d'obra fós més barata i per tant poguessin
obtenir major benefici. Les transformacions econòmiques van donar
lloc a un augment de la població europea. Aquesta expensió
demogràfica va generar un volum de població excedent i es va
estimular l'emigració cap a altres continents. Al Segle XIX, 40
milions de persones van abandonar el vell continent per establir-se a
països extraeuropeus. Interessos polítics i estratègics: Fronteres
d'Europa s'havien estabilitzat a finals del s XIX. Per això i per
les escasses possibilitats d'ampliar els seus territoris dins
d'Europa van portar els estats europeus a preparar la seva expansió
per altres continents. Els governs ambicionaven construir imperis
colonials per augmentar el seu prestigi i poder. Les colònies
contribuien en el desenvolupament del comerç i de la indústria, i a
la formació d'exèrcits nacionals poderosos. Els problemes polítics
van quedar en un segon pla ja que es van concentrar en la conquesta i
domini colonial. La rivalitat política i militar entre països va
portar a conflictes locals i crisis internacionals, que van acabar
desenvocant amb l'esclat de la 1ª Guerra Mundial. Ideologies: Es
defensava la superioritat d'algunes nacions i el dret d'aquestes a
imposar-se. Es parlava de la missió civilitzadora dels europeus, que
es creien avançats cultural i tecnològicament i volien difondre els
seus principis. Aquestes posicions desembocaven al racisme, a vegades
(home blanc superior). 2. Quins van ser els grans imperis colonials?
I quins territoris van ser ocupats a l’Àfrica i Àsia? Quins
països no europeus també van participar en la cursa imperial? Cap
on es van dirigir? (3) A partir del 1870 grans potències europees
van arribar a controlar gairebé → tot Àfrica i Àsia, la major
part de les illes del Oceà Pacífic i d'Oceanía i amplis territoris
de l'América del Nord. El continent africà es va colonitzà
ràpidament, es va aconseguir el domini total en 30 anys. El xoc
d'interessos entre les potències rivals pel repartiment d'Àfrica va
impulsar a la Conferència de Berlín, on es van decidir les normes i
les zones que ocuparien. Gran part del continent asiàtic va ser
ocupat també, per potències europees occidentals (GB, FR i ALE i
altres). La Xina oferia un immens mercat al qual tots volien accedir.
Les guerres de l'opi van forçar a l'obertura d'alguns ports de
l'Imperi xinès al comerç exterior i l'entrada d'interessos
occidentals a l'explotació de les seves riqueses. Aquesta
intromissió estrangera va ser contestada amb revoltes com la dels
bòxers. L'Imperi
Britànic era qui posseïa el major Imperi
colonial, amb més de 33 milions de km². Controlava les rutes
marítimes comercials amb bases a l'Atlàntic, a l'Índic, al Pacífic
i al Mediterrani. La seva principal colònia va ser l'Índia. El
segon gran Imperi colonial era el de França, amb una extensió de 11
milions de km². Es van establir a diferents zones però
principalment al nord Africà i al sud-est asiàtic. Els EEUU es van
expandir cap al Pacífic, on van ocupar Filipines i Hawaii, van
expulsar als espanyols de Cuba i de Puerto Rico i es van apoderar de
Panamà, de la Rep Dominicana i de Nicaragua. L'expansionisme del
Japó va ser el resultat de la modernització socila i la
industrialització del país en el període de l'emperador Meiji. El
Japó, amb el suport de GB, va aturar el progrés rus a la província
xinesa de Manxúria i es va annexar les illes Kuris, Corea i Formosa.
3. Conseqüències de l’imperialisme per als països colonials i
les metròpolis? (4) Territoris colonialitzats van patir un fort
impacte amb l'arribada dels europeus. Els europeus van crear nous
països, traçar fronteres, talar boscos i posar en conreu immenses
àrees verges. Van construir infraestructures necessàries per
exploatar i communicar els territoris conquerits i van aixecar noves
ciutats. Tot va portar a una profunda modificació del paisatge. Va
haver-hi un fort imacte demogràfic. La introducció de mesures
higièniques, presència d'hospitals i campanyes de vacunació van
permetre reduir epidèmies i amb això disminuir la mortalitat. Però
això, en països del continent africà va portar a un trencament de
l'equilibri entre la població i els recursos. Els europeus també
van comportar un descens de l'analfabatisme. Però van imposar les
seves cultures i creencies, sense tenir en compte les tradicions i
creences dels indígenes 4. Vocabulari: racisme, Fachoda, aculturació
Racisme: doctrina que propugna la desigualtat de les races humanes i
a partir d'ella es justifica el fet de que algunes races o cultures
siguin sotmeses a explotacions i segregacions. Fachoda: Va ser un
incident militar provocat per la rivalitat entre els francesos i els
britànics, en el qual es van imposar els britànics. Aculturació:
Imposició de les formes de la vida dels colonitzadors prescendint de
la cultura, tradicions i creences indígenes. Tema 8: La 1ª Guerra
Mundial 1. Vocabulari: Cursa d’armaments, Pau armada, trinxeres
Cursa d'armaments: Va estar provocada pel malestar existent entre les
potències d'aquell moment, aquestes van originar una escalada en la
producció d'armaments. Els estats van invertir grans sumes de diners
la fabricació d'armes i en l'enfortiment del seu exèrcit. Pau
armada: Van ser anomenats així els anys que van precedir el
conflicte de la 1ª Guerra Mundial, en els quals la pujança
econòmica de la nova Alemanya va alterar el vell equilibri europeu i
va originar una sèrie de conflictes internacionals. Trinxeres: 2.
Quins règims Polítics hi havia a Europa a l’inici del s.XX? (les
diferències entre els països consolidats democraticament i els que
només són democràtics de nom, el cas dels grans imperis) (1) .
Quines causes van provocar la 1ª GM? Com es va iniciar el conflicte?
(2) L'escalada de les tensions internacionals i la cursa d'armaments
durant els anys que van precedir l'esclat bèl·lic va ser tan
evident que molts historiadors han qualificat la 1ª Guerra Mundial
com una “guerra nunciada”. Entre les causes, va destacar els
conflictes de l'imperialisme i el nacionalisme. Hi havia una gran
rivalitat entre imperis que es volien estendre i altres que es volien
independitzar. En aquest context, una sèrie de crisis internacionals
van marcar l'evolució cap al conflicte: crisis colonialistes al
Marroc, conflicte dels Balcans i dues guerres balcàniques. L'esclat
de la guerra va ser provocat per l'assassinat a Sarajevo de l'hereu
de l'Imperi Austrohongarès, Francesc Ferran. Àustria va acusar a
Sèrbia d'haver instigat el magnicidi, li va declarar la guerra i li
va enviar un ultimàtum en el qual plantejava les seves exigències.
Davant la resposta negativa de Sèrbia, els esdeveniments es van
precipitar i es va estrendre la guerra. Rússia hi va intervenir per
protegir Sèrbia i va declarar la guerra a Àustria. Alemanya, aliada
d'Àustria, va declarar la guerra a Rússia i a França, aliada de
Rússia. La GB va declarar la guerra a ALE i AUS. Només IT es va
mantenir neutral al principi. 4. Quines etapes va tenir la guerra?
Quines van ser les característiques principals de cadascuna? La
primera etapa va ser La Guerra de Moviments. Van ser atacs ràpids
alemanys a França, envaint Luxemburg i Bèlgica fins arribar a 40 km
de París. Això va estar seguit per una resposta Franco-britànica
per estabilitzar el front de batalla del Marne. Va haver-hi un triomf
alemany al front oriental contra els russos. Es van immobilitzar els
fronts, cosa que va portar a la guerra de trinxeres. La segona etapa
va ser la Guerra de trinxeres. En ella es van immobilitzar els
fronts. Es van obrir trinxeres des de Suïssa fins al mar del Nord.
Es va iniciar una fase de la guerra en la qual guanyar un pam de
territori a l'enemic significava desenes de milers de morts. Van
caldre nous aliats que aportessin més soldats. Aquesta Guerra es va
caracteritzar per unes condicions infrahumanes, es va emportar
moltíssimes vides, per culpa de la humitat, els paràsits, les
epidèmies i a tot això se li sumaven els atacs continuus. Es van
utilitzar noves armes, també. L'última etapa de la guerra és al
crisi del 1917. Aquest any, a Rússia va triomfar la revolució
bolxevic. Es va firmar el Tractat de Brest-Litovsk amb Alemanya, pel
qual els revolucionaris contraris a la participació de Rússia, van
haver de cedir nombrosos territoris al Bàltic. L'abandonament de
Rússia va ser compensat amb la intervenció dels EEUU, que van
decidir entrar en conflicte després de l'enfonsament de Lusitania.
Al 1918, britànics, francesos i italians van derrotar als autríacs
i els seus aliats. L'Imperi Austrohongarès i l'Imperi Turc van
demanar l'amnistici, i els combats van essar. Els alemanys van ser
derrotats en la segona batalla de Marne. L'11 de Novembre de 1918,
Alemanya va firmar l'armistici i Guillem II va abdicar, mentre que el
seu país es va proclamar l'anomenada República Weimar. 5. Quines
conseqüències va comportar la guerra? ( demogràfiques,
economiques, canvis en el mapa, noves institucions internacionals) La
1ª Guerra Mundial va mobilitzar una gran quantitat de recursos
econòmics i humans. Va implicar tota la població i hi van lluitar
tots els homes amb edat militar. El nombre de ferits i morts no va
tenir precedents. Es van destruir pobles, fàbriques i collites. Es
van usar tècniques de propaganda. 6. Què va suposar el tractat de
Versalles per Alemanya? Per què és un mal tractat de Pau? El
tractat de Versalles va imposar unes condicions duríssimes a
Alemanya. Les polítiques suposaven la pèrdua de les seves
conquestes a França, Polònia, Bèlgica i Dinamarca, i la desparició
de l'Imperi austrohongarès. Les condicions militars van suposar
l'abolició del servei militar, la reducció de l'exèrcit alemany i
desarmament vigilat per la Societat de Nacions, i la ocupació
militaritzada a l'esquerre del Rin i desmilitarització a l'altra
banda. Van perdre tots els seus aliats en els territoris d'ultramar i
de la marina mercant. Es van veure obligats a pagar les
indemnitzacions de la guerra. Es va cessar la regió del Sarre a
Lorena. Alemanya va acabar de pagar els costos de la guerra al 2012.
Tema 8: La Revolució Russa 1. Vocabulari: Culte a la personalitat,
autocràcia tsarista, bolxevisme, dictadura del proletariat, soviets,
gulag, pla quinquennal, kolkhoz i sovkhoz Culta a la personalitat:
Mitjançant el culte a la personalitat es va reforçar el lideratge
de Stalin. Va estar exalçadat en totes les seves actuacions i en els
mitjans de propaganda del règim. Autocràcia tsarista: Era el règim
pel qual Rússia va estar sotmessa. Es basava en un poder absolut:
governava per decret, no estava subjecte a cap constitució ni havia
de respondre davant de cap parlament. Aquest règim autrocràtic se
sostenia sobre una burocràcia fidel, un exèrcit poderós i
l'Església ortodoxa. L'economia era de base agrària. Rússia estava
molt poc industrialitzada i avançada. Bolxevisme: Els bolsevics eren
un grup de caràcter radical i eren liderats per Lenin, sostenien la
necessitat de la revolució obrera. Dictadura del proletariat: era un
sistema totalitari en el qual Estat i Partit s'identificaven
completament. Soviets: Eren uns consells d'obrers, pagesos i sodalts.
Van tenir un paper molt decisiu en els esdeveniments ulag: El 1929,
es va instituir el gulag*, una xarxa de camps de presoners on es
recloïa els opositors al règim i se'ls obligava a fer treballs
forçats. Pla quinquennal: Kolkhoz: que funcionava com una
cooperativa gestionada pels pagesos. Sovkhoz: que constituïa una
granja propietat de l'administració de l'Estat. 2. Quina era la
situación de Rússia abans de la revolució de febrer? L'Imperi rus
estava regit per un tsar investit d'un poder absolut: governava per
decret, no estava subjecte a cap constitució ni haia de respondre
davant d'un parlament. Aquest règim autocràtic se sostenia sobre
una burocràcia fidel, un exèrcit poderós i l'Esglèsia ortodoxa,
que tenia una gran influència sobre la societat tradicional russa.
L'economia russa era una de les més endarrerides del continent
europeu. L'agricultura era l'activitat econòmica principal. La
majoria de la població eren pagesos sotmesos a un règim gairebé
feudal, tenien condicions de vida miserables. Va haver-hi un procés
d'industrialització molt lent. Hi havia molt proletariat i poca
burgesia. 3. Com es va desenvolupar la revolució de febrer i Octubre
de 1917? La participació de Rússia a la Gran Guerra va fer
augmentar el malestar de la població i va crear les condicions per a
un eslcat revolucionari. Van haver-hi desastres militars al front i
el nombre de baixes entre els soldats va ser elevat. Els constants
atacas de l'exèrcit van deixar les ciutats desporveïdes i la fam es
va estendre. Per tot l'Imperi es van succeir protestes que exigien la
retirada de la guerra, la porvisió d'aliments i la fi del tsarisme.
El 23 de febrer del 1917 es va produir una gran manifestació a
Petrograd (Sant Petusburg), seguida d'una vaga general i
d'amotinaments a les casernes. El tsar va abdicar i es va proclamar
una república dirigida per un govern provisional, que es va
comprometre a convocar eleccions constituents per convertir Rússia
en una democràcia parlamentària. 4. Qui va ser Lenin? Què són i
què defensen les tesis d’Abril? Lenin va ser el líder dels
bolxevics i el que va propugnar les Tesis d'Abril, amb les quals
marcava la ruta que calia seguir per acabar amb el govern
provisional, va dir que calia enderrocar el govern i instaurar un
govern de soviets obrers i pagesos, firmar la Pau amb Alemanya,
repartir les terres entre ls pagesos, cedir la direcció de les
fàbriques als obrers, nacionalitzar la banca i reconèixer les
nacionalitats de l'Imperi. 5. Com va aconseguir Stalin el poder de
l’URSS? Quines característiques va tenir el règim estalinista? 1.
Quines causes expliquen l’esclat revolucionari de 1917? (5) La
participació de Rússia a la Gran Guerra va fer augmentar el
malestar de la població i va crear les condicions per a un esclat
revolucionari. 2. Què són les tesis d’Abril? (5) La situació va
fer créixer la influència dels bolxevics, que es van anar guanyant
el suport de la majoria dels soviets. El seu líder, Lenin, que
estava a l'exili, va tornar a Rússia i va propugnar les anomenades
Tesis d'Abril, amb les quals marcava la ruta que calia seguir:
enderrocar el govern provisional i instaurar un govern de soviets
obrers i pagesos, firmar la Pau amb Alemanya, repartir les terres
entre els pagesos, cedir la direcció de les fàbriques als obrers,
nacionalitzar la banca i reconèixer les nacionalitats de l'Imperi.
Podeu portar la preparació el dia de l’examen. Comptarà com una
nota més de deures. En l’examen hi haurà 7 preguntes d’explicar
i 6 conceptes d’entre les proposades a la llista. Tema 6:
L’imperialisme 1. Explica les causes econòmiques, demogràfiques,
polítiques i ideològiques que impulsen l’imperialisme. (1)
L'imperialisme va tenir, fonamentalment, motivacions econòmiques.
Els països industrialitzats d'Europa necessitaven nous mercats per
vendre l'excedent de la seva producció. Volien comprar matèries
primeres i productes colonials al millor preu. Volien invertir els
seus excedents de captital a llocs, fora d'Europa, on la mà d'obra
fós més barata i per tant poguessin obtenir major benefici. Les
transformacions econòmiques van donar lloc a un augment de la
població europea. Aquesta expensió demogràfica va generar un volum
de població excedent i es va estimular l'emigració cap a altres
continents. Al Segle XIX, 40 milions de persones van abandonar el
vell continent per establir-se a països extraeuropeus. Interessos
polítics i estratègics: Fronteres d'Europa s'havien estabilitzat a
finals del s XIX. Per això i per les escasses possibilitats
d'ampliar els seus territoris dins d'Europa van portar els estats
europeus a preparar la seva expansió per altres continents. Els
governs ambicionaven construir imperis colonials per augmentar el seu
prestigi i poder. Les colònies contribuien en el desenvolupament del
comerç i de la indústria, i a la formació d'exèrcits nacionals
poderosos. Els problemes polítics van quedar en un segon pla ja que
es van concentrar en la conquesta i domini colonial. La rivalitat
política i militar entre països va portar a conflictes locals i
crisis internacionals, que van acabar desenvocant amb l'esclat de la
1ª Guerra Mundial. Ideologies: Es defensava la superioritat
d'algunes nacions i el dret d'aquestes a imposar-se. Es parlava de la
missió civilitzadora dels europeus, que es creien avançats cultural
i tecnològicament i volien difondre els seus principis. Aquestes
posicions desembocaven al racisme, a vegades (home blanc superior).
2. Quins van ser els grans imperis colonials? I quins territoris van
ser ocupats a l’Àfrica i Àsia? Quins països no europeus també
van participar en la cursa imperial? Cap on es van dirigir? (3) A
partir del 1870 grans potències europees van arribar a controlar
gairebé → tot Àfrica i Àsia, la major part de les illes del Oceà
Pacífic i d'Oceanía i amplis territoris de l'América del Nord. El
continent africà es va colonitzà ràpidament, es va aconseguir el
domini total en 30 anys. El xoc d'interessos entre les potències
rivals pel repartiment d'Àfrica va impulsar a la Conferència de
Berlín, on es van decidir les normes i les zones que ocuparien. Gran
part del continent asiàtic va ser ocupat també, per potències
europees occidentals (GB, FR i ALE i altres). La Xina oferia un
immens mercat al qual tots volien accedir. Les guerres de l'opi van
forçar a l'obertura d'alguns ports de l'Imperi xinès al comerç
exterior i l'entrada d'interessos occidentals a l'explotació de les
seves riqueses. Aquesta intromissió estrangera va ser contestada amb
revoltes com la dels bòxers. L'Imperi Britànic era qui posseïa el
major Imperi colonial, amb més de 33 milions de km². Controlava les
rutes marítimes comercials amb bases a l'Atlàntic, a l'Índic, al
Pacífic i al Mediterrani. La seva principal colònia va ser l'Índia.
El segon gran Imperi colonial era el de França, amb una extensió de
11 milions de km². Es van establir a diferents zones però
principalment al nord Africà i al sud-est asiàtic. Els EEUU es van
expandir cap al Pacífic, on van ocupar Filipines i Hawaii, van
expulsar als espanyols de Cuba i de Puerto Rico i es van apoderar de
Panamà, de la Rep Dominicana i de Nicaragua. L'expansionisme del
Japó va ser el resultat de la modernització socila i la
industrialització del país en el període de l'emperador Meiji. El
Japó, amb el suport de GB, va aturar el progrés rus a la província
xinesa de Manxúria i es va annexar les illes Kuris, Corea i Formosa.
3. Conseqüències de l’imperialisme per als països colonials i
les metròpolis? (4) Territoris colonialitzats van patir un fort
impacte amb l'arribada dels europeus. Els europeus van crear nous
països, traçar fronteres, talar boscos i posar en conreu immenses
àrees verges. Van construir infraestructures necessàries per
exploatar i communicar els territoris conquerits i van aixecar noves
ciutats. Tot va portar a una profunda modificació del paisatge. Va
haver-hi un fort imacte demogràfic. La introducció de mesures
higièniques, presència d'hospitals i campanyes de vacunació van
permetre reduir epidèmies i amb això disminuir la mortalitat. Però
això, en països del continent africà va portar a un trencament de
l'equilibri entre la població i els recursos. Els europeus també
van comportar un descens de l'analfabatisme. Però van imposar les
seves cultures i creencies, sense tenir en compte les tradicions i
creences dels indígenes 4. Vocabulari: racisme, Fachoda, aculturació
Racisme: doctrina que propugna la desigualtat de les races humanes i
a partir d'ella es justifica el fet de que algunes races o cultures
siguin sotmeses a explotacions i segregacions. Fachoda: Va ser un
incident militar provocat per la rivalitat entre els francesos i els
britànics, en el qual es van imposar els britànics. Aculturació:
Imposició de les formes de la vida dels colonitzadors prescendint de
la cultura, tradicions i creences indígenes. Tema 8: La 1ª Guerra
Mundial 1. Vocabulari: Cursa d’armaments, Pau armada, trinxeres
Cursa d'armaments: Va estar provocada pel malestar existent entre les
potències d'aquell moment, aquestes van originar una escalada en la
producció d'armaments. Els estats van invertir grans sumes de diners
la fabricació d'armes i en l'enfortiment del seu exèrcit. Pau
armada: Van ser anomenats així els anys que van precedir el
conflicte de la 1ª Guerra Mundial, en els quals la pujança
econòmica de la nova Alemanya va alterar el vell equilibri europeu i
va originar una sèrie de conflictes internacionals. Trinxeres: 2.
Quins règims Polítics hi havia a Europa a l’inici del s.XX? (les
diferències entre els països consolidats democraticament i els que
només són democràtics de nom, el cas dels grans imperis) (1) .
Quines causes van provocar la 1ª GM? Com es va iniciar el conflicte?
(2) L'escalada de les tensions internacionals i la cursa d'armaments
durant els anys que van precedir l'esclat bèl·lic va ser tan
evident que molts historiadors han qualificat la 1ª Guerra Mundial
com una “guerra nunciada”. Entre les causes, va destacar els
conflictes de l'imperialisme i el nacionalisme. Hi havia una gran
rivalitat entre imperis que es volien estendre i altres que es volien
independitzar. En aquest context, una sèrie de crisis internacionals
van marcar l'evolució cap al conflicte: crisis colonialistes al
Marroc, conflicte dels Balcans i dues guerres balcàniques. L'esclat
de la guerra va ser provocat per l'assassinat a Sarajevo de l'hereu
de l'Imperi Austrohongarès, Francesc Ferran. Àustria va acusar a
Sèrbia d'haver instigat el magnicidi, li va declarar la guerra i li
va enviar un ultimàtum en el qual plantejava les seves exigències.
Davant la resposta negativa de Sèrbia, els esdeveniments es van
precipitar i es va estrendre la guerra. Rússia hi va intervenir per
protegir Sèrbia i va declarar la guerra a Àustria. Alemanya, aliada
d'Àustria, va declarar la guerra a Rússia i a França, aliada de
Rússia. La GB va declarar la guerra a ALE i AUS. Només IT es va
mantenir neutral al principi. 4. Quines etapes va tenir la guerra?
Quines van ser les característiques principals de cadascuna? La
primera etapa va ser La Guerra de Moviments. Van ser atacs ràpids
alemanys a França, envaint Luxemburg i Bèlgica fins arribar a 40 km
de París. Això va estar seguit per una resposta Franco-britànica
per estabilitzar el front de batalla del Marne. Va haver-hi un triomf
alemany al front oriental contra els russos. Es van immobilitzar els
fronts, cosa que va portar a la guerra de trinxeres. La segona etapa
va ser la Guerra de trinxeres. En ella es van immobilitzar els
fronts. Es van obrir trinxeres des de Suïssa fins al mar del Nord.
Es va iniciar una fase de la guerra en la qual guanyar un pam de
territori a l'enemic significava desenes de milers de morts. Van
caldre nous aliats que aportessin més soldats. Aquesta Guerra es va
caracteritzar per unes condicions infrahumanes, es va emportar
moltíssimes vides, per culpa de la humitat, els paràsits, les
epidèmies i a tot això se li sumaven els atacs continuus. Es van
utilitzar noves armes, també. L'última etapa de la guerra és al
crisi del 1917. Aquest any, a Rússia va triomfar la revolució
bolxevic. Es va firmar el Tractat de Brest-Litovsk amb Alemanya, pel
qual els revolucionaris contraris a la participació de Rússia, van
haver de cedir nombrosos territoris al Bàltic. L'abandonament de
Rússia va ser compensat amb la intervenció dels EEUU, que van
decidir entrar en conflicte després de l'enfonsament de Lusitania.
Al 1918, britànics, francesos i italians van derrotar als autríacs
i els seus aliats. L'Imperi Austrohongarès i l'Imperi Turc van
demanar l'amnistici, i els combats van essar. Els alemanys van ser
derrotats en la segona batalla de Marne. L'11 de Novembre de 1918,
Alemanya va firmar l'armistici i Guillem II va abdicar, mentre que el
seu país es va proclamar l'anomenada República Weimar. 5. Quines
conseqüències va comportar la guerra? ( demogràfiques,
economiques, canvis en el mapa, noves institucions internacionals) La
1ª Guerra Mundial va mobilitzar una gran quantitat de recursos
econòmics i humans. Va implicar tota la població i hi van lluitar
tots els homes amb edat militar. El nombre de ferits i morts no va
tenir precedents. Es van destruir pobles, fàbriques i collites. Es
van usar tècniques de propaganda. 6. Què va suposar el tractat de
Versalles per Alemanya? Per què és un mal tractat de Pau? El
tractat de Versalles va imposar unes condicions duríssimes a
Alemanya. Les polítiques suposaven la pèrdua de les seves
conquestes a França, Polònia, Bèlgica i Dinamarca, i la desparició
de l'Imperi austrohongarès. Les condicions militars van suposar
l'abolició del servei militar, la reducció de l'exèrcit alemany i
desarmament vigilat per la Societat de Nacions, i la ocupació
militaritzada a l'esquerre del Rin i desmilitarització a l'altra
banda. Van perdre tots els seus aliats en els territoris d'ultramar i
de la marina mercant. Es van veure obligats a pagar les
indemnitzacions de la guerra. Es va cessar la regió del Sarre a
Lorena. Alemanya va acabar de pagar els costos de la guerra al 2012.
Tema 8: La Revolució Russa 1. Vocabulari: Culte a la personalitat,
autocràcia tsarista, bolxevisme, dictadura del proletariat, soviets,
gulag, pla quinquennal, kolkhoz i sovkhoz Culta a la personalitat:
Mitjançant el culte a la personalitat es va reforçar el lideratge
de Stalin. Va estar exalçadat en totes les seves actuacions i en els
mitjans de propaganda del règim. Autocràcia tsarista: Era el règim
pel qual Rússia va estar sotmessa. Es basava en un poder absolut:
governava per decret, no estava subjecte a cap constitució ni havia
de respondre davant de cap parlament. Aquest règim autrocràtic se
sostenia sobre una burocràcia fidel, un exèrcit poderós i
l'Església ortodoxa. L'economia era de base agrària. Rússia estava
molt poc industrialitzada i avançada. Bolxevisme: Els bolsevics eren
un grup de caràcter radical i eren liderats per Lenin, sostenien la
necessitat de la revolució obrera. Dictadura del proletariat: era un
sistema totalitari en el qual Estat i Partit s'identificaven
completament. Soviets: Eren uns consells d'obrers, pagesos i sodalts.
Van tenir un paper molt decisiu en els esdeveniments ulag: El 1929,
es va instituir el gulag*, una xarxa de camps de presoners on es
recloïa els opositors al règim i se'ls obligava a fer treballs
forçats. Pla quinquennal: Kolkhoz: que funcionava com una
cooperativa gestionada pels pagesos. Sovkhoz: que constituïa una
granja propietat de l'administració de l'Estat. 2. Quina era la
situación de Rússia abans de la revolució de febrer? L'Imperi rus
estava regit per un tsar investit d'un poder absolut: governava per
decret, no estava subjecte a cap constitució ni haia de respondre
davant d'un parlament. Aquest règim autocràtic se sostenia sobre
una burocràcia fidel, un exèrcit poderós i l'Esglèsia ortodoxa,
que tenia una gran influència sobre la societat tradicional russa.
L'economia russa era una de les més endarrerides del continent
europeu. L'agricultura era l'activitat econòmica principal. La
majoria de la població eren pagesos sotmesos a un règim gairebé
feudal, tenien condicions de vida miserables. Va haver-hi un procés
d'industrialització molt lent. Hi havia molt proletariat i poca
burgesia. 3. Com es va desenvolupar la revolució de febrer i Octubre
de 1917? La participació de Rússia a la Gran Guerra va fer
augmentar el malestar de la població i va crear les condicions per a
un eslcat revolucionari. Van haver-hi desastres militars al front i
el nombre de baixes entre els soldats va ser elevat. Els constants
atacas de l'exèrcit van deixar les ciutats desporveïdes i la fam es
va estendre. Per tot l'Imperi es van succeir protestes que exigien la
retirada de la guerra, la porvisió d'aliments i la fi del tsarisme.
El 23 de febrer del 1917 es va produir una gran manifestació a
Petrograd (Sant Petusburg), seguida d'una vaga general i
d'amotinaments a les casernes. El tsar va abdicar i es va proclamar
una república dirigida per un govern provisional, que es va
comprometre a convocar eleccions constituents per convertir Rússia
en una democràcia parlamentària. 4. Qui va ser Lenin? Què són i
què defensen les tesis d’Abril? Lenin va ser el líder dels
bolxevics i el que va propugnar les Tesis d'Abril, amb les quals
marcava la ruta que calia seguir per acabar amb el govern
provisional, va dir que calia enderrocar el govern i instaurar un
govern de soviets obrers i pagesos, firmar la Pau amb Alemanya,
repartir les terres entre ls pagesos, cedir la direcció de les
fàbriques als obrers, nacionalitzar la banca i reconèixer les
nacionalitats de l'Imperi. 5. Com va aconseguir Stalin el poder de
l’URSS? Quines característiques va tenir el règim estalinista? 1.
Quines causes expliquen l’esclat revolucionari de 1917? (5) La
participació de Rússia a la Gran Guerra va fer augmentar el
malestar de la població i va crear les condicions per a un esclat
revolucionari. 2. Què són les tesis d’Abril? (5) La situació va
fer créixer la influència dels bolxevics, que es van anar guanyant
el suport de la majoria dels soviets. El seu líder, Lenin, que
estava a l'exili, va tornar a Rússia i va propugnar les anomenades
Tesis d'Abril, amb les quals marcava la ruta que calia seguir:
enderrocar el govern provisional i instaurar un govern de soviets
obrers i pagesos, firmar la Pau amb Alemanya, repartir les terres
entre els pagesos, cedir la direcció de les fàbriques als obrers,
nacionalitzar la banca i reconèixer les nacionalitats de l'Imperi.
Podeu portar la preparació el dia de l’examen. Comptarà com una
nota més de deures. En l’examen hi haurà 7 preguntes d’explicar
i 6 conceptes d’entre les proposades a la llista. 

Entradas relacionadas: