Configuracio estat liberal 1833 1874

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 10,37 KB

 
Desamortització:Conjunt d’accions polítiques, jurídiques i econòmiques que caracteritzaren dos períodes de la historia d’Espanya en el s.XIX i que tenien com a objectiu alliberar les terres amortitzades, es a dir, que no donaven ingressos a la Hisenda, i que en molts casos no estaven explotades de manera intensiva. Les dues amortitzacions més importants, la d’en Mendizàbal i la d’en Madoz.
Cantonalisme: moviment insurreccional d’artesans, venedors i assalariats dirigit per federals intransigents, decebuts davant la República (1873). Es van alçar en diversos punts (Cartagena, Sevilla, Cadis, València) exigint canvis en l’estructura de la propietat i la societat.
Narvá ez:principal dirigent moderat, president del Consell de Ministres entre 1844 i 1846, període en què es va redactar la Constitució del 45. En el seu segon mandat (1847-1851) va fer front a revoltes (1848), va acordar les condicions del Concordat amb el Vaticà i va suspendre la desamortització. A partir del 1856 va tomar a presidir en tres ocasions el gabinet de ministres, alternant amb O’Donnell.
Espartero: general vencedor de la guerra carlina i regent durant la minoria d’edat d’Isabel II (1841-1843). El seu govern, molt autoritari i incapaç de cooperar amb les Corts, es va anar aïllant deis seus correligionaris i es va enfrontar a diversos alçaments. El 1843 va dimitir, va abandonar la regència i es va exiliar a Anglaterra.
Moderats:Era un grup heterogèni format per terratinents, grans comerciants I intel·lectuals conservadors, juntament amb restes de la vella noblesa,de l’alt clergat i dels alts comandaments militars. Defensaven la propietat privada,del sufragi censatari,de la sobirania compartida entre les Corts i un monarca amb amplis poders,i de la limitació dels drets individuals,eren enun temps l’opciómés clerical del liberalisme.
Progressistes: grup polític en què predominaven la mitjana i menuda burgesia i part de la burgesia industrial i financera. D’idees reformistes,defensaven lasobirania nacional,i rebutjaven la intervenció dela Corona enpolítica. Partidaris d’enfortir poders locals i drets individuals i col·lectius (llibertat de premsa, d’opinió, de religió, etc.),comptaven amb el suport de les classes mitjanes i artesanes a les ciutats.
Unionistes: representants d’Unió Liberal, partit que va nàixer després de l’escissió dels moderats i que va acollir els progressistes més conservadors. Pretenia ser una opció centrista que agrupara els descontents amb la política moderada i els reticents a opcions radicals.
Republicans federals: grup escindit del partit demòcrata a mitjans del 1868, quan es van declarar monàrquics una part dels seus membres. Dirigits per Pi i Margall, Figueras i Castelar, eren partidaris d’amplies reformes socials i politiques
:república,supresió de quintes,abolició de l’esclavitud
Demòcrates: grup escindit dels progressistes que va formar el Partit demócrata (1849) sota influènciadels ideals de les revolucionsdel 1848.Defensaven el sufragi universal, l’ampliació de les llibertats públiques,la intervenció de l’Estat en l’educació, l’assistència social, una fiscalitat que pal·liara les
diferències socials, etc.
Milícia Nacional: Va ser creada per les Corts de Cadis com una força armada alternativa al exèrcit regular, va ser l’arma que forjava la burgesía i la menestralia urbana per vetllar per la defensa del liberalisme.
Juntes: Es constitueixen mitjançant processos electorals que les configuren com a representants de la voluntat popular. Van ser importants en els canvis de govern en l’ascens
progressista al poder i en la caiguda d’Espartero
Milícia Nacional: Va ser creada per les Corts de Cadis com una força armada alternativa al exèrcit regular, va ser l’arma que forjava la burgesía i la menestralia urbana per vetllar per la defensa del liberalisme.
Juntes: Es constitueixen mitjançant processos electorals que les configuren
com a representants de la voluntat popular. Van ser importants en els canvis de govern en l’ascens
progressista al poder i en la caiguda d’Espartero
Amadeu de Savoia: El 16 de novembre de 1870 amb el suport del sector progressista de les Corts i dels carlistes Amadeu de Savoia és triat rei com Amadeu I d'Espanya, succeint a Isabel II La figura d'Amadeu era vista amb predilecció per la classe progressista espanyola. Fill d’un rei liberal anomenat el Galant Home que havia conduït la Unificació italiana a bon port. Finalment fou, després de moltes discussions, elegits el duc d'Aosta com a rei d'Espanya.
General Prim: Joan Prim i Prats, el General Prim fou un militar i polític progressista del segle XIX molt influent en la política espanyola Va ser president del consell de Ministres President_del_consell_de_Ministres entre els anys 1869 i 1870 Concordat: tractat sobre assumptes eclesiàstics entre un Estat i el Vaticà. Els moderats, per millorar la seua relació amb I’Església, van firmar un Concordat amb la Santa Seu (1851) pel qual se suspenia la venda de béns eclesiàstics, es retornaven els que no s’havien venut i, a més a més, es finançava amb fons públic el culte i el clergat.





Despres de la mort de Ferran VII,s'inicià l'aixekament carli. Aprofitant k part de l'exercit isabeli era a navarra i pais vask k lluitava amb lerxercit del general zumalakarregui, els karlins catalans es van reorganitzar.Apart d'alguna part de catalunya i valencia no konkerien res mes,en zumalakarregui morí i els liberals guanyaren komandats per l'espartero, sakaba la guerra am el conveni de bergara. Maria cristina nomenà primer ministre en martinez de la ROsa--promulgà un estatut real el 1834.moderats al costat de la corona,progresistes feien revoltes, la maria cristina cridà a en Mendizabal k va fer un regim liberal i va ferunes reformes agraries: desamortitzacio, desvinkulacio i dissolució del regim senyorial.constitució del 1837 -sobirania nacional,amplia declaracio dedrets,divisio de poders,absencia d confesionalitat catolika,pero hi havia una segona kambra mes conservadora,mes poders ala korona ,sistema electoral censatari, abolicio dels privilegils gremials,implantacio de la llibertat d'industria i comerç.Maria cristina va marxar a l'exili abans de donar el poder als progresistes-entrà en el govern l'Espartero,bombardea barna el 1842, aranzel lliurecamvista. 1843 pronunciament kontra espartero i es va formar una junta suprema provisional de Barna.els moderats, enkapçalats per narvaez i O'Donnell,provokaren la dimissio d'Espartero. moviment radikal i popular-Jamància.1843 ISABEL II es va fer reina amb 13 anys.Moderats al poder am el suport dela corona Narvaez cap de govern,constitucio 1845 rekull les idees basikes de moderantisme,sobirania konjunta del rei i les corts, ampliava els poders de lexecutiu, les atribucions del kongres i Senat i restringia el dret d vot,es mantenia la deklaraciode drets del 1837, la constitucio afirmà l'exclusivitat de la religio katolika, els moderats varen construir una estruktura d'estat liberal sota els principis de le centralitzacio i uniformitzacio politika i administrativa i kontrol d l'ordre publik,creà estruktura jerarkitzada i piramidal,poder central a madrid,entralitzar els impostos en mans de l'estat,codi penal dl 1851,sistema d'instruccio publika, es va krear la guardia civil1844....Guerra dels matinersal al tradicional aixecament camperol si van afegir la revolta dels sectors urbans mobilitzats pel partit demokrata--BIENI PROGRESISTA-unio de progresistes i moderats del poder per fer elaboracio del manifest de Manzanares, Isabel cridà l'espartero per ser kap de govern i ministre, l'O'Donnell(govern de progres i unionistes)-obre desamortitzadora i la Llei de ferrokarril, reformes insuficientes,confliktivitat social, greu krisi i esparteo dimiteix i O'Donnell es el kap de govern(moderat), els unionistes van portar a terme una politika activa i agresiva-O'Donnell va dimitir i Narvaez va agafar el poder,cap dels moderats moderantisme de 1863 al 68---revolucio la crisi financiera va coincidir amb una greu d'industrial-1866 crisi de subsistencies, l'atur augmentà, nivell de vida baixà/1866-pakte d'Ostende,progres i unionistes s'uniren per kombatre el moderantisme/////La gloriosa-revolta kontra el govern isabelí, a Barna-junta revolucionaria k es transforma en junta del principat,el govern i la korona aillats, el poder en les juntes revolucionaries i del moviment popular, govern provisional de progres i unionistes.constitucio del 1869 sobirania nacional, sufragi universal maskuli amplia deklaracio de drets, llibertat de residencia,ensenyament o culte,monarkia demokratika i parlamentaria,supressio de la kontribucio de konsums sustituit per impost personal i universal, liberalitzacio dels interkambis exteriors//// MOnarkiA amadau savoia AMADEU I komptava amb els moderats d'oposicio, els kuals, van anar fent un partit alfonsí dirigit per Canovas del Castillo, defensor dels borbons, els carlins, revolta/1862 revolta a cuba,1872 insurreccions de caracter federalista,progresiu distanciament dela monarkia amadeista per part dela poblacio, element principal dela krisi desintegracio dels koalicio governamental.

Entradas relacionadas: