Coneixement racional i coneixement sensible

tema 2

Una de les expressions amb les quals es pretén afirmar la veritat absoluta d’un coneixement determinat. Dir avui dia que una teoria és científica és atorgar-li un estatus d’absoluta veritat. Per tant, en aquesta lliçó abordarem aspectes relatius a la Filosofia de la Ciència, àmbit conegut com Epistemologia (epistéme, saber;
Lógos, teoria o ciència), o també anomenat Gnoseologia (del grec gnosis, coneixement) o Teoria del Coneixement (aquests termes tenen matisos conceptuals diferents, però aquí no filarem tan prim). 2.1. Concepte de ciència Actualment la ciència és una activitat humana que dóna lloc a un cos sistemàtic i organitzat de coneixements demostrats empíricament que fa ús de lleis o principis generals. Recordem ara breument que la paraula “Ciència” canvia molt de sentit segons l’època històrica. El concepte “Ciència” al llarg del temps Època antiga Època clàssica Època medieval Època moderna Heràclit: “No es possible banyarse 2 cops en un mateix riu”: Tot coneixement és simple aparença. NO és possible un coneixement cert. Plató: Només es pot fer ciència del món intel·ligible. (no té en compte les dades sensorials). Agustí d’Hipona:
El saber és inseparable de la fe: per conèixer, cal creure. (No té en compte les dades sensorials). Descartes: La ciència ha de partir d’idees innates, i de la seva combinació per obtenir per deducció noves idees. (No té en compte les dades sensorials). Parmènides: Distingeix entre doxa (opinió) i Episteme (saber). (No té el compte les dades sensorials.) Aristòtil: La ciència parteix del món sensible. (Sí té en compte les dades sensorials). Tomàs d’Aquino: Distingeix entre Teologia (saber revelat) i Filosofia (saber racional)
. Sí té en compte les dades sensorials. Hume: Només és veritat una idea si prové d’una impressió. (Sí té en compte les dades sensorials). S. VI-V aC s. V-IV aC s. V-XIII dC s. XVI-XVIII La ‘Ciència’ ―com la coneixem avui dia, s’inicia al s. XIX. Cal, però, recordar —com hem dit a la lliçó 1— que Ciència i Filosofia foren sinònims fins al s. XVII. Ara ja no. FILOSOFIA CIÈNCIA FÍSICA (la realitat, l’univers) METAFÍSICA (l’origen de la Física) LÒGICA (el pensament racional) EPISTEMOLOGIA (el coneixement) ANTROPOLOGIA FilósÒFICA (l’home) FILOSOFIA MORAL (la felicitat) ESTÈTICA (la bellesa) POLÍTICA (l’acció humana) CIÈNCIES DE LA NATURALESA (Física, Astronomia, Química, etc.) CIÈNCIES HUMANES (Sociologia, Dret, Història, etc.) CIÈNCIES APLICADES (Enginyeria, Farmàcia, etc.) CIÈNCIES MIXTES (bioètica, sociobiologia, bioquímica, etc) No són empíriques Sí són comprovables Per Ciència avui solem entendre el saber cert de les coses, i solem identificar-ho amb el ‘coneixement’: prové de dades sensorials. Per tant, allò cert, allò veritable se sol dir que és allò científic (recordem que ‘Pensar’ i ‘Conèixer’ en Filosofia NO són el mateix). FILOSOFIA I

2.2. Tipologia de ciències La divisió científica segons especialitats, ve marcada pels objectes d’estudi de cadascuna. Això dóna com a resultat l’existència de 2 tipus de ciències: empíriques i formals. Tipus de Ciències, actualment1 1. Ciències Formals 2. Ciències Empíriques Es defineixen com aquelles els enunciats de les quals NO diuen res sobre fets observables i, per tant, la veritat de les seves conclusions depèn únicament de Són aquelles segons les quals els fets de les seves afirmacions han de poder ser demostrats a partir de la comprovació experimental, i SÍ han de referir-se a fets observables. 5 la correcció en l’ús de la deducció. Ex: (a+b)²=a²+2ab+b² El punt de partida d’aquestes ciències s’anomenen axiomes: són proposicions que ‘s’admeten sense demostració’. Aplicant regles axiomàtiques, se’n dedueixen ‘teoremes’. Les ciències empíriques tracten d’explicar els fets i d’establir lleis i teories universals que permetin predir el que s’esdevindrà en determinades circumstàncies. Per tant, la ciència té com a objectiu descriure, explicar i predir la realitat. TIPOLOGIA Matemàtica Geometria Lògica

Ciències naturals (biologia, química) Ciències humanes (història, antropologia) Ciències aplicades (enginyeria, farmàcia) Ciències mixtes (bioètica, sociobiologia) Veiem com el terme “Ciència”, a l’actualitat està molt vinculat al concepte “Empíric”. La paraula “Empirisme” prové del grec empeireia que significa “experiència”: el coneixement racional es fonamenta en l’experiència: la interacció entre l’individu i la realitat sensible (el món, el cosmos, la realitat). Veiem també com el concepte “Empíric” es relaciona amb el concepte “evidència”. Avui dia una idea és evident si és comprovable pels sentits. Ara bé: abans de l’Empirisme, la noció d’evidència feia referència a una idea produïda espontàniament per la ment, sense relació amb dades sensorials: una idea autoevident per la pròpia consciència, no apresa ni relacionada amb l’experiència (ex: A≠B, la idea contradicció). Aquestes idees al s. XVII s’anomenaven innates (avui dia, no).